Àrea de nidificació del mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Aquest petit moixó és un migrador transsaharià que nia als Països Catalans continentals, mentre que s’observa d’una manera escassa en migració per qualsevol lloc, àdhuc les Illes.
És una espècie nidificadora estival molt estesa i bastant comuna al N de l’Ebre. Al País Valencià solament cria a les comarques interiors muntanyoses o continentals, i defuig una àmplia franja litoral, de clima molt més mediterrani i sec, que s’eixampla progressivament cap al S, alhora que esdevé rar; a les comarques meridionals solament ocupa una zona muntanyosa central mentre que no pobla les comarques dels voltants ni el migjorn. No cria a les Balears, on només és un migrador escàs, de fet, el més rar dels quatre mosquiters que es presenten regularment a les Illes; la informació de què hom disposa assenyala que en aquest arxipèlag les observacions de mosquiter pàl·lid tenen lloc, preferentment, durant el pas primaveral.
Els primers exemplars que arriben a les nostres latituds ho fan cap al final de març, mentre que la població reproductora no s’hi instal·la fins a la darreria d’abril. El retorn cap als seus quarters d’hivernada transsaharians s’inicia al començament d’agost i es perllonga fins a mitjan setembre.
En el decurs del període reproductor, el mosquiter pàl·lid ocupa una gran diversitat d’hàbitats forestals, llevat d’aquells excessivament eixuts. Pot niar a medis forestals situats des del nivell de la mar fins als 1500 o 2000 m, tant si són densos, com clars o laxos, sense mostrar una preferència clara per cap tipus de comunitat. Se’ls troba en vessants assolellats amb fagedes, rouredes, alzinars o pinedes, fins i tot en aquelles de pi blanc (Pinus halepensis). És, a més, un dels pocs ocells insectívors que ocupen regularment boscos de repoblació. És per tot això que es troba tan estès.
Cap a mitjan o el final de maig, o potser més tard a comarques més fredes, s’inieia el cicle reproductor; normalment ponen 5 ous, en un niu que situen al sòl del bosc, en clarianes o viaranys. Sovint és força elaborat, cobert i amb un orifici d’entrada lateral. A les nostres latituds no se sap de segones postes.