Resultats de la cerca
Es mostren 1117 resultats
Força, potència i hipertròfia musculars
Com hem dit, l’entrenament pot incrementar tant la força com la potència musculars, a més de provocar una hipertròfia o engrandiment muscular La força muscular es pot definir, simplificada-ment, com la càrrega que és capaç de suportar o de desplaçar un determinat múscul quan és estimulat La força muscular màxima és, per tant, la càrrega màxima que pot suportar o desplaçar un múscul una sola vegada en canvi, s’anomena força muscular mitjana màxima la càrrega màxima que aquest pot suportar o desplaçar deu vegades seguides, i que sol equivaler a un 75% de la força muscular màxima En el…
Receptors nerviosos i vies sensitives
Fisiologia humana
Per tal de poder regular les funcions de l’organisme, el sistema nerviós ha d’enregistrar tota mena d’estímuls, tant interns com externs Aquests estímuls són enregistrats per receptors nerviosos , unes estructures especialitzades a transformar una energia determinada en un impuls nerviós transmissible D’altra banda, les vies sensitives constitueixen les estructures nervioses que recullen i transmeten els impulsos nerviosos procedents dels receptors fins que originen una sensació conscient En l’organisme hi ha molts tipus de receptors nerviosos, sensibles a estímuls diferents En la pell es…
banya
Anatomia animal
En alguns animals, protuberància o apèndix, nasal o frontal, que té semblança amb una banya.
Per exemple, els tentacles dels cargols, les antenes de les papallones i d’altres insectes, els plomalls cefàlics del duc i d’altres estrigiformes, els apèndixs cefàlics del banyut i d’altres blènnids i les protuberàncies nasals que tenen els rinoceronts, en nombre d’una o dues, les quals són purament epidèrmiques, sense os i formades per fibres còrnies soldades amb ceratina, fibres que contenen papilles dèrmiques
El tub digestiu
Anatomia humana
El tub digestiu pròpiament dit comprèn una sèrie d’òrgans, disposats l’un darrere l’altre de manera seguida, que són l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros Aquests òrgans, les parets dels quals es contreuen rítmicament per tal de fer avançar el bol digestiu, són els que tenen la funció de digerir els aliments i absorbir les substàncies nutritives que contenen La paret de tots els òrgans del tub digestiu es compon de quatre capes de teixit, que de dins a fora són la capa mucosa, la capa submucosa, la capa muscular i la capa serosa Les característiques d’aquestes capes són una…
Jan Evangelist Purkinje
Biologia
Fisiòleg txec.
Professor a Breslau i a Praga, on fundà sengles instituts d’investigació, destacà per les seves investigacions citològiques descobriment del nucli en l’ou dels ocells, aplicació del micròtom, invenció del terme protoplasma 1839, descripció de les cèllules de Purkinje de l’escorça del cerebel, de les fibres de Purkinje o fibres musculars modificades del cor, etc i pels seus treballs de fisiologia, com l’acció del pàncrees en la digestió de les proteïnes i sobretot els estudis sobre la visió partint de les teories de Goethe
amarador | amaradora
tremolor fibril·lar
Patologia humana
Fibril·lació, tremolor localitzat en algunes fibres musculars.
teixit
Biologia
Conjunt de cèl·lules d’un organisme que tenen la mateixa funció i presenten la mateixa diferenciació morfològica.
Constitueix l’estructura fonamental de què es componen els òrgans dels animals i les plantes A mesura que s’avança en l’escala evolutiva, hom observa la presència creixent de grups de cèllules que coordinen llur activitat i s’especialitzen per dur a terme funcions molt particulars Això els comporta una diferenciació morfològica i unes característiques citològiques peculiars Els principals teixits dels metazous són el teixit glandular, el nerviós, el muscular, el conjuntiu, l’ossi, el reticular i el fibrós El teixit glandular és format d’agrupacions de cèllules epitelials amb funció secretora…
cicatriu
Patologia humana
Teixit de neoformació destinat a reparar les pèrdues de substància dels òrgans i dels teixits.
Les cicatrius, de coloració pàllida i consistència dura, són formades per un teixit conjuntiu vell, pobre en vasos sanguinis, cèllules i substància fonamental i ric en fibres collàgenes aquestes fibres poden sofrir una hialinosi i una calcificació En les cicatrius manca el parènquima específic de l’òrgan o teixit que fou destruït pel procés inflamatori, pel traumatisme, etc Hi ha cicatrius adherents o sinèquies, cicatrius doloroses, per englobament de petits filets nerviosos, cicatrius hiperplàstiques o queloides, cicatrius retràctils, que són la causa de…
Société des Usines Chimiques Rhône-Poulenc
Química
Empresa química francesa nascuda de la fusió de la Société des Usines du Rhône (1895) amb els Établissements Poulenc Frères (1827).
És una de les principals empreses químiques mundials i la primera de França desenvolupa la seva activitat preferent en els camps de les fibres sintètiques Rhovyl, etc, productes farmacèutics, cellulosa i films plàstics El govern de Mitterrand nacionalitzà el grup el 1982, mentre que el govern de Chirac en proposà la privatització el 1987 A l’Estat espanyol té delegacions a Madrid i a Catalunya, on produeix fibres artificials, amb fàbriques a Blanes i Sant Julià de Ramis tancada el 1993 El 1998 s’uní amb el grup químic Hoechst i creà la multinacional farmacèutica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina