Resultats de la cerca

Després de la victòria del Partit Democràtic Socialista DPS en les eleccions legislatives d’octubre del 2012, el DPS també va guanyar les eleccions presidencials del mes d’abril, on va ser reelegit president Filip Vujanović La Comissió Electoral va determinar la victòria electoral de Vujanović amb el 51,21% dels vots emesos, davant les denúncies de frau electoral de l’altre candidat a les eleccions, l’exdiplomàtic Miodrag Lekić, del partit del Front Democràtic, que va obtenir el 48,29% dels vots Poc més de 7000 vots de diferència van permetre a Vujanović…

Des del mateix any de la seva fundació manté una aliança electoral amb el Liberal Party En les eleccions del juny del 1987, l’aliança entre el Liberal Party LP i el Social Democratic Party SDP obtingué el 22% dels sufragis i 22 escons, gran part dels quals per a candidats de l’LP Al juny del 1990, l’executiva de l’SDP decidí dissoldre el partit per la manca d’afiliats i perquè el sistema electoral britànic no els permetia de créixer i, malgrat les resistències d’Owen, al setembre del 1991 l’SDP es dissolgué definitivament

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya inhabilita el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, per a l’exercici de càrrecs públics durant un any i mig La prohibició segueix les indicacions de la fiscalia, que va reclamar condemnar-lo per un delicte de desobediència quan, a instàncies de la Junta Electoral Central, es va negar a retirar els símbols a favor dels presos polítics dels edificis de la Generalitat El president Torra, que presenta recurs a la sentència, va admetre en el judici celebrat el 18 de novembre que va "desobeir" la Junta Electoral…

El Tribunal Suprem ordena la inhabilitació del president de la Generalitat Quim Torra, després de confirmar la sentència del Tribunal de Justícia de Catalunya del 19 de desembre de 2019, que el condemnava per desobediència El 2 de juny, de 2018, poc després de prendre possessió de la presidència, es va penjar a la façana de la Generalitat una pancarta amb el lema "Llibertat presos polítics i exiliats" i un llaç groc que, a instàncies de Ciutadans, la Junta Electoral Central va ordenar retirar, considerant que el govern català feia propaganda política en període electoral…

Metallúrgic, durant la Segona Guerra Mundial treballà a Alemanya El 1947 s’afilià al partit comunista, del qual fou secretari general d’ençà del 1972 Bé que inicialment s’acostà a l’eurocomunisme, tornà a la seva posició prosoviètica tradicional arran de la invasió de l’Afganistan 1979 Del 1973 al 1996 fou diputat a l’Assemblea Nacional Impulsà la coalició electoral amb el PSF, vencedora en les eleccions del 1981, i que donà als comunistes algunes carteres ministerials fins a la ruptura amb els socialistes el 1984 Reticent davant les mesures de liberalització de MGorbačov a l’…

El president, Mahamadou Issoufou, va decretar l’estat d’emergència en tres departaments del sud-oest del país, prop de la frontera amb Burkina Faso, on actuen grups gihadistes, que van atacar posicions militars i van segrestar persones, entre les quals hi havia un sacerdot italià La mesura, en vigor ja en altres departaments, va donar als militars poders per a fer escorcolls A la regió del llac Txad, van continuar les incursions de Boko Haram, un grup islamista creat a Nigèria, malgrat la presència d’una força militar conjunta en la qual participen el Níger, Nigèria, el Camerun i el Txad En…

Constitució de la Unió Republicana, coalició electoral

Fonamentada en el Manifest signat a Barcelona el 4 de febrer anterior per l’Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Partit Republicà d’Esquerra, Unió de Rabassaires de Catalunya, Partit Obrer d’Unificació Marxista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya Solidari del programa de les esquerres espanyoles, proclamà com a objectius, entre d’altres, l’amnistia política i social, el restabliment de l’organització política de la Catalunya autònoma, la vigència de l’Estatut, l’acabament del traspàs de serveis i el…

Al començament de juliol, diferents posicions entorn d'una esmena de la llei electoral van generar manifestacions al país L'esmena amplia de 140 a 150 el nombre de diputats i de 17 a 27 el nombre de candidats presentats per cada partit o coalició La principal força d'oposició, el Consell Consultiu dels Germans Musulmans, va estimar que l'esmena no representava un veritable procés de reforma política i va amenaçar de boicotejar les eleccions anticipades Aquest grup polític demana un sistema parlamentari en el qual el primer ministre sigui escollit i no pas nomenat pel rei A la…