Resultats de la cerca
Es mostren 1228 resultats
Robert Arthur Talbot Salisbury
Història
Polític britànic conservador.
Fou secretari per l’Índia en els gabinets de Derby 1866-67 i Disraeli 1874-78 Ministre d’afers estrangers, s’ocupà de moderar l’expansionisme rus i, més tard, des del seu càrrec de primer ministre 1885, orientà la seva acció política cap al desenvolupament de l’imperi Britànic defensà la unitat búlgara enfront d’una Europa hostil annexà l’Alta Birmània a l’Imperi impulsà la colonització de l’Àfrica Kenya i Uganda, 1888 Zanzíbar, 1890 Nigèria i de l’Orient Mitjà Xipre, Egipte Durant el seu tercer ministeri hagué d’orientar-se cap a Europa, a cercar uns difícils acords que…
Guillem Rovirosa i Albet
Literatura
Cristianisme
Escriptor i propagandista catòlic.
Fou un tècnic en electricitat, però, en convertir-se a trenta-sis anys al catolicisme, sentint una prèdica del cardenal Verdier, es lliurà del tot a l’apostolat i promogué la Internacional Obrera Catòlica Fundà, en els temps difícils del franquisme, les Germandats Obreres d’Acció Catòlica GOAC, més conegudes per les sigles del seu nom castellà, HOAC i la seva personalitat es destacava per la seva dialèctica en el camp social i el seu arborament místic que suggestionava la gent Fou l’iniciador del comunitarisme Visqué, després d’un greu accident, a Montserrat i publicà, entre d’…
Paul Vidal de la Blache

Paul Vidal de la Blache
© Fototeca.cat
Geografia
Geògraf llenguadocià.
Fou professor a la Universitat de Nancy 1873-77, a l’École Normale Supérieure de París 1877-78 i a la Sorbona 1898-1909 Mestre insigne de la geografia humana, es preocupà per l’acció de l’home en el medi físic on és immergit i, en certa manera, per les diferents modalitats d’adaptació a unes condicions físiques més o menys difícils Fou un dels promotors dels estudis de geografia regional a França Creà i dirigí la revista Annales de Géographie i dirigí la collecció Geographie Universelle Entre les seves obres cal esmentar États et nations d’Europe 1881 i Atlas général d’histoire et de…
melògraf
Música
Instrument electrònic, desenvolupat al llarg dels anys cinquanta del segle XX, que permet obtenir una representació gràfica continuada de la melodia directament a partir d’una font sonora.
El melògraf, en molt bona part degut a l’etnomusicòleg Charles Seeger, proporciona informació acústica -pel que fa als paràmetres d’alçada, durada i intensitat- en forma de melogrames Resulta especialment útil per a la transcripció -i posterior anàlisi- d’aquelles músiques que, per la seva naturalesa, resulten difícils de transcriure mitjançant els procediments de la notació musical convencional a Occident Amb el mateix nom es coneix també un aparell que, acoblat a un instrument de teclat, permet reproduir en un paper, per mitjà d’uns signes especials, allò que es toca en l’…
corranda
Folklore
Cançó popular curta, sovint improvisada, a vegades utilitzada com a cançó de ball, que rep noms diferents segons les comarques (cançonetes, follies, corrandes, gloses, cobles, cançons bogetes, etc.).
La majoria són de quatre versos heptasíllabs, que rimen a b b a, a b a b, o a b c b algunes són de cinc o més versos i no manquen les compostes en vers pentasíllab Dels tipus mètrics més corrents, hom en té exemples esporàdics al segle XV, i al segle XVI n’hi ha ja petites colleccions de to més o menys tradicional al Principat i a Mallorca Els segles XVIII i XIX foren èpoques d’una gran fecunditat, sobretot a Mallorca, on actualment es conserven per tradició oral unes vint mil corrandes gloses , difícils de datar i sovint reelaborades diverses vegades la majoria són…
complex vitamínic B
Biologia
Complex vitamínic descobert per Casimir Funk l’any 1911 a la pellofa de l’arròs.
D’antuvi fou considerat com una sola vitamina hidrosoluble i activa contra el beri-beri, aleshores anomenada vitamina B Després hom ha anat destriant diferents substàncies que han estat anomenades amb la mateixa lletra que el complex, però afectada de subíndexs, o bé amb noms específics Aquestes diferents substàncies o factors vitamínics, sovint difícils d’isolar, en alguns casos d’estructura química desconeguda, tenen accions fisiològiques diferents, a vegades més o menys imbricades o relacionades entre elles Són especialment importants la vitamina B 1 , aneurina o tiamina, la…
Gonçal Pérez de Olaguer
Teatre
Crític teatral.
Vinculat als moviments del teatre universitari dels anys seixanta Fundà i dirigí el grup escènic Bambalinas, així com la desapareguda llibreria de teatre Metropolitana Exercí la crítica de forma ininterrompuda en la revista teatral Yorick 1965-75, de la qual fou fundador i director, i en Mundo Diario 1973-76, Diari de Barcelona 1976-78, El Periódico de Catalunya d’ençà del 1978 i La Guía del Ocio Publicà els llibres Teatre independent a Catalunya 1970, Adolfo Marsillach una biografia socio-teatral 1972 TNB, història d’una imposició 1990, La Fira al Teatre al Carrer de Tàrrega 1998 i Els anys…
Sever de Menorca
Cristianisme
Bisbe de Menorca.
Residia a la ciutat de Iammona Ciutadella És famós per la carta que el 417 dirigí als bisbes i els fidels de la cristiandat explicant la conversió dels jueus de Magona Maó Narra que, amb motiu d’haver portat Pau Orosi les relíquies de sant Esteve, hi hagué una sèrie de discussions i controvèrsies a Maó, que acabaren amb la conversió dels jueus En la carta, titulada Epistola de Judeis l’autor literari de la qual fou, probablement, Consenci , hi ha una explicació de la jerarquia, la litúrgia, el catecumenat i la situació jurídica dels jueus i la vida dels fidels, que és el millor document de l’…
Erich von Stroheim
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà d’origen austríac.
És una de les principals figures del darrer període del cinema mut Els seus films, realitzats en unes condicions difícils, foren implacables sàtires sobre els diversos aspectes de les societats de final de segle i, sobretot, de la imperial vienesa Sovint antimonàrquic, tingué molts problemes amb la part productora dels seus films, que foren mutilats i interromputs, fins al punt que hagué d’abandonar Hollywood i renunciar a la seva tasca de director, i acabà la seva carrera com a actor, a França Dels seus films com a actor hom pot esmentar Hearts of the World 1918 i La grande…
Llibre de Sent Soví

Fragment del Llibre de Sent Soví conservat a la biblioteca de la Universitat de Barcelona
© Biblioteca Universitat de Barcelona
Receptari de cuina catalana anònim escrit a principi del segle XIV.
De gran influència arreu d'Europa, conté algun dels fonaments de la cuina catalana actual Així, gairebé tots els guisats tenen com a base un sofregit de ceba i cansalada i per acabar el plat, una picada feta amb fruita seca, espècies i herbes aromàtiques Tant els productes que hi apareixen xai, cabrit, conill, perdius, capons, etc, tots difícils d'aconseguir, com el tipus d'elaboració, evidencien que les receptes del llibre formaven part de les cuines de les cases més refinades de l'època Escrit en una prosa descriptiva, comença amb unes notes preliminars, que són seguides de 72 capítols,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
