Resultats de la cerca

Format amb Vicent Castell, s’orientà cap a l’escultura El 1906 anà a València, becat per a estudiar a Sant Carles, i el 1910 s’installà a Barcelona, on estudià a Llotja En una estada a Castelló fundà la societat artística Agrupació Ribalta Assidu del Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona, es vinculà a la galeria La Pinacoteca 1918, on sovint exposà individualment Exposà també a la Internacional de Barcelona 1929, a Venècia, Oslo, Buenos Aires, París, etc Arqueòleg afeccionat, fou, amb Eduard Codina i Gonçal C Espresati, el descobridor de les pintures rupestres del barranc de…

Des del 2002, en aquest indret, situat enmig d’un abocador de residus, han aparegut més de 50000 fòssils, d’entre els quals destaquen els fragments d’una mandíbula i molars d’ara fa 15 milions d’anys, que han permès afirmar l’existència d’una nova paleoespècie anomenada Pliopithecus canmatensis Es tracta d’una família extinta dels primers primats catarrins que passaren a Euràsia des d’Àfrica durant el Miocè fa uns 23,5 milions d’anys i prosperaren al continent europeu durant poc més de vuit milions d’anys Vivien dalt dels arbres i s’alimentaven de fruits Segons el seu descobridor…

S'inicià a televisió l’any 1977, per a la qual realitzà El túnel i Mala racha , i més tard Total 1985 En cinema ha dirigit Pares y nones 1982, El bosque animado 1987, premi Fantasporto i menció d'honor al Festival de Sant Sebastià, Amanece, que no es poco 1988, que es convertí en un clàssic del surrealisme cinematogràfic, La viuda del capitán Estrada 1991, La Marrana 1992, Tocando fondo 1993, Así en el cielo como en la tierra 1995, La lengua de las mariposas 1999, Goya al millor guió adpatat i premi Ondas la millor director, el curt  Primer amor 2000, La Educación de las hadas 2006, Los…

Es doctorà l’any 1965 a la Universitat de Cambridge Ha treballat a l’Albert Einstein College of Medicine de Nova York i al departament de bioquímica de la Universitat de Cambridge Actualment és un dels investigadors de la Imperial Cancer Research Foundation de Londres Fou el descobridor de la primera molècula del grup de les ciclines, les proteïnes que es formen i es degraden en el decurs de cada cicle cellular Les ciclines s’uneixen a les molècules d’un enzim, la CDK cyclin dependent kinase , i regulen el control sobre les diverses fases del cicle cellular, com la iniciació de…

Estudià medicina a la Universitat d’Uppsala, i fou professor de medicina i farmàcia al Karoline Institute d’Estocolm, alhora que formava un nombrós grup de científics —Friedrich Wöhler, Carl Gustav Mosander, Alexander Mitscherlich— en les tècniques de l’anàlisi química Exercí el seu mestratge damunt el món científic a través dels seus Rapports annuels sur les progrès des sciences physiques et chimiques, que publicà durant vint-i-set anys Fou el descobridor del seleni, el ceri i el tori, i el primer a isolar el calci, l’estronci, el bari, el tàntal, el silici, el vanadi i el zirconi La part…

S’inicià en l’atletisme a quinze anys al Centre Gimnàstic Barcelonès del Raval, del qual fou president de la secció d’atletisme 1955-60 Destacà especialment en els 800 metres Promotor destacat de l’atletisme femení, malgrat la seva prohibició els primers anys del franquisme, fou descobridor i entrenador d’atletes com Olga Dalmau, Yolanda Díaz, Alícia Laiseca, Carme García Borda i, en categoria masculina, David Canal, els quals els anys setanta i vuitanta assoliren els primers llocs de les classificacions estatals en diverses disciplines Amb ell el Centre Gimnàstic Barcelonès es…

Arqueòleg, epigrafista i numismàtic, molt vinculat a l’escola de Barcelona Fill de Pío Beltrán Villagrasa Director del Museo de Arqueología de Cartagena i catedràtic de la Universitat de Saragossa 1950-85, secretari general dels Congresos Arqueológicos del Sudeste de España 1946-50, i dels Congresos Nacionales de Arqueología des del 1949, publicà treballs de numismàtica antiga hispànica i el Manual de Numismática 1946 Com a epigrafista s’especialitzà en el camp ibèric i dirigí Hispania Antiqua Epigraphica Ultra estudis de prehistòria i arqueologia de Cartagena i d’Aragó, destaquen els…

Iniciada el 14 de maig de 2009, amb el llançament de l'observatori des de Kourou Guiana francesa a bord d’un Ariane 5, finalitzà l’abril del 2013 Rebé el nom en homenatge a William Herschel, descobridor dels raigs infrarojos Les dades enviades des del Herschel al llarg de més de 1400 dies en què fou operatiu i unes 22000 hores d’observacions científiques aportaren una gran quantitat d’informació sobre la formació de les galàxies en els inicis de l’univers, la formació d’estrelles i la seva interacció amb el medi interestellar, la composició química de cossos celestes diversos i…

Anunci de MC Butsems i Fradera Asociación de Arquitectos de Cataluña, Anuario para 1910 La pedra calcària és molt corrent arreu del món Un cop triturada i sotmesa a un procés de deshidratació en un forn, se n’obté la calç Aquesta, barrejada amb sorra i aigua dóna l’argamassa, que ha estat el material bàsic de construcció de la història Els romans en milloraren la qualitat en trobar una calç hidràulica, és a dir, una calç que es podia utilitzar sota l’aigua sense que es desfés Per aconseguir-ho, barrejaren una pedra volcànica —la putzolana— al conjunt de calç, aigua i sorra o grava La…

Llicenciat en ciències químiques el 1933, l’any següent emigrà a Amèrica i s’installà a Colòmbia En aquest país s’incorporà a la universitat i fou fundador de l’Escuela de Agricultura Tropical a Cali, posteriorment transformada en facultat d’agronomia de la Universidad Nacional Afeccionat a la recerca botànica, a la Serralada Occidental de Colòmbia descobrí arbres i plantes, una de les quals s’anomena Styrax Vidalianus en honor del seu descobridor En esclatar la guerra civil retornà a Catalunya, on participà en el conflicte Després d’exiliar-se, el 1940 tornà a Colòmbia i residí…