Resultats de la cerca
Es mostren 745 resultats
Sergi I
Cristianisme
Papa (687-701).
D’ascendència siríaca, succeí el papa Conó Pacificà les dues faccions en lluita oposades a la seva elecció Posà terme al cisma d’Aquileia i afavorí les empreses missioneres dels reis francs i la conversió de saxons i frisons Perseguit per Justinià II perquè s’havia negat a subscriure les decisions del concili in Trullo , del 691 al concili III de Constantinoble , en fou salvat per les tropes de Ravenna La seva festa se celebra el 8 de setembre
pla econòmic
Economia
Conjunt de disposicions preses amb vista a l’execució d’un projecte que interessa una activitat econòmica.
Segons aquesta definició de Charles Bettelheim, els plans poden ésser elaborats per les diferents unitats de consum o famílies, de produccions o empreses, per institucions financeres, per l’administració pública, per organismes supranacionals, etc Així hom podrà parlar del pla de reestructuració d’una empresa, d’un sector industrial, del pla d’actuació municipal, del pla de desenvolupament d’una comarca deprimida, etc En sentit més estricte i quan l’àmbit sigui el de l’estat i el subjecte actiu els seus òrgans, el pla és l’estimació de forma coherent i ordenada de les decisions…
xarxa‘feed-forward’
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa neuronal en què les neurones artificials s’organitzen en capes i només hi ha connexions entre neurones de capes successives.
La primera d’aquestes capes, o capa d’entrada, té tantes neurones com senyals és capaç de rebre el robot, mentre que la capa de sortida té les que equivalen al nombre de valors de sortida que s’esperin Entremig d’aquestes dues capes, hi ha un nombre variable de capes intermèdies, denominades capes ocultes, que són les que prenen les decisions Per la forma de les connexions entre les capes, sovint se l’anomena xarxa neuronal de connexió cap endavant
intervencionisme
Economia
Intervenció sistemàtica de l’estat en l’activitat econòmica.
L’escola clàssica reservà a l’estat el paper de dictar les regles per a la correcta actuació de la iniciativa privada i de vetllar per llur compliment Fou l’establiment del socialisme soviètic, basat en la centralització estatal de les decisions econòmiques, que fixà el grau màxim d’intervencionisme, amb caràcter imperatiu Les dues guerres mundials i la crisi del 1929 imposaren també en les economies capitalistes la gestió enèrgica de l’estat, que la teoria keynesiana justificà teòricament
Michel Camdessus dimiteix el càrrec de director de l’FMI
El francès Michel Camdessus anuncia que abandonarà la direcció del Fons Monetari Internacional FMI al febrer del 2000, 11 mesos abans d’acabar el seu mandat Exgovernador del Banc de França, i director de l’FMI des del 1987, Camdessus justifica la seva dimissió per raons personals, tot i que els darrers tres anys la seva tasca ha rebut nombroses crítiques, especialment per les decisions adoptades sobre la crisi econòmica del sud-est asiàtic i la gestió dels ajuts internacionals a Rússia
Herbert Simon
Economia
Sociologia
Economista i especialista en ciències socials nord-americà.
Professor a la Carnegie Mellon de Pittsburgh des del 1949, dedicat a la informàtica i a la psicologia, s’especialitzà en l’estudi de la presa de decisions en les organitzacions econòmiques complexes, tasca per la qual rebé el premi Nobel d’economia el 1978 Obres principals Administrative Behavior 1947, Organizations 1958, The Shape of Automation 1960, Human Problem-Solving 1972, Models of Discovery 1977, Models of Bounded Rationality 1982, Reason in Human Affairs 1983, Protocol Analysis 1984 i Scientific Discovery 1986
febronianisme
Cristianisme
Doctrina eclesiològica de Justinus Febronius.
Basada en principis gallicans i episcopalistes, afirma que corresponen al papa únicament els drets necessaris a la conservació de la unitat de la fe i de la disciplina eclesiàstica, d’acord amb les tradicions apostòliques i les decisions conciliars Tots els bisbes, incloent-hi el de Roma, tenen la mateixa potestat, i el concili és l’autoritat suprema i independent Els Advertiments de Coblença 1769 i els Punts d’Ems 1785 intentaren, sense èxit, d’aplicar aquests principis i de crear una església nacional alemanya
Pandectes
Dret romà
Compilació de fragments de decisions i tractats de jurisconsults romans clàssics, distribuïda en 50 llibres.
L’emperador Justinià n'encarregà la formació a Tribonià ajudat de diversos altres juristes i fou promulgada el 16 de desembre de 533 Aquest recull es coneix també per Digest i forma part del Corpus Iuris Civilis En els antics tractadistes de dret català i dret comú les cites de les Pandectes es fan mitjançant la sigla ff
pluja d’idees
Tècnica desenvolupada dins el màrqueting, consistent en l’acumulació i posterior elaboració i síntesi de les idees suscitades en associació lliure i espontània, entorn d’un nucli temàtic, sorgides d’un equip de persones reunides.
La reunió té una durada relativament curta, i hom evita qualsevol control de tipus crític, tant subjectiu com a nivell exterior Hom recull els distints suggeriments, en presència d’un especialista en el tema central, sense consignar-ne l’autor En la pràctica s’ha mostrat com un mètode eficient, sobretot per a la recerca d’eslògans i el millorament de certes tècniques de venda També ha trobat aplicació en els processos d’elaboració de decisions en altres camps Aquest terme fou aportat pel publicista Alex Osborn 1939
estat xarxa
Sociologia
Forma d’organització estatal –alternativa al model centralista– que permet adaptar-se millor als reptes de la mundialització política.
L’estat xarxa no comporta la desaparició de l’estat-nació sinó la seva adaptació, i segons Manuel Castells, permet superar la relació centre-perifèria i estar compost per una sèrie de nòduls interconnectats com ara estats nacionals, institucions supranacionals com la Unió Europea, institucions internacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, agències de les Nacions Unides, l’Organització Mundial del Comerç, etc Es tracta d’organismes supraestatals, però en els quals participen els mateixos estats Les decisions d’aquests organismes condicionen les polítiques de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina