Resultats de la cerca
Es mostren 790 resultats
comanda
Història
Unitat administrativa d’un orde militar governada per un comanador.
Un religiós prevere, amb el títol de prior, regia la capella o església adjunta, però sovint una comanda comprenia diversos priorats radicats en les esglésies o els castells més importants Als s XIV i XV hom anomenava impròpiament abadia o abadiat algunes de les més importants esglésies de l’orde Quan les comandes eren molt extenses, o comprenien terres molt separades, com al Principat les de Palau-Barcelona-Osona, de Masdéu, o de Puig-reig-Cerdanya, eren estructurades en distintes batllies amb una finalitat estrictament econòmica Al Rosselló les comandes foren suprimides arran…
ordenació del territori
Economia
Política
Conjunt de mesures i actuacions públiques tendents a atenuar les conseqüències dels processos econòmics i socials en la configuració del territori.
Conseqüències que exigeixen una intervenció específica de l’estat o comunitat autònoma en la mesura que constitueixen problemes socials i econòmics desigualtats territorials en el nivell de renda i d’atur, desequilibris en la localització de la població i de l’activitat econòmica que provoquen situacions de congestió en les grans ciutats i de subdesenvolupament d’extenses zones agràries, efectes negatius sobre el medi ambient i sobre les condicions generals de vida de la població que, d’altra banda, no se solucionen naturalment a través de les forces de mercat La poca efectivitat…
Herculà
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia, situada al vessant del Vesuvi, entre Portici i Torre del Greco, al SE de Nàpols.
És un important nucli industrial vidre, pells i objectes de corall Fou dominada pels romans des de la fi del s IV aC fins al 79 dC, en què per una erupció del Vesuvi restà coberta de cendres, lapillis, lava i fang fins a una altura de 15 m, cosa que n'evità la deterioració però alhora impedí unes excavacions tan extenses com les de Pompeia Descobertes les ruïnes el 1738, durant el regnat a Nàpols de Carles III d’Espanya les excavacions foren dirigides, fins el 1745, per l’enginyer Roque Joaquín de Alcubierre Represes el 1750, hom descobrí la Villa dei Papiri, així anomenada per…
Benifato

Municipi
Municipi de la Marina Baixa, a la vall de Guadalest, en un terreny accidentat al sud i a l’oest pels contraforts orientals de la serra d’Aitana (1 522 m alt.).
El 67% el terme és ocupat per la vegetació natural degradada boscs i pins i extenses àrees de matolls els conreus són localitzats als vessants baixos, on formen feixes L’agricultura, bàsicament de secà 342 ha, produeix cereals, ametllers i oliveres, que s’han expandit a expenses de la vinya, actualment desapareguda el regadiu 39 ha d’hortalisses aprofita aigües temporals dels barrancs de Foral i d’Alfafara La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa Els ramats ovins aprofiten els pasturatges naturals Antigament hi hagué un actiu comerç…
folklore musical
Folklore
Conjunt de manifestacions musicals populars, vocals o instrumentals.
La matèria d’estudi principal és la música vocal cançó 1 i la música instrumental que les acompanyava o servia per a la dansa Ho són també les melopees recitades, amb acompanyament d’instruments de percussió o d’altra mena i que representen un estadi intermedi entre la parla i el cant, així com tota mena de crides acompanyades per instruments rudimentaris Hi ha formes molt arcaiques basades en sistemes musicals primitius, com el sistema pentatònic, que hom troba en àrees geogràfiques molt extenses Hom tendeix a incloure el folklore musical dins una branca recent de la musicologia…
les Pitiüses
Vista de la part alta de la vila d’Eivissa
© Fototeca.cat
Illa
Grup d’illes al SW de les antigues Balears i a l’E de la regió del cap de la Nau (País Valencià).
Comprèn les illes d’Eivissa la Pitiüsa Major , a vegades denominada també l’ illa Pitiüsa i de Formentera la Pitiüsa Menor , amb una munió d’illes petites, les més extenses de les quals són s’Espalmador, sa Conillera, Tagomago, s’Espardell, es Vedrà, etc El nom de Pitiüses, d’origen grec, ha continuat emprant-se, en obres, mapes i escrits de caràcter científic, fins avui Respon, en efecte, a una necessitat de diferenciació històrica i geogràfica d’Eivissa i Formentera respecte a Mallorca i a Menorca, les antigues Balears gran i petita Fins a la romanització, el procés històric de les…
regió de València
Regió litoral del País Valencià, una de les menys extenses, però la més poblada dels Països Catalans després de la de Barcelona.
És formada pel sector central de la plana litoral, constituïda per les conques baixes del Palància, el Túria i el Xúquer Són terrenys quaternaris entre la Serralada Ibèrica i el golf de València, d’agricultura de regadiu en bona part hortalisses, taronges, arròs, etc Les indústries del metall vehicles, siderúrgia, etc, de la fusta i mobles, la més desenvolupada dels Països Catalans, alimentària, tèxtil, de materials per a la construcció, de la construcció i química incloses les joguines han atret una massa de població 1 677 651 h, 620,1 h/km 2 , el 1981 La creixença ha estat màxima en els…
Estudis Romànics (ER)
Historiografia catalana
Revista de filologia publicada des del 1949 (amb data 1947-48) per l’IEC sota la direcció de Ramon Aramon i Serra.
El caràcter erudit i l’empara acadèmica en possibilitaren la publicació Aparegué de manera aperiòdica fins al número 20 1987-91 i, després de la mort del seu fundador 2000, s’ha consignat la direcció a Antoni M Badia i Margarit La seva atenció s’ha centrat en les llengües i literatures romàniques, especialment la catalana, però sense descuidar la dimensió històrica Hi han collaborat eminents romanistes catalans, entre d’altres, Miquel Coll i Alentorn, Ferran Soldevila, Ramon Gubern, Jordi Carbonell, Jordi Rubió i Balaguer, R Sugranyes de Franch, Antoni Comas, E Serra i Ràfols, Ricard Blasco i…
Carlo Ambrogio Lonati
Música
Compositor, violinista i cantant italià.
Entre el 1665 i el 1667 actuà com a violinista a la capella reial de Nàpols, on possiblement conegué el violinista Nicola Matteis, la tècnica del qual assimilà El 1667 cantà en la producció de Scipione affricano de F Cavalli Entre el 1668 i el 1677 residí a Roma, on es relacionà amb els músics més prestigiosos del moment, entre els quals hi havia el castrat Giovanni Francesco Grossi i el compositor Alessandro Stradella Des del 1673 estigué al servei de Cristina de Suècia com a violinista virtuós i com a director musical de l’orquestra de corda de la reina Viatjà esporàdicament a Londres i a…
sílex

Sílex
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Varietat criptocristal·lina del quars.
És una calcedònia opaca que es presenta en masses quasi sempre de color blanc, groc clar, gris o negre Acostuma a formar nòduls, però també apareix en capes extenses a les roques sedimentàries A causa de les seves característiques com l’abundància, la duresa, la fractura concoidal i les vores esmolades i tallants dels seus trossos, el sílex fou la primera matèria preferida per a fabricar instruments lítics durant l’anomenada edat de la pedra, del Paleolític més antic fins a l’aparició del coure i del bronze En aquest sentit hi ha pocs materials superiors o iguals com l’obsidiana…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina