Resultats de la cerca

Hom prepara l’òxid de cobaltII, CoO, per deshidratació de l’hidròxid o per dissociació del carbonat en recipient tancat Són pólvores grises cristallines que es fonen a 1 900°C sense dissociar-se De color blau, a vegades matisat de verd, en solució sòlida amb uns altres òxids bàsics pot donar uns altres colors verd de Rinmann CoO + ZnO, rosa de cobalt CoO + MgO L’òxid cobaltós-cobàltic salí, Co 3 O 4 , és el que hom obté industrialment conté gairebé sempre una proporció indefinida d’òxid de cobaltII i és fàcilment atacat pels àcids, amb obtenció de la sal cobaltosa corresponent…

Aquestes poden actuar en regions de gran plasticitat, com ara els geosinclinals, o, per contra, en d’altres de gran resistència a les deformacions, formades per roques cristallines molt dures En el primer dels casos es produeix un estrenyiment molt acusat entre els extrems del geosinclinal i en el curs d’aquest els sediments resten molt deformats i sobretot plegats i cavalcats els uns sobre els altres, formant l’estil tectònic alpí Quan les forces orogèniques actuen sobre blocs resistents es produeix un gran desenvolupament del sistema de falles, que aixequen grans blocs i n'enfonsen d’altres…

La pèrdua de resistència resulta del fet que, amb el temps, es formen fases hidratades cristallines i amorfes en els aluminats de calci que componen aquest ciment aquestes fases, inestables, es transformen en substàncies estables que alteren la composició inicial del ciment i, per tant, la seva resistència D’altra banda, a les bigues de formigó armat fetes de ciment aluminós, els canvis químics que aquest experimenta originen la despassivació de les armadures, que esdevenen molt més vulnerables a la corrosió electrolítica A Espanya, hi ha un nombre elevat d’habitatges, construïts sobretot…

Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona 1972, doctor en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1978 i Docteur d’État per la Universitat de Montpeller 1979 Catedràtic de Física Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1993 i director de l’Institut Català de Nanotecnologia des del 2005 El 1997 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per l’estudi espectroscòpic dels estats electrònics i de vibracions dels semiconductors, i per l’activitat formativa i organitzativa associades amb…

El robí ha estat molt apreciat com a pedra preciosa des de temps molt antic és per excellència la pedra preciosa de l’Orient Antigament el principal productor era l’Índia, però actualment molts jaciments són exhaurits La distribució actual dels jaciments de robins és molt limitada La principal àrea productora es localitza a Myanmar, on els districtes productors més importants es troben al Mogok, al NE de Mandalay El robí s’hi presenta en vetes de calcàries cristallines, associat també amb roques granítiques i amb gneis Un altre districte productor és el dels turons prop de Sagyin, al N de…

Constitueix la zona costanera del golf de Bòtnia Comprèn els län de Västerbotten i Norrbotten, a Suècia i, a Finlàndia, l’antiga Bòtnia Oriental Pohjanmaa els lääni de Vaasan, Oulun i Lapin És formada per roques cristallines i dipòsits glaciofluvials, i ha emergit del golf de Bòtnia des del final de l’última glaciació a causa de moviments isostàtics És drenada pels rius Ume, Skellefte, Pite, Lule i Kalix, a Suècia i el Torne —que fa de frontera—, Kemi, Kiimingi, Oulun, Siika, Pyhä, Kala, Lesti, Perho, Lapua i Kyrö, a Finlàndia El clima hi és molt fred, amb una estació vegetativa de durada…

Prolongació de les Ardenes, és compartimentat en uns quants llocs principals el Taunus 880 m, el Hunsrück 818 m, el Westerwald 464 m i l’Eifel 760 m El Rin i alguns dels seus tributaris l’entallen amb una sèrie de profunds congosts Els materials que el formen es dipositaren durant el Primari en una zona geosinclinal que comprenia una part de les illes Britàniques sinclinal anglogermànic Aquests sediments es plegaren en el Carbonífer Westfalià i també en el Permià, i sofriren després una sèrie de processos erosius fins a esdevenir una espècie de peneplà L’orogènia alpina Terciari els enlairà i…

Descobert per Grimaldi 1665, era ja conegut de Newton i Huygens, els quals no li saberen donar la interpretació correcta Consisteix, essencialment, en petites desviacions de la propagació rectilínea de la llum en incidir amb obstacles i orificis xarxa de difracció, fet que produeix alternativament una sèrie d’ombres i de zones de llum, les quals depenen de les característiques geomètriques de l’orifici o obstacle i de la longitud d’ona de la llum L’explicació d’aquest fenomen es basa en el principi de Huygens-Fresnel Una conseqüència important de la difracció és que limita el poder de…