Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
Glàndula suprarenal
Anatomia humana
Les glàndules suprarenals o adrenals són dues glàndules, de forma piramidal o triangular, situades a manera de caputxó sobre el pol superior de cada un dels dos ronyons Així, doncs, es troben situades en l’espai retroperitoneal, és a dir, per darrere del peritoneu, la membrana que cobreix els òrgans abdominals, a prop de la columna vertebral, aproximadament a l’altura de la primera vèrtebra lumbar, encara que la dreta té una situació una mica més elevada i lateral que l’esquerra Cada glàndula suprarenal fa entre 2 i 3 cm d’amplada, de 4 a 6 cm de llargada i de 3 a 6 mm de gruix el seu pes…
Hipotàlem i hipòfisi
Anatomia humana
L’hipotàlem i la hipòfisi són dues estructures intracranials, íntimament relacionades entre si que constitueixen una unitat anomenada eix hipotàlamo-hipofític L’ hipotàlem és una petita estructura nerviosa situada a la base del cervell que, a diferència de la resta dels òrgans endocrins, no és estrictament una glàndula, ja que es compon de neurones o cèllules nervioses, algunes de les quals estan especialitzades en l’elaboració de substàncies hormonals, i no té una capacitat genuïnament glandular que és la d’emmagatzemar, com a reserva, les hormones elaborades Aquest òrgan, que ocupa uns 4…
festes de Sant Joan
Folklore
Festes celebrades a Ciutadella (Menorca) amb una especial força i solemnitat, organitzades per la junta de caixers, antics obrers de l’església rural de Sant Joan de Missa
.
Comencen amb els actes del Diumenge des Be, el diumenge abans del dia de Sant Joan El 23 al capvespre la colcada desfila pels carrers on hom, prèviament, ha escampat arena mentre es va formant hi ha hagut any que han arribat a ésser més de setanta cavallers i es dirigeix as Born El caixer senyor i el capellà saluden, en arribar, la gent expectant allà congregada mentre la banda toca les notes típiques del jaleo la comitiva fa un caragol, davant l’entusiasme de la gent, i els cavalls, excitats, s’alcen de mans i, alhora, el jovent s’hi posa davant, coratjosament, dificultant-los el pas La…
Gavina corsa
La gavina corsa Larus audouinii , espècie d’hàbits marcadament marins, és més grossa que la gavina vulgar, doncs ateny fins a 49 cm, i té el bec molt peculiar robust, vermell, amb una barra negra al mig i la punta groga Aquest caràcter i el color verd d’oliva de les potes, que ens mostra l’exemplar de la fotografia, procedent de les Balears, la distingeixen de la resta de gavines igualment grisoses del dors i blanques del pit En vol es pot distingir per la forma de les ales, primes i punxegudes, amb la punta negra que contrasta, en el seu moviment, amb el color gris uniforme del damunt Jesús…
Hematopoesi (formació de la sang)
Anatomia humana
L’ hematopoesi és el procés de formació de les diverses cèllules sanguínies Aquest procés es duu a terme sobretot en la medulla òssia, on es localitzen unes cèllules precursores de totes les cèllules sanguínies anomenades cèllules mare pluripotencials Les cèllules mare pluripotencials, a més de multiplicar-se elles mateixes, originen les cèllules mare monopotencials , que estan preparades per a generar concretament un tipus de cèllules sanguínies Cada tipus de cèllula experimenta un procés determinat fins atènyer la cèllula madura que circula per la…
Regulació de la respiració
Fisiologia humana
La respiració s’adapta a les necessitats de l’organisme i s’adequa al consum d’O 2 i a la producció de CO 2 als teixits cada moment Aquesta acció reguladora és realitzada pel centre respiratori , format per un conjunt de cèllules nervioses situades al tronc encefàlic, que adapta la ventilació alveolar a les necessitats orgàniques per tal de mantenir dins uns límits estrets, però gairebé constants, la concentració d’O 2 i CO 2 en la sang En realitat, el centre respiratori és constituït per tres nuclis nerviosos l’àrea de ritmicitat medullar, l’àrea apnèustica i l’àrea pneumotàxica L’ àrea de…
Tresserra
Tresserra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb el Vallespir, als contraforts orientals dels Aspres (pla del Rei, 196 m alt), drenats per torrents que es dirigeixen vers el Rard (torrent dels Gorgs), al N, o vers el Tec, límit meridional del terme.
Vora aquest riu s’estén el sector més pla i agrícolament més productiu, el pla de Nidoleres, en part regat, on hi ha el poble de Nidoleres, travessat per la carretera de Perpinyà a Barcelona La part més muntanyosa és coberta de bosc De les 744 ha conreades, 721 ha són de vinya 716 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior hi ha alguns fruiterars 6 ha d’albercoquers, 3 de cirerers i 2 de pereres i 2 ha d’hortalisses Hi ha una Estació Vinícola Experimental, inaugurada el 1979 El poble 318 h agl 1982 140 m alt és situat damunt la línia de turons que separa la vall del Tec…
posada de Sant Jaume
Caseria
Hostal
Hostal i caseria (53 h diss [1960]) del municipi d’Oliva (Safor), al SE de la ciutat, vora el terme de Dénia (Marina Alta), a la bifurcació de la carretera de València a Alacant i una de les que es dirigeixen a Pego.
vena pulmonar
Anatomia animal
Cadascuna de les quatre venes que s’originen a partir de les branques capil·lars dels lobels pulmonars i que, des de l’hil del pulmó i després de reunir-se en dos troncs, es dirigeixen cap a l’aurícula esquerra del cor.
Els vasos sanguinis
Anatomia humana
Els vasos sanguinis són conductes tubulars, d’un diàmetre variable que oscilla entre algunes millèsimes de millímetre i alguns centímetres, la funció dels quals és transportar i distribuir la sang des del cor cap als teixits i viceversa Segons la funció i les característiques morfològiques, hom diferencia tres menes de vasos sanguinis les artèries, els capillars i les venes Les artèries s’encarreguen de dur la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme El diàmetre de la llum de les artèries oscilla d’1 mm a 3 cm Les parets arterials són formades per tres capes de teixits la més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina