Resultats de la cerca

El Bacillus thuringiensis var Israelensis és constituït per espores i cristalls de delta-endotoxines de gran eficàcia contra larves de mosquits i inofensiu per a la resta de la fauna útil Hom l’utilitza en canals, aiguamolls i maresmes Bacillus thuringiensis var Kurstaki és constituït per espores i toxines de gran eficàcia contra larves de lepidòpters Actua per ingestió i és selectiu resulta inofensiu per a la resta de la fauna útil És autoritzat en conreus de cotó, fruiters, olivera, vinya, en algunes plantes d’horta i en àrees forestals i jardins Hom troba aquesta matèria…

De família humil, fou nomenat comte de San Luis Ministre de la governació amb Narváez, introduí diverses reformes millorament de les escoles primàries, plantació d’arbres, reglamentació interior del seu ministeri i reorganització de la policia, fundació de l’escola d’enginyers forestals, conducció d’aigües a Madrid, construcció del Teatro Real També reglamentà la propietat literària, la qual cosa li valgué l’amistat de nombrosos escriptors Fou president del Consell del 1853 al 1854, que fou enderrocat pel pronunciament dit la Vicalvarada 28 de juny de 1854 Ja era, però, impopular…

Mapes de tres moments de la transformació del paisatge entre els segles II aC i el segle XIII S Riera La romanització del Pla de Barcelona no comportà, a escala regional, canvis substancials en el medi fisic Gran Part de la superfície de la plana i de les serralades litorals Marina i Collserola continuaren ocupades per boscos mixtos d’alzina i roure, si bé al sector sud de la plana barcelonina el roure escassejava i l’alzina era dominant Part de les elevacions calcàries del massís del Garraf ja estaven ocupades per comunitats de garric i margalló Si bé durant aquest període s’aprecien els…

Àrea de nidificació del mosquiter pàllid Phylloscopus bonelli als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest petit moixó és un migrador transsaharià que nia als Països Catalans continentals, mentre que s’observa d’una manera escassa en migració per qualsevol lloc, àdhuc les Illes És una espècie nidificadora estival molt estesa i bastant comuna al N de l’Ebre Al País Valencià solament cria a les comarques interiors muntanyoses o continentals, i defuig una àmplia franja litoral, de clima molt més mediterrani i sec, que s’eixampla progressivament cap al S, alhora que esdevé rar a les…

Al cap presenten antenes llargues i multiarticulades, ulls grossos i sortints i un aparell bucal xuclador i mastegador Del tòrax surten dos parells d’ales gairebé iguals, membranoses i molt reticulades, i tres parells de potes amb cinc artells tarsians L’abdomen té 10 segments, i els mascles poden tenir cercs a l’últim Són insectes típicament depredadors, sobretot les larves, que es nodreixen de paràsits forestals L’espècie més típica és la formiga lleó Myrmeleon formicarius Representants més improtants de l'ordre dels neuròpters subordre dels osmiloïdeus família dels dilàrids…

És un projecte contractat al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAF i impulsat per la Direcció General del Medi Natural del departament de medi ambient i habitatge de la Generalitat de Catalunya Es desenvolupa en tres etapes entre el 2008 i el 2010 una cerca d’informació de possibles boscos singulars a partir de bibliografia, d’experts locals i de la interpretació de fotografies aèries una segona fase de reconeixement del valor de les dades acumulades, i, finalment, una catalogació del grau de singularitat del bosc Actualment, s’estableixen uns 390 boscos…

Les rouredes són comunitats forestals sovint de sotabosc poc dens, integrades principalment per espècies arbòries i arbustives de fulla caduca, entre les quals predominen els roures Als Països Catalans n'hi ha quatre menes principals La roureda de roure de fulla gran creix en terrenys silicis i costeruts, a les muntanyes humides del Principat La roureda de roure de fulla petita es fa en terres calcàries i relativament eixutes de la muntanya mitjana submediterrània del Principat i del País Valencià La roureda de roure martinenc es troba a l’estatge montà submediterrani de les…

Les dues rieres s’uneixen al molí de Perles, prop de Fossa, per formar la Matassa Gran part del terme és boscada, especialment el sector meridional i oriental, que forma part del gran bosc de Boissavila el 60% del terme a la capçalera de la riera de Boissavila hi ha els refugis forestals de Ròcabruna i Gastepà La superfície agrícola és de 49 ha 4% del territori, 30 de les quals de pastures i farratge, 8 de cereals, 9 de vinya, 1 d’arbres fruiters i menys d’una de patates El cens ramader dóna 76 caps d’oví i 51 de cabrum El poble , que agrupa la poca població del municipi, és situat a 620 m…

Defineix com a elements d’informació les espècies, els hàbitats, els geòtops i els elements protegits, a partir dels quals obté cartografia digital temàtica i bases de dades amb informació estandarditzada Té aplicació en l’àmbit de la política de conservació de la natura i la planificació territorial, i la seva creació respon als compromisos adoptats per les lleis catalanes sobre conservació i als compromisos internacionals entre d’altres, la directiva Hàbitats, el Conveni sobre diversitat biològica i l’Agenda 21 Organitza les consultes al voltant de la cartografia temàtica geològica, d’…

Les erugues presenten tres parells de potes toràciques i quatre o cinc parells de potes abdominals proveïdes de ventoses posseeixen mandíbules que usen activament per a alimentar-se de vegetals Constitueixen l' estadi de creixement durant el qual l’animal emmagatzema reserves energètiques que li permetran de realitzar els processos de transformació fins a convertir-se en papallona insecte adult Les erugues passen per quatre o cinc fases, separades per mudes l’última muda dóna lloc a la crisàlide Moltes erugues, abans de crisalidar-se, construeixen un embolcall pupal amb el fil…