Resultats de la cerca

S'originaren d’una massa de conglomerats que, formada en el Miocè per deposició deltaica, en el Pliocè i en períodes successius sofrí l’acció de falles, aixecaments i erosions, que li han donat un aspecte característic, semblant al de les roques de Montserrat A partir del segle XIV hi foren fundats diversos monestirs, entre els quals es destaquen els de la Transfiguració o Gran Meteor, Varlaam, Rossani, la Santíssima Trinitat i Sant Esteve Construïts com a refugi, hom hi accedia antigament fent-s’hi pujar amb una corda posteriorment foren excavats graons a la roca La vida monàstica hi és…

Al Baix Ebre i al Baix Maestrat hom troba un conjunt de fosses d’orientació NNE-SSW, sobreimposades a les estructures compressives anteriors, d’edat paleògena, de la Zona d’Enllaç L’estructura Les unitats pliocenes de la fossa del Baix Ebre Dipòsits de l’aflorament pliocè entre Mont-redó i l’Aldea, en un mapa geològic a dalt i en un tall A-A’ fet en el mateix sector Els conglomerats fluvials quaternaris jeuen discordantment sobre els dipòsits pliocens marins, predominantment argilosos, que tenen a la base un nivell de conglomerats amb ostrèids Biopunt, a partir d’originals de R Julià i P…

Molt estreta i intensament conreada, és limitada per petites falles on es troben fonts d’aigua carbònica i petits afloraments volcànics És una via de penetració del litoral cap a la depressió prelitoral de la Selva i del Gironès, i facilita especialment les comunicacions entre Girona i Sant Feliu de Guíxols Aquesta vall és drenada pel riu d’Aro o Ridaura La seva façana marítima és la llarga platja d’Aro o de la vall d’Aro , a l’extrem septentrional de la qual sorgí, gràcies al turisme, la població de Platja d’Aro La vall és dividida entre els termes municipals de Castell d’Aro, Platja d’Aro i…

Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en deformar-se,…

Aquestes estructures es produeixen en profunditat, per sota d’uns 15 km dins l’escorça terrestre, i representen àrees de desplaçament dúctil anàlogues a falles, però sense plans de fractura Hi ha una gradació entre una zona de falla i una zona de cisalla, amb estadis intermedis en què aquestes apareixen fracturades La variació d’esforç a les zones de cisalla pot ésser estudiada examinant la textura de roques prèviament indeformades, especialment de roques plutòniques Els elements estructurals de les roques formen inicialment 45° amb l’orientació de la franja i es corben fins a ésser…

Ocupa el litoral comprès entre el pla de Vinaròs-Benicarló i la ribera de Torreblanca i, per l’interior, fins a la vall d’Alcalà, que la separa de les bessones Talaies d’Alcalà L’altitud és moderada 457 m a la Moleta, 573 a les Campanilles, 506 al puig d’Enric, però el relleu és abrupte, a causa de calcàries cretàcies i juràssiques, plegades al començament del Terciari en direcció NW-SE i fracturades després per falles paralleles al litoral, on forma un penya-segat a l’extrem nord tómbol de Peníscola, a 46 m alt cap d’Irta , fins que s’inicia el delta de la rambla de les Coves, a l’extrem sud…

Com a principals causes geològiques intervenen la disposició dels estrats permeables i impermeables, la tectònica local i la porositat de les diferents capes, bé que hi ha també causes fisiogràfiques i climàtiques, com l’extensió de les conques hidrogràfiques, la vegetació i el percentatge d’infiltració i la quantitat d’aigua de pluja recollida Segons llur cabal, les deus són constants, variables, intermitents i fins i tot efímeres La composició química de l’aigua és en funció de la natura de les roques que travessa, i la temperatura és funció de la profunditat de la capa aqüífera Les deus d’…

Durant l’orogènia alpina, a l’era terciària, es produïren les deformacions que donaren lloc a les serralades més importants de l’actualitat Aquestes deformacions van ser el resultat de la collisió de diverses plaques litosfèriques En el contacte entre les plaques eurasiàtica i africana van formar-se la Serralada Bètica, els Pirineus, els Alps, l’Himàlaia que, amb altres, formen el cinturó orogènic alpino-himalaienc, format simultàniament al tancament de la mar de Tetis i, com a conseqüència de les deformacions a l’interior de les plaques esmentades, també van formar-se altres orògens, menys…

Coneguda també amb el nom de Terra de Graham, península de Palmer o Terra d’O'Higgins, té 1 500 km de longitud i culmina a 4 171 m Tectònicament i petrogràficament és continuació de la serralada andina, que es prolonga per sota l’oceà pel Scotia Ridge Part d’aquest territori podria ser de caràcter insular, avui soldat per inlandsis Aquesta península ha sofert plegaments i falles i té tres alineaments muntanyosos La costa és molt retallada, amb nombrosos fjorder , illes i canals, on afloren algunes roques eruptives i basàltiques Tocant a la mar de Weddell s’estén la Terra de Coats…

La delimitació dels temps tardihercinians Discordança de l’Estefanià sobre les lidites del Tournaisià Carbonífer inferior, a Surroca Els terrenys detrítics de l’Estefanià cabussen monoclinalment i sense cap plec cap a l’esquerra de la fotografia, tot recobrint un plec de les lidites dreta, blanques en aquest aflorament per causa de l’alteració del seu color negre original Josep Gisbert Els temps tardihercinians són els compresos entre el final de les fases més intenses del plegament hercinià i l’arrasament generalitzat del relleu creat durant aquests plegaments, és a dir, fins a la…