Resultats de la cerca
Es mostren 2311 resultats
Christopher Antoniou Pissarides
Economia
Economista britànic d’origen xipriota.
Graduat a la Universitat d’Essex 1971 i doctorat per la London School of Economics el 1973, on ha desenvolupat la seva carrera docent i de recerca S'ha centrat en l’estudi del mercat laboral i de les seves interaccions amb el marc macroeconòmic i, per a explicar-les, ha formulat la teoria de l’ajustament, un model matemàtic per a la sistematització de relacions mútuament beneficioses entre actors econòmics, emprat, entre d’altres, per a l’anàlisi de l' atur friccional Per aquesta aportació rebé els premis IZA 2005, compartit amb D Mortensen i Nobel d’economia 2010, compartit…
Fred Halliday
Política
Lingüista i historiador irlandès, expert en relacions internacionals i resident a Barcelona.
Després d’estudiar a la Universitat d’Oxford i a l’escola d’estudis orientals i africans de Londres, es doctorà a la London School of Economics Allà es convertí en catedràtic de relacions internacionals, especialitzat en temes d’orient mitjà, el món àrab i la guerra freda També fou membre del Transnational Institute, de l’Acadèmia Britànica i del consell editorial de la New Left Review, així com professor de l’Institut de Barcelona d’Estudis Internacionals Com a lingüista, defensà la centralitat del llenguatge per entendre els processos de globalització Els darrers anys de la…
utilitat
Economia
Qualitat dels béns econòmics que els fa susceptibles, en un cert grau, de satisfer necessitats individuals.
La consideració d’aquesta qualitat com a atribut comú de totes les mercaderies fou presa per diversos economistes, fonamentalment Jevons, Walras i Menger, com a base que permetia la seva homogeneïtzació a l’efecte de determinar les relacions de canvi Això suposà un enfocament radicalment diferent del de la teoria del valor encetada pels economistes clàssics i Marx i sostinguda fins aleshores La teoria econòmica basada en la teoria del valor-utilitat proposà de centrar tota l’anàlisi econòmica entorn del fenomen de l’intercanvi, la qual cosa suposa l’abandó de l’aproximació a la realitat…
frigorigen
Física
Dit del fluid que hom fa evolucionar per un cicle frigorífic perquè prengui la calor en un medi a baixa temperatura i la restableixi en un medi a temperatura més elevada.
Hom pot escollir un frigorigen en funció de criteris termodinàmics obtenció del rendiment òptim, de criteris tècnics acció sobre els materials que constitueixen la màquina i els olis de greixatge, de criteris de seguretat toxicitat, inflamabilitat i de criteris econòmics Els frigorígens més utilitzats són l’amoníac NH 3 per a les installacions d’alta potència a temperatura mitjanament baixa, els hidrocarburs halògens com el R-12 CF 2 Cl 2 per als refrigeradors econòmics o comercials, el R-11 CFCl 3 , el R-113 C 2 F 3 Cl 3 o el R-114 C 2 F 4 Cl 2 per a les màquines de condicionament d’aire…
John Kenneth Galbraith

John Kenneth Galbraith
© Fototeca.cat
Economia
Política
Economista i polític nord-americà d’origen canadenc.
Es doctorà a la Universitat de Berkeley el 1934 Nacionalitzat als EUA el 1937, hi inicià una carrera acadèmica a les universitats de Harvard i Princeton amb dos parèntesis del 1942 al 1948 en què ocupa càrrecs governamentals, i del 1961 al 1963 en què fou ambaixador a l’Índia fins el 1975 Pròxim al Partit Demòcrata, fou un dels principals representants del corrent dit “liberal” terme que als EUA hom associa amb postulats propers a la socialdemocràcia i defensà, en nombroses obres de divulgació d’entre les quals sobresurten American Capitalism , 1952 The Affluent Society , 1958, i The New…
William Arthur Lewis
Economia
Economista britànic.
Professor a la London School of Economics 1936-48 i, als EUA, a les universitats de Manchester i Princeton, des del 1950 ha collaborat amb les Nacions Unides com a especialista en problemes de subdesenvolupament En les seves obres The Principles of Economic Planning 1949, The Theory of Economic Growth 1955 i Development Planning 1966 analitza els desequilibris socials i econòmics que provoquen els programes intensius i desordenats d’industrialització dels països endarrerits Rebé el premi Nobel d’economia del 1979, juntament amb l’economista americà Theodore WSchultz, per haver…
Gary Stanley Becker
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en matemàtiques a la Universitat de Princeton 1951, posteriorment es doctorà a la Universitat de Chicago, on tingué com a mentor Milton J Friedman, i on desenvolupà la tasca docent i de recerca 1953-57 i des del 1970 després d’un parèntesi a la Universitat de Colúmbia també com a professor de sociologia 1984 Aplicà models econòmics a qüestions generalment associades amb la sociologia família, delinqüència, temps lliure, natalitat, discriminació racial i sexual, etc De les seves publicacions destaquen The Economics of Discrimination 1957, The Economic Approach to Human…
finances públiques
Economia
Conjunt de procediments emprats per l’estat per a recollir uns ingressos amb vista a efectuar unes despeses en el pla estatal, local o de les agències de govern, compatibles amb el seu funcionament.
La seva finalitat és la de proveir la comunitat d’uns serveis, d’implantar una determinada política social, de controlar determinats sectors econòmics o d’actuar sobre seu, o d’actuar sobre tota l’economia conjuntament Els ingressos de l’estat poden ésser originats per la venda de productes obtinguts produïts, per exemple, per empreses nacionalitzades o per serveis per exemple, correus, pels emprèstits efectuats o pels imposts Les despeses públiques s’originen amb motiu de les diferents activitats desplegades per l’estat actuant com a consumidor per exemple, les despeses corrents o…
Thomas Piketty

Thomas Piketty
Economia
Economista francès.
Es graduà en matemàtiques a l’École Normale Supérieure de París i és doctor en econòmiques per l'École des Hautes Études en Sciences Sociales EHESS i la London School of Economics and Political Science Docent al Massachusetts Institute of Technology MIT 1993-95, membre del Centre National de la Recherche Scientifique CNRS 1995-2000 i director de l’EHESS 2000, des del 2007 és professor a la Paris School of Economics El 2013 publicà el controvertit estudi Le Capital au XXIe siècle , que a través d’una enorme acumulació de dades al llarg de 300 anys desafia l’assumpció que identifica mercats…
Jordi Gual i Solé
Economia
Economista i banquer.
Doctor en economia per les universitats de Barcelona i Berkeley Professor a l’escola de negocis IESE i professor visitant a les universitats de Berkeley, lliure de Brusselles i a la Barcelona Graduate School of Economics, és membre investigador del Center for Economic Policy Research CEPR de Londres En 1994-96 fou assessor econòmic a la Direcció General per als Afers Econòmics i Financers de la Comissió Europea, i en 2002-05, del Grup Econòmic Assessor sobre Competència de la Comissió Europea El 2005 s’incorporà al grup "la Caixa" , del qual ha estat economista en cap i membre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina