Resultats de la cerca

Era filla del senescal Pere II de Montcada Tercera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó , les esposalles se celebraren a Tarragona 1322, poc temps abans de fer-se a la mar l’expedició a Sardenya Intervingué, a suplicació de la seva nora Teresa d’Entença , a favor dels drets del fill d’aquesta el futur Pere el Cerimoniós , disputats per l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça Dugué a terme la fundació del monestir de monges clarisses de Pedralbes 1326, que dotà amb el domini parroquial del terme de Sarrià 1335, la jurisdicció civil i criminal de Piera 1431 i altres rendes…

Fill de Luisa De Filippo i d’Eduardo Scarpetta, un dels actors italians més cèlebres del seu temps Al llarg de la seva vida treballà com a actor, primer en la companyia familiar De Filippo i posteriorment en companyies pròpies que tingueren gran èxit de públic a Itàlia Entre la seva extensa producció dramàtica destaquen les obres Natale in Casa Cupiello 1931, Questi fantasmi 1946, La grande magia 1948, La paura numero uno 1951, Mia famiglia 1953, Bene mio, core mio 1956, Sabato, domenica e lunedì 1959, L’arte della commedia 1964, Il contratto 1967, Il monumento 1970 o Gli esami non finiscono…

Fill d’un guàrdia civil extremeny traslladat a Catalunya i empresonat el 1939 durant tres anys, a setze hagué de començar a treballar en feines diverses i es guanyà la vida com a oficinista en empreses de la comarca Durant el franquisme, s’involucrà en la vida cultural de Sant Feliu de Guíxols i ensenyà català i anglès, i durant la transició ingressà al Partit dels Socialistes de Catalunya L’any 1979 fou elegit regidor de la ciutat, i en dimitir l’alcalde electe 1980 fou nomenat per substituir-lo Reelegit en aquest càrrec, acabà el mandat l’any 1990 i de 1983 a 1985 fou diputat a la…

Format al seminari de Cadis, fou ordenat de sacerdot 1837 Nomenat bisbe de Canàries 1868 i de Barcelona 1877, en ambdós llocs succeí el bisbe Lluch i Garriga Construí el nou Seminari 1879, que dotà del Museu de Geologia i de l’Acadèmia Filosoficocientífica de Sant Tomàs d’Aquino, que aplegava la intellectualitat universitària i eclesiàstica Com a colofó de les festes del Millenni de Montserrat 1880 obtingué de Lleó XIII la proclamació del patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre el Principat de Catalunya i la coronació de la Mare de Déu Elegit senador en representació de…

Té l’origen en el  Consejo de Estado  1522, instituït per Carles V, que, llevat de períodes molt breus, s’ha mantingut des d’aleshores Circumscrit inicialment a funcions d’assessorament reial, la Constitució del 1812 el dotà de funcions consultives en el marc d’un ordenament polític regit per la divisió de poders Del 1845 al 1904 exercí de vegades funcions contencioses o jurisdiccionals La Constitució Espanyola del 1978 defineix el Consell d’Estat com l’òrgan consultiu suprem del Govern La composició i les competències són regulades per una llei orgànica La seva funció principal…

La fundació fou feta amb consentiment de fra Rodrigo Gonçalves, aleshores comanador de Castella i lloctinent del mestre templer d’Alfambra, fundador el 1174 de l' orde de Santa Maria de Montgaudi El rei dotà la nova casa amb terres del terme de Terol, la vila de Castellot i amb un vassall en poblacions de més de cent habitants d’Aragó, el Principat de Catalunya, Provença, Roergue, Millau i Gavaldà Li atorgà també franquesa de lleuda, passatge, pontatge i altres imposicions El centre havia d’ésser Terol, i totes les cases haurien d’obeir el mestre resident en aquesta ciutat…

De primer adoptà el nom de Nova Milícia, i fou aprovat pel rei Alfons I, que el dotà de terres Posteriorment, els seus membres es digueren confrares de Santa Maria d’Èvora i, després d’emparar-se del castell d’Aviz, prop d’Èvora, prengueren la denominació definitiva L’any 1162 fou dotat de constitucions i posat sota la regla de sant Benet Aprovat pel papa, el 1192, gaudí de grans riqueses Del 1213 al 1385 estigué sota l’autoritat de l’orde castellà de Calatrava El 1550 el papa uní el gran magisteri de l’orde a la corona portuguesa El rei Joan li donà com a senyal en camper d’or…

Centre portuari —el més important del país—, constitueix, en realitat, el port d’Atenes, ciutat amb la qual forma actualment un sol nucli homogeni de població Té indústries sucreres, destilleries, manufactura de tabacs, drassanes de construcció naval, factories metallúrgiques, químiques i tèxtils És seu metropolitana A l’antiguitat, assolí importància vers el 470 aC, quan Temístocles la cenyí amb les llargues muralles que la unien amb Atenes Sota Pèricles, Hipòdam de Milet traçà una nova ciutat a l’entorn del port i la dotà d’edificis esplèndids Poblada de gent marinera, es…

El poble de Perves és situat al sector nord-est del terme, enlairat a 1 209 m als vessants de la dreta de la vall de Bellera i a ponent de l’important coll de la Creu de Perves En un judici comtal de mitjan segle X ja figura esmentat un seniore Barone de Perbas relacionat amb el monestir de Lavaix es tracta, de fet, d’un diploma manipulat vers l’any mil Posteriorment, en l’acta de dotació del temple de l’esmentat monestir de l’any 1015, Servideu de Perves dotà els altars de l’església amb una terra a la penya de Fades A la segona meitat d’aquesta centúria, apareixen Dodó Arnau de Perves i…

El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542 El 1594 s’hi fusionaren…