Resultats de la cerca
Es mostren 7072 resultats
Auch
Ciutat
Ciutat de la Gascunya, Occitània, Capital del departament del Gèrs, França.
Antiga ciutat ibèrica dita Elimberrum, capital dels ausci , un dels grups del poble aquità Sota els romans els quals la sotmeteren el 56 aC, prengué el nom d' Augusta Ausciorum Cristianitzada al segle III, fou devastada pels sarraïns diverses vegades El seu bisbat, fundat al segle VI, esdevingué arquebisbat al segle IX i els titulars foren primats d’Aquitània fins l’any 1789 A la fi del segle VIII substituí Èlusa com a capital de la regió que posteriorment s’anomenà Armanyac Cap al 1716 esdevingué la seu d’una generalitat
Manuel Rodríguez i Codolà
Pintura
Crític d’art i pintor.
Format amb Caba a Llotja i al taller de Martí i Alsina Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona a final del s XIX El 1899 esdevingué professor d’estètica a Llotja i des del 1908 fou titular de teoria i història de les belles arts Ingressà també a La Vanguardia , on publicà la secció Cotidianas amb el pseudònim Siliceo , i esdevingué crític d’art titular en passar A Opisso a director del diari 1905 Es responsabilitzà d’aquesta rúbrica fins que A Calvet el substituí per A Plana el 1934 Es caracteritzà per una visió moderada i paternalista de l’activitat estètica,…
Orsini
Família romana güelfa, molt influent a la Santa Seu des de la darreria del segle XII al segle XVIII, i adversària de la família gibel·lina, Colonna.
El primer membre ben conegut és Giacinto Bobo-Orsini , que esdevingué papa amb el nom de Celestí III i afavorí especialment el seu nebot, Orso di Bobone El nebot d’aquest, Matteo Rosso mort el 1246, fou senador de Roma i defensà la ciutat contra l’emperador Frederic II 1241, aliat dels Colonna L’antagonisme amb aquesta família fou continuat per Giovanni Gaetano Orsini , que esdevingué papa amb el nom de Nicolau III El fracàs de la Santa Seu davant Felip IV de França afavorí els Colonna i dividí els Orsini, car el cardenal Napoleone Orsini feu costat al candidat dels…
hort de Pontons
Pont
Construcció i obres públiques
Antiga sumptuosa alqueria del municipi de València, a Patraix, al SW de l’antic nucli urbà, feta construir a la fi del s. XVII pel canonge Antoni Pontons i Garcia (mort a Rubielos Bajos, Aragó, el 1706).
Moltes de les pintures que l’adornaven foren traslladades modernament a la catedral i algunes de les estàtues del jardí de Ponzanelli adornaren posteriorment alguns indrets de la ciutat, com el Tritó a la Glorieta i les Quatre Estacions als Vivers El 1705, essent el canonge Pontons un ardent filipista, la casa fou segrestada i esdevingué dependència reial de Carles III i hi fou condicionada una famosa sala del tron, que es conservà, excepcionalment, fins al s XX Mort Pontons, Felip V n'esdevingué hereu, i després passà a particulars, que la convertiren en fàbrica de…
Juba
Ciutat
Capital de la República del Sudan del Sud.
Situada a les ribes del Nil, té l’origen en una missió i un nus comercial Administrada pel Sudan angloegipci del 1900 al 1956, posteriorment fou un centre estratègic de la guerrilla del Sudan del Sud en la guerra civil contra els governs de Khartum El 2005 esdevingué la capital del territori autònom del Sudan del Sud, d’estatut provisional Després del referèndum d’autodeterminació, esdevingué capital de la República del Sudan del Sud, proclamada el 9 de juliol de 2011 Port fluvial Les comunicacions amb Kenya, Uganda i la República Democràtica del Congo foren molt malmeses durant els anys de…
ducat de Saxònia-Weimar
Història
Estat independent alemany, creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1556, després de la divisió en ducats de l’antic landgraviat de Turíngia, per a Joan Guillem I (mort el 1573), fill petit de l’elector Joan Frederic I de Saxònia.
El 1741 incorporà Marksuhl, Eisenach i Jena, i el mateix any canvià la denominació per la de ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach , que esdevingué un dels centres intellectuals més brillants d’Europa El 1806 s’adherí a la Confederació del Rin, i el 1815 fou erigit en gran ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach que des del 1877 esdevingué oficialment gran ducat de Saxònia Fou membre de la Confederació de l’Alemanya del Nord 1867 i de l’imperi Alemany 1871 Durà fins el 1918, que fou proclamada la república de Weimar, i el 1920 fou integrat al land de Turíngia
Jacme Gamelin
Pintura
Pintor llenguadocià.
Es formà a l’acadèmia de Tolosa, i anà a París i a Roma, on esdevingué professor a l’Acadèmia de Sant Lluc i pintor de Climent XIV El 1774 esdevingué professor de l’acadèmia de Tolosa, i dos anys més tard dirigí l’escola de pintura de Montpeller Establert a Perpinyà, decorà la capella de la Immaculada de la catedral 1784-90 i fou pintor de l’exèrcit de Dugommier, el qual retratà Fins a la mort fou professor de dibuix a l’escola d’Aude Té obres als museus de Perpinyà i de Tolosa
Kakuei Tanaka
Història
Política
Polític japonès.
Diputat liberal demòcrata des del 1947, l’any següent esdevingué viceministre de justícia i, posteriorment, ocupà diversos ministeris Assolí d’encapçalar la facció més important dels liberals demòcrates, partit del qual esdevingué secretari general 1965-66 i 1968-71 i president 1972-74 El parlament el nomenà primer ministre l’any 1972, càrrec des del qual obtingué diverses victòries diplomàtiques, com ara la reconciliació amb la Xina i la cooperació amb l’URSS Obligat a dimitir per la manipulació de fons electorals 1974, l’any 1976 restà implicat en l’afer de suborns de la…
Guillem Alexandre dels Països Baixos

Guillem Alexandre dels Països Baixos (2013)
© RVD / Rineke Dijkstra
Història
Rei dels Països Baixos des del 30 d’abril de 2013.
Pertanyent a la casa Nassau-Orange, el seu nom complet en neerlandès és Willem-Alexander Claus George Ferdinand Primogènit de la princesa Beatriu dels Països Baixos , quan aquesta fou coronada 30 d’abril de 1980 esdevingué príncep hereu i quan abdicà esdevingué rei dels Països Baixos, el primer monarca i cap d’estat masculí des del 1890 Llicenciat en història per la Universitat de Leiden el 1993, l’any 2002 es casà amb Máxima Zorreguieta Cerruti, d’origen argentí, que rebé el títol de princesa, amb la qual ha tingut tres filles, Caterina Amàlia 2003, Alèxia 2005 i…
Sucre
Ciutat
Capital de l’estat i del departament de Chuquisaca, Bolívia.
És la seu del poder judicial El fet que la capital administrativa fos traslladada a La Paz ha influït en el dèbil creixement que ha experimentat la ciutat 106590 h 1973 i ha produït un estancament econòmic Situada a 2835 m d’altitud, té indústries alimentàries i del tabac, del ciment, de conserves de fruites, del calçat, de licors i de teixits Hi ha refineria de petroli Centre d’ensenyament superior Universidad Boliviana Mayor, Real i Pontificia de San Francisco Javier, fundada el 1624 Fundada el 1538 per Pedro Anzúrez sobre un poblat indi, esdevingué el centre de l’explotació i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina