Resultats de la cerca

S’inicià en el cinema collaborant amb Carlos Saura com a guionista Posteriorment, entre d’altres, dirigí les pellícules  Los farsantes 1963, Con el viento solano 1965, Esa mujer 1969, Los pájaros de Baden-Baden 1974, Los días del pasado 1977, La colmena 1982, Los santos inocentes 1984, La Rusa 1987, Después del sueño 1992, La sombra de una batalla 1993,  El color de las nubes 1997, La ciudad de los prodigios 1999,  La playa de los galgos 2002 i El prado de las estrellas 2007 Dirigí també sèries per a la televisió, entre les quals  Cuentos y leyendas  1968,  Fortunata y Jacinta…

El seu títol complet és Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con adiciones y enmiendas a la de D Vicente Ximeno Inicialment volia ésser un complement d’ Escritores del Reino de Valencia 1747-49 de Vicent Ximeno, obra que, al seu torn, aspirava a suplir les deficiències de la Biblioteca valentina 1695-1747 de Josep Rodríguez L’aportació erudita de Fuster resulta, en conjunt, tan important com la dels seus predecessors, o més encara Tingué la collaboració de Joan Antoni Maians , Francesc Xavier Borrull , Jaume Villanueva i Astengo , Josep…

De família d’actors, s’inicià professionalment el 1951 amb Lluís Garcia Berlanga com a guionista de Bienvenido Mr Marshall i corealitzador d' Esa pareja feliz 1953 Cómicos 1953 fou la primera obra personal seva L’any 1955 dirigí Muerte de un ciclista , premiada al festival de Canes Altres films seus són Calle Mayor 1956, premi del festival de Venècia, La venganza 1957, Sonatas 1959, segons l’obra de Valle-Inclán, A las cinco de la tarde 1960, Nunca pasa nada 1963, Los pianos mecánicos 1965, Varietés 1970, La isla misteriosa 1971, La corrupción de Chris Miller 1972, El puente 1976, Siete…

Fill d’una família humil, Silvio Rodríguez donà suport a la revolució cubana i mentre feia el servei militar entrà en contacte amb la guitarra Amb Pablo Milanés i Noel Nicola crearen el so de la Nueva Trova Cubana , a la qual més tard s’afegiren molts més músics d’estils diversos però amb la voluntat de renovar la música cubana sense perdre les arrels Rodríguez hi destacà per la sensibilitat i el romanticisme i per les lletres, on feia propostes per a un món més just, sempre acompanyat de la seva guitarra Entre els seus discos més coneguts hi ha Días y flores 1975, Mujeres 1978,…

Doctorat en ciències socials per la Universitat de París, la seva trajectòria com a articulista estigué molt lligada al diari El País , on collaborà regularment des del 1982 i on fou cap de les seccions d’opinió i de cultura Autor d’una trentena de llibres, la major part d’assaig, obtingué els premis Anagrama d’assaig per El planeta americano 1997 i Espasa d’assaig per Señoras y señores Impresiones desde los cincuenta 1998 Altres obres seves són Si usted no hace regalos le asesinarán 1971, la seva primera obra publicada, Días sin fumar 1988, El estilo del mundo La vida en el…

Realitzà estudis de dret, filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual a la premsa, ha escrit un estudi sobre García Lorca 1969 i diverses novelles El resuello 1966, Pascua y naranjas 1966, premi Alfaguara, El anarquista coronado de adelfas 1979, Angeles o neófitos 1980, Balada de Caín 1987, premi Nadal, Contra Paraíso 1993, Son de mar premi Alfaguara 1999, portada al cinema per Bigas Luna, La novia de Matisse 2000, Cuerpos sucesivos 2003 i Otros días, otros juegos 2002, on ha aplegat les novelles Contra Paraíso , Tranvía a la Malvarrosa i Jardín de Villa Valeria Ha…

Originades en les accions defensives contra els atacs indígenes veïns, des de la fi del segle XVI prengueren el caràcter de cacera d’indis fets esclaus per a llur venda a les zones sucreres, mancades de mà d’obra molt especialment Pernambuco des del darrer terç del segle XVII també hi intervingué l’atracció dels jaciments aurífers i diamantífers La influència de les bandeiras traspassà els límits portuguesos i fou un mitjà eficaç de penetració portuguesa pel camí dels fets consumats Els capitosts més famosos, gairebé llegendaris, foren António de Leāo, António Raposo Tavares, Fernāo Dias Pais…

Considerat un dels màxims exponents de la cançó d’autor espanyola, el seu treball destaca per la crònica urbana i l’alt contingut poètic Des del seu debut discogràfic, Inventarios 1978, ha editat Malas compañías 1980, La mandrágora 1982, Ruleta rusa 1984, Juez y parte 1985, En directo 1986, Hotel, dulce hotel 1987, El hombre del traje gris 1988, Mentiras piadosas 1990, Física y química 1992, Esta boca es mía 1994, Yo, mí, me, contigo 1996, 19 días y 500 noches 1999, que li valgué quatre premis Amigo l’any 2000, Dímelo en la calle 2002, Alivio de Luto 2005, Dos pájaros de un tiro…

Ha treballat com a periodista i la seva trajectòria narrativa ha evolucionat des de la preocupació pel perspectivisme fins a la recuperació d’un realisme clàssic pròxim a Pio Baroja, però amb elements de psicologisme existencialista El treball sobre el punt de vista de la narració és, sobretot, evident a les novelles El bandido doblemente armado 1979 i Burdeos 1986, com també en el recull de narracions Una enfermedad moral 1983 L’evolució cap a la quotidianeitat es fa més evident a les dues darreres novelles Queda la noche 1989, premi Planeta, i Días del Arenal 1992 És també…

Fundador al final dels anys seixanta, juntament amb Silvio Rodríguez i Noel Nicola, de la Nueva Trova Cubana Començà a 14 anys cantant espirituals negres, però evolucionà després en recollir la tradició del son camperol i del filin adaptació del feeling nord-americà, amb influències del jazz i del blues dels anys cinquanta El pas del temps, l’amor i les referències a la Revolució Cubana centren els temes de les seves cançons Musicà poemes de José Martí i de Nicolás Guillén D’una prolífica discografia de més de trenta títols, cal esmentar, entre altres, Versos sencillos de José Martí 1973,…