Resultats de la cerca

Conseller a l’ambaixada de Washington 1939, fou nomenat ambaixador 1943 Participà en les conferències de Jalta i Potsdam i fou delegat permanent de l’URSS al Consell de Seguretat 1946-48, ministre adjunt d’afers estrangers 1946, ambaixador a Londres 1952-53 i ministre d’afers estrangers 1957-85 Lleial executor de la política exterior dels successius mandataris soviètics durant quasi trenta anys, el 1985 fou promogut al càrrec honorífic de president del presídium del soviet suprem

Segon baró de Lexington El 1701 fou ambaixador anglès a Turquia El govern rus el subornà per tal que adoptés una actitud prorussa El 1712 fou enviat a Madrid com a ambaixador per tal d’intentar que Felip V respectés les constitucions i lleis catalanes Tot i la seva insistència, el rei s’hi negà rotundament

Vida i obra Destacà tant per la seva erudició com pel seu protagonisme polític en el preludi i en el transcurs de la guerra de Successió Era fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, de qui heretà la senyoria de Vilallonga Es doctorà en arts i filosofia el 1688 L’any següent adquirí la baronia de Pierola i el 1692 rebé de Carles II el privilegi de cavaller Tal com explica Josep Rafael Carreras i Bulbena, viatjà per Castella i França i entrà en contacte amb erudits de l’època Fou aleshores quan descobrí la segona part de la crònica de Pujades a la biblioteca del bisbe de Rouen Reuní una…

Juntament amb Antoni de Peguera, entrà en tractes, a Gènova, amb Mitford Crowe, delegat per la reina Anna d’Anglaterra per tal de pactar l’adhesió de Catalunya a la Gran Aliança de la Haia Endegats els tractes, tornà d’amagat a Catalunya i demanà poders a prohoms representatius del país —davant la impossibilitat de dirigir-se a les institucions catalanes, controlades per Felip V—, amb els quals tornà a Gènova i signà amb Peguera i Crowe el pacte anglocatalà 20 de juny de 1705 S'uní a l’expedició que dugué el rei arxiduc a les terres catalanes Desembarcà a Altea i anà per terra a Vic, on…

De família noble aragonesa, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, abraçà la vida eremítica a Montserrat 1480-81 i esdevingué superior dels ermitans 1482 traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione 1489 Interessat pel lullisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Deguí Enviat per Ferran II a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1486-87, hi conegué Francesc de Paula i ingressà a l’orde dels mínims 1491, orde que introduí després a la corona catalanoaragonesa A petició dels mateixos monarques, Alexandre VI el nomenà…

De família valenciana relacionada amb Anglaterra, estudià teologia a Oxford, on es doctorà el 1441 Fou canceller i tresorer de la catedral de Lechfield, ardiaca de Weltshire, Winchester, Salisbury i Huntigdon, a més d’ésser canonge de València i ardiaca de Tortosa Intervingué en l’obtenció de privilegis per al collegi d’Eton, fundat de poc, i en les relacions entre els mercaders catalans i la corona anglesa Des del 1450 fou nunci i collector papal a Anglaterra i es mostrà partidari dels York, però la seva gestió financera, no prou aclarida, li impedí el nomenament episcopal Viatger constant…

Es doctorà a Madrid en dret i en filosofia i lletres El 1933 ingressà a la carrera diplomàtica, i ocupà diversos càrrecs a Madrid, a Berna, a Londres i a Bonn El 1964 exercí com a cònsol general a Puerto Rico posteriorment fou nomenat ministre conseller de l’ambaixada a Nova Delhi i, finalment, fou ambaixador a Turquia Fou soci fundador de l’Obra Cultural Balear i membre de la Maioricensis Schola Lullistica És autor de diverses obres poètiques, entre les quals 14 Sonets i una cançó 1973 Fou molt important el seu treball de traducció al català d’obres d’autors alemanys i russos, com Rilke,…

Quart fill de Gaspar de Montpalau-Alemany, senyor d’Argelaguer, i d’Helena de Solanell Monjo de Ripoll, fou recompensat per la seva participació profrancesa durant la guerra dels Segadors pel govern del lloctinent francès, marquès de Brézé 1642, amb l’abadiat de Banyoles i Camprodon El 1644, després de la caiguda de Lleida i d’un setge i d’un assalt infructuós de Tarragona, fou enviat pels consellers i per la generalitat com a ambaixador a París, a la reina regent Anna d’Àustria, i aconseguí el nomenament del comte d’Harcourt com a lloctinent del Principat, la tramesa d’un potent exèrcit i de…

Estudià dret a Barcelona Fou collaborador de Lo Sometent i d’altres revistes de Reus amb el pseudònim Lluís de Gonzaga Secretari de la legació espanyola al Vaticà, a Costa Rica i a Berna, es destacà per la seva tasca humanitària, a la Societat de Nacions, a favor dels presos i els ferits de la Primera Guerra Mundial Publicà obres com Suiza y el progreso social 1931, La embajada de Saavedra Fajardo en Suiza Apuntes históricos 1639-1642 1931 i Apuntes hispano-suizos 1931

Comte d’Ofalia i marquès d’Heredia Ocupà càrrecs polítics durant el regnat de Ferran VII, però, caiguts els seus protectors, fou desterrat a Almeria el 1819 i el 1824 Posteriorment fou ambaixador a Londres i París El 1832 fou nomenat ministre de foment A la fi del 1837 encapçalà un govern moderat que caigué l’any següent sense haver resolt cap dels problemes polítics guerra carlina i econòmics que hi havia plantejats