Resultats de la cerca

El santuari de Sant Magí de Brufaganya, a 760 m d’altitud, s’alça a mig aire del vessant nord-oest del cercle de recepció del rierol de Sant Magí, a la solana del cingle de les Coves Aquest santuari és dedicat a un anacoreta que, segons una antiga tradició, fou martiritzat al segle III i enterrat en aquest lloc, on després es construí l’església No s’ha localitzat cap notícia documental de la roca de Sant Magí anterior a l’any 1204 aquest any és mencionada com a afrontació territorial de la “ domus de Brufagaines ” donada per Guillem de Montagut i la seva esposa Ponceta als hospitalers de…

El molinisme s’oposa a la tesi tomista de la premoció física, com a incompatible amb la llibertat, però manté alhora la predeterminació, en el sentit que Déu actua sobre la llibertat de l’home mitjançant el concurs diví i la presciència, coneixement que Déu té d’allò que l’home faria en cadascuna de les circumstàncies futuribles en què es pogués trobar D’aquesta manera resten alhora afirmats la necessitat de la gràcia i el fet que l’eficàcia d’aquesta depengui de la seva acceptació del rebuig per part de l’home A aquesta doctrina s’oposà DBáñez, la qual cosa originà les…

Religiós dominicà, fou prior del convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de la província eclesiàstica de Tarragona 1235, nomenat per Gregori IX Fou designat bisbe de Lleida pels dominicans Ramon de Penyafort i Miquel Fabra i l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat —compromissaris delegats per Innocenci IV—, puix que els capitulars de Lleida i de Roda de Ribagorça, als quals pertocava l’elecció, no havien arribat a un acord Fou un dels jutges encarregats de dirimir el plet entre Jaume I i el seu primogènit Alfons al concili provincial d’Alcanyís 1250 Donà…

Estudià humanitats, filosofia i teologia Exercí de professor i ocupà diversos càrrecs en l’orde dominicà Visqué a Xile al Convent de Concepción 1927-33 Fou membre corresponent de la RABLB S’interessà per la història de l’orde dels dominicans a Catalunya i publicàestudis de tema literari medieval També collabo-rà, entre d’altres, a les revistes “La Paraula Cristiana”, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, “Ilerda”, “Ausa” i “Analecta Sacra Tarraconensia” En aquesta darrera en destaquen els treballs “Quién es el autor del Saltiri catalán en prosa” 1947, “Algunas…

És un centre antic de pietat i eremitisme La llegenda diu que la marededeu, una imatge romànica del s XIII, fou trobada per un bou i un bover el 870 El santuari existia ja el 992 A l’edat mitjana estigué a cura de donats i ermitans El 1587 fou encomanat als dominicans, que el tingueren mig segle escàs Tornà novament a càrrec d’ermitans, fins que fou profanat i cremat, el 1835, durant la guerra carlina Refet de nou el 1870, fou erigida una gran església i casal i hom aprofità una part dels antics edificis i claustres, que serví d’aixopluc uns quants anys a una comunitat de trapencs Vista aèria…

La seva finalitat fou d’orientar la restauració i l’ornamentació de les esglésies segons el gust del moment i les directives litúrgiques L’any 1962 es féu càrrec de la institució l’equip La Cantonada Jordi Aguadé, Aureli Bisbe, Jordi Bonet, Joan Vila-Grau i Jordi Vilanova A través de les seves realitzacions i de la seva publicació, “Qüestions d’Art”, aquest equip s’ha situat en la línia dels corrents europeus d’avantguarda Assistí habitualment als congressos de la Societat Internacional d’Artistes Cristians SIAC Les seves realitzacions han estat sovint reproduïdes en revistes estrangeres,…

Nasqué al si d’una família d’orgueners A dotze anys fou deixeble del seu oncle Pere Josep Bosc i Font La seva obra cabdal a Mallorca és l’orgue dels dominicans 1762, actualment a Santanyí Fou collaborador de Leonardo Fernández Dávila a Granada, amb qui començà l’orgue del Palau Reial de Madrid, que acabà després de la mort d’aquest, el 1778 El mateix any fou nomenat mestre orguener per Carles III Construí l’orgue de la catedral de Múrcia i el de la de Sevilla, la seva obra més important Se li atribueix un Tratado de construcción de órganos Fou l’inventor d’una guitarra harmònica i també d’…

Estudià teologia a Barcelona Dominicà 1580, fou lector 1601 i després mestre de teologia 1605 al convent del seu orde de Llutxent Vall d’Albaida Investigà nombrosos arxius del Principat i escriví Flos sanctorum o Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña 1602 i Girona 1630, que conté informacions avui encara interessants D’aquesta obra es publicaren biografies soltes, algunes en català, als segles XVIII-XIX Aguiló, Catálogo, 1212-15, com ara la  Vida del gloriós S Segimon  Vic 1825 Traduí del llatí al castellà les vides dels sants…

Professà al convent de Lleida, d’on fou professor de la universitat Fou elegit tercer vicari provincial dels dominicans observants i gràcies a l’ajut de Joan II aconseguí d’introduir la reforma dominicana al regne de València, on fundà el 1473 el convent de Corpus Christi de Llutxent Vall d’Albaida, del qual fou el primer prior Més tard fundà el convent de Sant Onofre, extramurs de València Predicà a València, a Oriola i, finalment, a Andalusia S'establí a Còrdova, on fundà la primera confraria del Roser de la regió hi morí i fou enterrat a l’església del convent de Sant Pau El…

Ja prevere, entrà a l’orde dominicà el 1469, després d’haver passat un quant temps als jerònims Lector de teologia als convents dominicans de Mallorca i, més tard, inquisidor, fou un notable predicador El 1484 fou designat per al càrrec de la inquisició al Principat, juntament amb Joan Franco, però no arribà a exercir a causa de l’oposició de les autoritats barcelonines, i el 1486 fou revocat amb la reorganització de Torquemada, inquisidor general de la corona catalanoaragonesa El 1502 fou nomenat inquisidor de Mallorca, però del 1506 al 1508 passà al Principat amb el mateix…