Resultats de la cerca
Es mostren 929 resultats
Camil Soula
Metge occità.
Féu estudis a la Universitat de Tolosa, on es doctorà i de la qual fou catedràtic de farmacologia i fisiologia després fou catedràtic de fisiologia del treball a la Universitat de París Publicà diversos treballs sobre fisiologia de la melsa, el paper de la colesterina, el metabolisme intermediari dels glúcids i l’equilibri neurovegetatiu, i participà en la redacció de grans tractats enciclopèdics de biologia general i de fisiologia Mantingué estretes relacions amb els seus collegues catalans, collaborà a La Medicina Catalana , en els Treballs de la Societat de Biologia de…
esfinx
Entomologia
Nom de diversos lepidòpters de la família dels esfíngids, de cos fusiforme i ales llargues i estretes.
Són de vida crepuscular i llur vol és acompanyat d’un soroll sord degut al ràpid aleteig El nom d’esfinx és degut al fet que les larves, tant en estat defensiu com en estat de repòs, redrecen el cap, el tòrax i una part de l’abdomen de forma que prenen el suposat aspecte dels esfinxs egipcis De cos fusiforme, poden assolir velocitats de més de 55 km per hora Es nodreixen del nèctar de les flors Molts són perjudicials per als conreus pel fet que llurs larves són fitòfagues Entre els més importants es destaquen l’esfinx de la troana Sphinx ligustri , l’esfinx de les corretjoles Agrius…
albellatge
albellatge
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, força alta, de fulles estretes i espigues peludes.
Fa prats als solells dels països d’hivern temperat
sami

Sami amb un trineu
© Staffan Widstrand/imagebank.sweden.se
Etnologia
Individu de raça molt discutida i de llengua finoúgrica, que viu a l’extrem septentrional d’Europa per sobre del cercle polar àrtic i que, a causa de les seves característiques físiques, constitueix un problema antropològic no resolt satisfactòriament.
La denominació ‘lapó’ tendeix a ser substituïda per ‘sami’, que és com aquest poble s’autodenomina El mot ‘lapó’ prové de lapp ‘pedac’ en diverses llengües escandinaves, i alludeix de manera originàriament despectiva a la indumentària tradicional d’aquest poble Han estat considerats per alguns antropòlegs com a pertanyents a una branca isolada de la raça àlpida, i per d’altres com una raça absolutament diferent de qualsevol altra d’Europa, amb trets preeuròpids, anomenada raça lapònida Són braquicèfals, amb la cara ampla i els pòmuls prominents, el nas curt i arremangat, els ulls d’ametlla,…
Dido
Mitologia
Princesa de Tir, filla de Mutus i germana de Pigmalió, coneguda també amb el nom tiri d’Elisa
.
Segons la llegenda, fou la fundadora de Cartago Pujà al tron de Tir a la mort del seu pare, però el seu germà li matà el marit i Dido decidí de fugir a Fenícia Es dirigí vers el nord d’Àfrica, on un dels capitosts indígenes li concedí tota la terra que pogués encloure una pell de bou Dido la tallà a tires molt estretes i delimità el territori d’allò que més tard seria Qart Hadašt ‘Nova Ciutat’, o sia Cartago Pretesa en matrimoni per un altre capitost indígena, Dido preferí de morir clavant-se un punyal dalt d’una pira funerària Els seus amors desgraciats i la seva tràgica mort…
alzina

Branquillons d’alzina de fulla curta
Daniel Espejo Fraga (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbre monoic, de la família de les fagàcies, de capçada espessa, escorça clivellada i fulles d’un verd fosc, dures, petites, de marge enter o dentat, peludes pel revers, verdes tot l’any; el fruit, la gla, mai no té esquames punxants a la cúpula.
A les comarques de llevant del Principat i a les Balears, s’hi fa l' alzina de fulla llarga Q ilex , subespècie ilex , de fulles més aviat llargues i estretes, i capçada d’un verd fosc a les comarques de l’interior del Principat, al País Valencià, i també a les Balears, hi viu l' alzina de fulla curta o carrasca Q ilex, subespècie rotundifolia , de fulles amplament ellíptiques, força peludes, capçada d’un verd cendrós, i glans especialment dolces, comestibles per al bestiar i àdhuc per a l’home L’alzina, un dels arbres més representatius de la regió mediterrània septentrional,…
L’Amic de les Arts
Revista mensual il lustrada, de caràcter artístic i literari, que aparegué a Sitges del 1926 al 1929.
Fou dirigida per Josep Carbonell i Gener, el qual comptà amb un equip de redactors integrat, entre d’altres, per JV Foix, Lluís Montanyà, Sebastià Gasch, Magí A Cassanyes i, més tard, Salvador Dalí Gaseta lleugerament localista, esdevingué aviat una de les millors revistes peninsulars d’avantguarda, entenent aquest mot en sentit ampli Així, acollí les tendències que “representessin una aportació a l’estètica moderna” —expressionisme, cubisme, superrealisme, etc—, a la difusió de les quals contribuí considerablement i amb esperit obert, ja que permeté que Dalí i Montanyà o Gasch i Cassanyes hi…
Abraham Ortelius
Abraham Ortelius Hispaniae veteris descriptio , mapa de la situació administrativa i territorial de la Península Ibèrica durant l’època romana
© Fototeca.cat
Cartografia
Geografia
Nom llatinitzat d’Abraham Oertel (o Wortel), cartògraf i cosmògraf flamenc.
Publicà un atles, Theatrum Orbis Terrarum 1570, primera edició i que s’anà repetint, amb inclusió de nous mapes, fins l’any 1612, que es publicà la darrera, que comprenia mapes, realitzats amb la collaboració de diversos cartògrafs i geògrafs Una secció d’aquest atles inclou la Hispaniae novae sive magnae, recens et vera descriptio , on figuren mapes del País Valencià i del Principat de Catalunya aquest representat com un territori rectangular, amb les cares estretes a l’Ebre i als Pirineus, i que serví de base a altres cartògrafs cartografia a partir del 1580 i al llarg del s…
Exercici físic i músculs esquelètics
Els músculs esquelètics, és a dir, aquells que s’insereixen en els ossos o en les estructures articulars, sia directament o per mitjà de tendons, són els que s’encarreguen de mantenir les postures corporals i de desplaçar el cos bellugant-ne els diferents segments Així, doncs, en llur acció està la base de qualsevol exercici físic Cada múscul esquelètic és compost per nombroses cèllules o fibres musculars, molt estretes i allargades, que es disposen parallelament entre elles, i formen fascicles o feixos musculars Cada fascicle muscular, d’uns quants millímetres de diàmetre i una…
Toixa
Toixa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià; el terme s’estén a la vall mitjana del Túria (W), que el travessa de N a S, i a la vall baixa del riu de Toixa
o de riu de Xelva
(E).
El territori és molt muntanyós i tots dos rius passen molt encaixats en estretes valls El 80% del terme és ocupat per grans boscs de pins 5 000 ha, de propietat comunal, i matollars 2 500 ha L’agricultura de secà 1 400 ha és destinada a cereals i vinya 600 ha el regadiu 270 ha, localitzat entre la població i el riu de Xelva, és destinat a blat, patates, cebes i blat de moro Hi ha una cooperativa vinícola La ramaderia ovina té un miler de caps La població, bàsicament agrícola 57% dels actius, disminueix des del 1950 La vila 1 198 h agl 2006 603 m alt és a l’esquerra del riu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina