Les glàndules suprarenals o adrenals són dues glàndules, de forma piramidal o triangular, situades a manera de caputxó sobre el pol superior de cada un dels dos ronyons. Així, doncs, es troben situades en l’espai retroperitoneal, és a dir, per darrere del peritoneu, la membrana que cobreix els òrgans abdominals, a prop de la columna vertebral, aproximadament a l’altura de la primera vèrtebra lumbar, encara que la dreta té una situació una mica més elevada i lateral que l’esquerra. Cada glàndula suprarenal fa entre 2 i 3 cm d’amplada, de 4 a 6 cm de llargada i de 3 a 6 mm de gruix; el seu pes oscil·la entre els 4 i els 6 g.
La superfície de la glàndula, groga i rugosa, es compon d’una làmina de teixit conjuntiu, la càpsula suprarenal, envoltada de teixit adipós i unida a diferents lligaments i membranes que mantenen l’òrgan en la seva posició. A l’interior de la glàndula, vista després de seccionar-la, hom hi pot diferenciar nítidament dues parts, amb origen embriològic i funcionament diferents: l’escorça suprarenal, que constitueix el 90% de la glàndula, i la medul·la suprarenal, una capa prima situada al centre de l’òrgan.
L’escorça suprarenal, que constitueix la porció externa de la glàndula i envolta completament la medul·la, es compon de cèl·lules epitelioides, que s’agrupen en cordons prims disposats en sentit radial, adjacents als capil·lars i les arterioles que solquen la glàndula de la perifèria al centre. Al seu torn, a l’escorça es poden diferenciar tres capes de cèl·lules, que
la divideixen en tres zones: glomerular, fasciculada i reticular. La zona glomerular és una capa prima situada externament, sota la càpsula, que es compon de cèl·lules arrodonides, la missió fonamental de les quals és d’elaborar mineralocorticoides, especialment l’hormona aldosterona. La zona fasciculada, situada al mig, és la capa més ampla, formada per cèl·lules disposades eminentment en cordons longitudinals, amb la missió fonamental d’elaborar glucocorticoides, sobretot cortisol. La zona reticular, que envolta la medul·la completament, es compon de cèl·lules disposades en cordons entrellaçats, la funció més important dels quals és sintetitzar andrògens, sobretot deshidroepiandrosterona.
La medul·la suprarenal, que embriològicament procedeix de la capa ectodèrmica de l’embrió —la que origina el sistema nerviós— es compon de cèl·lules neurològiques especialitzades en la secreció de catecolamines, especialment adrenalina i noradrenalina.
La irrigació sanguínia de la glàndula suprarenal és molt important, perquè l’activitat de la glàndula es basa en l’alliberament d’hormones a la circulació sanguínia. L’òrgan rep sang de diverses artèries, les artèries suprarenals inferior, mitjana i superior, que al seu torn procedeixen, respectivament, de l’artèria frènica, l’artèria aorta i l’artèria renal. Aquestes artèries emeten entre 30 i 50 arterioles, que envolten la càpsula i entren a l’interior de l’òrgan per diversos punts. Després de travessar la càpsula hi ha uns vasos —les arterioles capsulars—, que se subdivideixen i originen nombrosos capil·lars arterials corticals, que es dirigeixen cap al centre de l’òrgan. D’altres vasos, després d’entrar en l’òrgan, constitueixen les arterioles medul·lars, que travessen tota l’escorça i, ja en la part central de l’òrgan, es divideixen en nombrosos capil·lars arterials medul·lars. En la medul·la, els capil·lars arterials es transformen en capil·lars venosos, que conflueixen cap a la vena suprarenal central, que duu la sang fora de l’òrgan. Així, en la glàndula suprarenal dreta es forma la vena suprarenal dreta, que desemboca a la vena cava inferior, mentre que en l’esquerra es forma la vena suprarenal esquerra, que desemboca en la vena renal esquerra.
La innervació de les glàndules suprarenals és igualment molt important, perquè una part de l’òrgan, la medul·la, és controlada directament pel sistema nerviós; les innervacions, a través de nombroses fibres del sistema autònom o vegetatiu, arriben fins a la glàndula. De fet, hom considera que la medul·la suprarenal és equivalent a un gangli del sistema nerviós simpàtic.