Resultats de la cerca

Situació Construcció militar de base quadrada situada al vessant meridional del turó de Sant Pere ECSA - J Bolòs Construcció possiblement defensiva, construïda sobre unes roques i situada prop de Ponts, al vessant meridional del turó de Sant Pere, a Valldans Mapa 34-13329 Situació 31TCG504418 Des de la plaça d’Artigues, de Ponts, surt una pista que va cap a Valldans, tot seguint una torrentera En arribar a la granja d’en Petges cal deixar l’automòbil Les restes d’aquesta possible fortificació són al cim d’unes roques, a la dreta de la carretera, a uns 100 m de la pista alternativa que mena a…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Talamanca i anteriorment es trobava en el de Néspola, al lloc conegut com a Vilarasa La funció de l’església no degué passar de sufragània El lloc de Vilarasa és documentat el 960 com a Vila Rara situada al terme de Valle Nespola posteriorment sempre serà situat en el castell de Talamanca L’església de Sant Esteve apareix citada el 1017 situada al costat del riu Telario , que és l’actual riera de Talamanca o de Sant Esteve, al costat de la qual s’aixeca l’església El 1030 l’església es documenta com a Sant Esteve de…

Al camí de Vilanova es localitza encara avui dia la partida de Mompàs que és una transformació del topònim Malpàs, indret on a l’edat mitjana hi hagué un castell del mateix nom El lloc de Malpàs és esmentat per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic que es pot datar a mitjan segle XI Entre les afrontacions del castell de Valerna Verdú del 1080, a migdia, consta el terme de Malpàs El 1082, en descriure’s les afrontacions del castell de Montalbà, es diu que aquest limitava a migdia amb el terme de Verdú i anava fins al terme de Malpàs El castell de Bompàs és…

Situació En les restes d’aquesta construcció, edificada sobre el barranc de les Caubes, s’evidencien encara els encaixos de les bastides que van permetre d’alçarlo ECSA - V Roca Les restes d’aquest pont medieval es troben a l’esquerra del pantà d’Oliana, en el barranc de les Caubes Mapa 34-12291 Situació 31TCG588616 A uns 100 m del Segre, seguint aigües amunt el torrent de les Caubes, ens trobarem els vestigis del pont Pont Aquest pont servia per a travessar el barranc de les Caubes Originàriament constava d’un sol arc, d’uns 6-7 m de llum i de 2,5 m d’ample, però ara solament se’n conserva…

A uns 3 m de la paret de tramuntana de l’església actual de Sant Martí de Llampaies va aparèixer una tomba excavada a la roca Aquesta sepultura, que era de tipus antropomorf, segurament pertanyia a una necròpoli d’una església primitiva Actualment, per tal de protegir aquesta tomba, ha estat colgada totalment amb una roca gran, de manera que hom no hi pot veure res Aquesta sepultura corresponia a un enterrament d’un adult Segons Joan Badia era orientada de SE a NW Tenia el cap gairebé quadrat, ben diferenciat a la capçalera, amb els angles força ben marcats L’espatlla dreta sembla que era una…

Aquesta església, que fou parròquia fins l’any 1929, és situada a la part més alta de la vila de Lledó i a l’exterior nord-est d’aquesta La primera notícia documental que tenim de Sant Feliu data de l’any 1017, bé que aquesta església ja devia fer molt de temps que existia L’any 1109 consta que fou donada pel bisbe al priorat de Santa Maria de la mateixa vila L’edifici actual fou fet construir pel prior Tomàs Verdaguer al segle XVIII No hi ha restes de cap edifici anterior En una sepultura de la sagrera de Sant Feliu, prop del mur oriental de l’església, fou descobert un encenser de bronze d’…

En un document de la primera meitat del segle XII, el vescomte de Rocabertí donà ostatges al comte Gausfred de Rosselló amb relació a un plet motivat pel castell de Requesens un dels ostatges fou “ Bernard de Cantalups ” al seu costat hi havia Galceran de Sales, Arnau Gaufred de Llers, Bernat Jofre de Molins i Palol, Dalmau de Sagarriga, etc L’existència d’aquest senyor anomenat Bernat fa pensar que ja hi devia haver un castell o una casa forta Cal esperar, però, fins al segle XIII, vers l’any 1288, per trobar una referència clara de l’existència del castell, precisament arran de la seva…

El poble de l’Arbocet és format per dos carrers, el de Dalt i el de Baix Al carrer de Baix hi ha dues torres, una de planta quadrangular i l’altra circular La torre de planta quasi quadrada en certs aspectes es pot considerar dins la tradició de les fortificacions romàniques El costat sud fa uns 5 m i té una alçada d’uns 13 m A uns 5 m del terra exterior, en aquesta façana meridional, hi ha una porteta petita, acabada amb un arc de mig punt devia ser la porta per on hom podia accedir a aquesta fortificació Hi ha, així mateix, diverses finestretes Al cim s’hi construí un matacà Els angles de l…

Identificat erròniament com una de les peces del catàleg de B Hernández i Sanahuja, en realitat se’n desconeix el lloc i la data del descobriment Cap al 1940 ingressà al Museu Paleocristià, ara Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona reserva, núm d’inv P 658 És una peça de marbre blanc que fa 0,2 × 0,39 m i la profunditat varia de 0,04 a 0,09 m Es podria datar entre els anys 370 i 400 Aquest fragment de sarcòfag és d’estil semblant a la peça anterior, però es troba en un estat de conservació molt més precari L’única escena que mostra és la curació de l’hemorroïsa, fet que…

A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis, en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis * , però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n fa l’estudi…