Resultats de la cerca

Era, sens dubte, parent dels altres poetes del mateix cognom, però no ha estat atestat documentalment d’una manera certa La seva producció, sis poesies, es pot datar entre el 1410 i el 1430 Digne i elegant en les composicions religioses, principalment les marianes, les poesies d’amor són d’un to cortesà, dintre la tradició trobadoresca, i en alguna es refereix a la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I de Catalunya-Aragó Assajà —cosa no usual en els poetes del seu temps— diversos metres i estrofismes Les seves obres foren editades el 1934 i el 1949 —amb traducció francesa—…

La primera escola de Fontainebleau és obra de GBRosso i de FPrimaticcio, dels seus seguidors Ndell’Abate, Pellegrini i Majorici i dels artistes francesos JGoujon, JCousin i ACaron L’estil d’aquesta escola de Fontainebleau és elegant, fred, de cànon allargat, continuador del manierisme italià, però amb influències flamenques i locals La segona escola de Fontainebleau, formada després del 1588, en el regnat d’Enric IV, manca d’una veritable personalitat i és la decadència de l’estil de la primera Els seus artistes principals són TDubreuil d’Anvers, JBunuel…

Fou la primera que s’ocupà del cinema no professional arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol, però també tractà el cinema professional més rellevant amb assaigs d’alt interès Amb un elegant disseny gràfic, fou coordinada pels pioners Delmir de Caralt, Josep M Galceran i Domènec Giménez Hi collaboraren, entre altres professionals, Josep Palau, Isidre Socias, Francesc Blasi, Joan Prats, Josep M Aymerich, Guillem Díaz-Plaja, Joan Sàbat, Eusebi Ferré, Alfons Lagoma, Jeroni de Moragues, Ignasi Salvans, Manuel Amat, Salvador Mestres i Francesc Xavier Gibert En sortiren 11 números…

Durant l’interregne que preparà el compromís de Casp intervingué a favor de Ferran d’Antequera en les tasques del parlament català Figurà en el procés contra Jaume d’Urgell Advocat reial, el 1416 fou nomenat batlle general de Catalunya Espia i confident de Ferran I i d’Alfons el Magnànim, la seva intervenció a les corts fou constant des del primer parlament de Barcelona d’Alfons IV 1418 fins el 1430, obrant com a tractador dels reis Aplegà una immensa fortuna Era, a més, un bon escriptor les seves lletres són de considerable vàlua literària, de cultura humanística i classicitzant, concís,…

És autor de tres composicions caracteritzades per la destacada presència de referències mitològiques Es tracta d’un maldit adreçat amb certa violència a un home el nom del qual s’amaga sota el senyal Sac de pecats , una cançó amorosa on elogia de manera elegant Isabel Suaris, dama de certa anomenada entre els poetes de l’època, com Bernat de Fenollar, i una poesia farcida, és a dir, escrita en castellà i llatí, en lloança d’una dama de la qual s’elogien les aptituds musicals Bibliografia Aramon i Serra, R 1961 “Algunes poesies bilingües en cançoners catalans” Estudis Romànics ,…

Format a l’estudi del seu pare i a l’Acadèmia de Sant Carles de València Guanyà menció honorífica a la Exposición Nacional del 1895 i diversos premis a València i Barcelona A l’Exposition Universelle de París obtingué medalla de plata, i el seu Floreal li valgué la d’or a Madrid 1895 Altres obres importants seves són Manola, Natura morta, Tipus de l’Horta, Florista valenciana totes al Museu de Belles Arts de València i el retrat de la seva família Nosaltres Hispanic Society de Nova York El seu estil es caracteritza pel color fastuós i la sensibilitat elegant, aplicats a…

Es donà a conèixer com a poeta amb els reculls Les Cariatides 1842 i Les stalactites 1846, que foren ben rebuts pels romàntics però el veritable èxit li arribà amb Odes funambulesques 1857 i Exilés 1867, de construcció virtuosa i gratuïta, que més tard influirien en els simbolistes i que el dugueren a ésser considerat un dels mestres del parnassianisme Teoritzà la seva concepció elegant i artificiosa del poema a Petit traité de poésie française 1872 Escriví peces escèniques en vers —oposant-se al nou corrent burgès del teatre— entre les quals destaquen les fantasies històriques…

No pas pel que fa referència al que és essencial o permanent en el llenguatge, sinó pel que pertany als elements accidentals i variables d’un lèxic, d’una particularitat de formar, combinar, estructurar i lligar els girs, les frases, les clàusules, els períodes, etc Gairebé en totes les èpoques hi ha hagut tractadistes d’estil Els retòrics antics i els tractadistes, des del Renaixement fins al romanticisme, el dividien en senzill, temperat o sublim, i li aplicaren molts qualificatius, segons els gèneres diferents als quals podia pertànyer epistolar, didàctic, oratori, festiu, irònic, còmic,…

Deixeble de Daniel Cortina i, a Madrid, de Federico de Madrazo Fou pensionat a Roma per la diputació d’Alacant 1874-78 Fundà a Alcoi el Centre Artístic, i a Alacant, fundà i dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, i organitzà l’Exposició de Belles Arts del 1894 Fou acadèmic corresponent de l’Academia de San Fernando 1891 De la seva obra sobresurt l' Èxtasi de Sant Francesc, considerat el seu autoretrat, i també Escac i mat, El falconer Alacant, Casino i Sambra gitana Alacant, Casa de la Vila Retratista i pintor de gènere, defugí les grans exhibicions, i la seva obra es caracteritza per un…

Possiblement fou alumne d’A Corelli a Roma A la mateixa ciutat, entre el 1708 i el 1713, serví com a violinista del príncep Ruspoli Posteriorment treballà per al príncep de Caserta Autor d’òperes, oratoris i cantates, la seva aportació més interessant a la història de la música prové, però, de la seva música instrumental Compongué simfonies, fantasies, concerts i sonates els seus concerts són venecians en l’estil, però en les sonates s’aprecia la influència de Corelli La música de Valentini és molt personal i innovadora per al seu temps Acostumava a emprar tonalitats allunyades amb…