Resultats de la cerca

Aquesta església, avui desapareguda, fou una de les primeres celles fundades pels monjos de Sant Andreu d’Eixalada Se’n té notícia des de l’any 871, en què és confirmada a Eixalada per un precepte del rei Carles el Calb En desaparèixer Eixalada, restà vinculada a Sant Miquel de Cuixà La cella de Sant Tomàs i el seu alou van ser confirmats a Cuixà en les butlles dels papes Agapit II 950, Joan XIII 968 i Sergi IV 1011 Aquesta església es devia trobar al veïnat de Sant Tomàs de Balaguer, situat sota Prats de Balaguer, prop de la confluència de la Riberola amb la Tet No gaire lluny hi ha les…

Havia pertangut al monestir de Cuixà

Situació Torre i un fragment de la muralla de la cellera de Codalet, que tenen adossats a la seva part interior edificis moderns ECSA - A Roura El poble de Codalet és a 1 km i al SW de la vila de Prada, amb la qual forma un continu urbà El barri antic de Codalet, amb l’església parroquial i les restes del recinte fortificat, és a l’extrem de migdia de la població, situada a la dreta de la ribera de Lliterà o de Taurinyà Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 40” N - Long 2° 25’ 1” E Des de l’interior del nucli de Prada cal agafar la carretera D-27 que passa per Codalet i continua vers el monestir…

L’antic mas de la Sagristia era una pertinença del monestir de Cuixà

El lloc de Rigolisa és avui dia un raval de la vila de Puigcerdà La menció més antiga d’aquest indret data de l’any 958, quan l’ alodium Heiragolisa fou confirmat com a propietat del cenobi de Cuixà en un precepte del rei Lotari Hom suposa que l’església de Sant Jaume degué ser construïda després del 958 pels monjos del monestir de Sant Miquel de Cuixà, ja que, l’any 968, en la butlla de confirmació de béns que el papa Joan XIII atorgà a aquell cenobi, li confirmà la possessió d’Aragolizam cum alode et ecclesiam Sancti Jacobi posteriorment, aquesta propietat li tornà a ser ratificada en la…

El lloc de Breses —aigua avall de Corbiac, vora la riba dreta de la Castellana i prop dels límits amb Campome— és esmentat l’any 1019 en una escriptura per la qual Oliba, abat de Sant Miquel de Cuixà, retornà a Guillem i als seus germans Sunifred, Miró, Guifré i Ramon, un alou “ qui est in comitatu Confluente, in valle Mosseti, in villa Bredes et in aiacenciis et terminibus eius ” segons explicita el document, aquest alou havia pervingut als dominis de Cuixà amb el monjo Deià, germà de Guillem i dels altres, per herència Tanmateix, altres autors apunten la possibilitat que l’alou de Breses…

El lloc és esmentat ja l’any 950 com a possessió del monestir de Cuixà

El 965 el comte Sunifré de Cerdanya donà el lloc a l’abadia d’Arles, però el priorat no consta fins a la fi del s XII, regit per un monjo de Cuixà amb el títol de prior Per la seva situació tingué la funció de refugi de vianants i adquirí gran vitalitat l’hospital, que ja el 1235 rebé privilegis del comte cerdà Nunó Sanç Tenien cura del priorat i hospital el prior amb alguns germans i donats, i vivien de la caritat dels fidels i dels drets de pasturatges Fou destruït en part en les lluites amb els francesos de mitjan s XVII després del tractat dels Pirineus deixà de dependre de Cuixà i fou…

Actualment desapareguda, es creu que el seu emplaçament era al lloc dit els Capellans , no lluny de la mar Al segle X era propietat de l’abadia empordanesa de Sant Pere de Rodes, que també hi posseïa l’alou adjacent Aquestes possessions li foren confirmades successivament per les butlles dels papes Benet VI 974 i Joan XV 990, i per un precepte del rei Lotari del 982 A la segona meitat del segle XI apareix la dinastia senyorial dels Torrelles, que té com a primer membre conegut Guitard Gausbert, espòs d’Adelaida, els quals donaren a Cuixà el 1071 “l’església de Sant Pere amb les cases del seu…

S’anomenava abans Sant Pau de Monisat o de Valloles i fou cedit a l’abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l’any 1000 perquè hi edifiqués un monestir Aquest restà fins a la mort de l’abat Oliba 1046 sota la dependència de Cuixà El 1078 el comte Bernat II de Besalú l’uní a l’abadia de Moissac, a la qual pertangué tres segles Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i les seves propietats s’estenien per la Fenolleda, Fossa i altres indrets del Rosselló El 1318 el papa Joan XXII el transformà en collegiata en crear la diòcesi d’Alet i li confirmà tota l’antiga dotació, i com a tal…