Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
tauromàquia
Representació de la fase dels picadors en una cursa de braus del segle XIX segons el quadre La suerte de varas, de Francisco de Goya (Real academia de Bellas Artes de San Fernando)
© Corel Professional Photos
Tauromàquia
Conjunt de regles i de convencions de la correguda de bou, d’origen castellà (corrida), que s’establiren a partir de la fi del s. XVII i que, successivament augmentades, regeixen a les places de toros de l’Estat espanyol i de diversos països de l’Amèrica Llatina.
El primer tractat del final del s XVII, d’autor desconegut, escrit en prosa i en vers, fa referència únicament al toreig a peu representa el declivi del toreig a cavall, a causa del progressiu abandó de l’aristocràcia, que tradicionalment el practicava, i de la preponderància creixent de les actuacions a peu, originàriament secundàries i reservades als patges, però que acabaren per esdevenir el centre de l’espectacle Es tracta d’un recull d’exercicis, tècniques i consells per a enfrontar-se amb el toro durant la correguda, considerada no pas com un art, sinó simplement com un esport, però ja…
Juan Belmonte García
Tauromàquia
Torero andalús, revolucionari de la tècnica i l’art de la tauromàquia.
Prengué l’alternativa el 1913 De complexió física molt feble, per la intuïció, l’art i el valor constant esdevingué una autèntica figura del toreig Hom li ha atribuït una visió estètica i dramàtica de la lidia , basada en el trencament dels cànons que impedien al torero d’entrar en els terrenys del toro Fou el primer que es parà a peus junts molt apropat al toro, i acoblà amb una perfecció total l’envestida amb el desplaçament de la capa i la muleta Mantingué una gran competència amb Joselito Gómez,…
estoc
Tauromàquia
Espasa usada a les corridas per a matar el toro.
Utilitzat per al descabello és més curt i prim, forma una creu prop de la punta i no té cassoleta
Joselito
Tauromàquia
Nom amb què és conegut el torero andalús José Gómez Ortega, Gallito
.
Prengué l’alternativa el 1912 i esdevingué una figura indiscutible en el toreig a través de les 680 corridas en què participà i en les quals es destacà, sobretot, per l’ús de les banderilles Mantingué una gran competència amb Juan Belmonte Morí a conseqüència de les ferides que li ocasionà eltoro Bailador
esfinxs d’Agost
Esfinx d’Agost conservada al Museo Arqueológico Nacional
Rafael Edwards (CC BY-NC 2.0)
Escultura
Nom amb el qual són conegudes dues escultures de pedra, d’art ibèric, trobades per atzar a la fi del segle XIX al lloc anomenat el camp de l’Escultor, prop d’Agost (Alacantí).
Tenen cos de lleó amb ales i cap de dona Foren portades al Musée du Louvre de París, però una d’elles la més ben conservada passà el 1941 al Museo Arqueológico Nacional de Madrid Junt amb les dues esfinxs, aparegué també un toro de pedra, avui perdut
escut
Diverses formes d'escuts (d'esquerra a dreta i de dalt a baix): caironat; cap de cavall; losanjat; ovalat; pell de toro carlí; pell de toro alemany; pell de toro polonès; quadrat; quadrilong hispànic; quadrilong alemany; quadrilong francès; quadrilong anglès; rodó; triangular; ogival; suís.
© Fototeca.cat
Heràldica
Representació simbòlica d’una persona, família o llinatge, d’una autoritat, de poblacions i països, i, per extensió, de corporacions, entitats, etc, formada per una superfície entre línies, dita camper
, on hom representa els elements heràldics o càrregues.
Té l’origen en les representacions que hom posava com a distintiu als escuts de guerra dels cavallers heràldica En general l’amplària serva una relació amb l’alçària de 5/6 El camper pot ésser dividit mitjançant una partició o una repartició Els punts o les parts de l’escut o espais imaginaris de què hom se serveix per a definir la situació dels elements heràldics són abisme, cap, punta, flanc, cantó, centre del cap, centre de la punta, punt d’honor, llombrígol i vora Les formes més generalitzades són l’escut caironat l’escut de cap de cavall , que té la forma d’un cap de cavall…
Joan II de Castella
Història
Rei de Castella i Lleó (1406-54), fill i successor d’Enric III i de Caterina de Lancaster.
En morir el seu pare, el seu oncle Ferran d’Antequera actuà com a regent, fins el 1419 El seu regnat es caracteritzà per les lluites entre la monarquia i la noblesa, que durant el regnat d’Enric III havia constituït una oligarquia tancada, a la qual cosa havia contribuït tant l’augment del nombre dels seus membres nobleza de parientes com la consolidació del seu poder econòmic mitjançant la difusió del sistema de mayorazgo i també els favors reials coneguts com a mercedes enriqueñas La direcció del partit de la cort passà a…
Diego de Deza
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Membre d’una família aristocràtica, ingressà a l’orde dominicà Fou professor de teologia a Salamanca i, des del 1486, preceptor i confessor del príncep Joan i confessor del Rei Catòlic Bisbe de Zamora 1487, Salamanca 1497, Jaén 1498 i Palència 1500, fou nomenat inquisidor general de Castella 1498-1507 i de Catalunya-Aragó 1499-1507, càrrec en el qual es distingí, com el seu predecessor Tomás de Torquemada, per un extremat rigor Arquebisbe de Sevilla 1504, fou promogut a la seu de Toledo, però morí abans de prendre'n possessió
Jaume Alguersuari i Escudero
Automobilisme
Pilot de Fórmula 1.
A tretze anys començà a competir en curses internacionals de karts, i el 2005 assolí el títol del Campionat d’Espanya de kàrting El 2006 passà a formar part de l’equip júnior de Red Bull i el 2008 s’estrenà en la Fórmula 3 en el campionat del Regne Unit aconseguí la victòria final Això li obrí les portes de la Fórmula 1, on ha estat el pilot més jove de la història de la competició El 2009 fou confirmat com a pilot oficial de Toro Rosso Debutà en el Gran Premi d’Hongria del…
,
l’Artiga de Lin
Font d’Eth Gressilhon, a Artiga de Lin
© Fototeca.cat
Santuari
Despoblat
Antic llogaret, despoblat i santuari de la Mare de Déu de l’Artiga de Lin
situats a l’esquerra del Joèu, dins el terme de les Bordes (Vall d’Aran).
El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubèrt i Vilac La vall del Joèu o vall de l’Artiga de Lin , coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc La part més baixa de la vall i tot el vessant esquerre fins poc més amunt del santuari és del terme de les Bordes, mentre que el vessant oposat d’aquest sector mitjà és del de Gausac la capçalera de la vall pertany al de Viella En aquesta capçalera, a 1 460 m d’altitud, s’estenen, a la confluència de les canals de Pomero que baixa del port de la Picada i d’Era Ribereta…