Resultats de la cerca
Es mostren 311 resultats
Castell de Paracolls (Campome)
Art romànic
Vista de conjunt del castell, on s’aprecien els dos recintes i l’església castellera de Sant Pere ECSA - A Roura Situació Les ruïnes del castell de Paracolls són al cim d’un turó que cau a pic damunt la riba dreta del curs de la Castellana, a l’engorjat dels Banys de Molig El castell és vers el SE del poble de Campome, cap del municipi Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 42” N - Long 2° 23’ 15” E Hom arriba al castell de Paracolls en mitja hora, a peu, des dels Banys de Molig Cal situar-se als jardins que s’estenen davant del balneari i travessar l’embassament del riu Un cop allí s’agafa un…
Sant Josep de la Figuera (Algerri)
Art romànic
Situació Vista de l’església i de les restes del castell de la Figuera, d’estil gòtic F Baltà L’antiga església parroquial de Sant Josep, del poble semiabandonat de la Figuera, és a la part alta de la vila, en estat de ruïna, al costat dels vestigis del castell Mapa 32-13327 Situació 31TCG064352 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt d’Algerri en direcció N, i en uns 4 km arriba al poble de la Figuera JAA Història L’església de la Figuera, dedicada antigament a sant Antoni Abat —tot i que aquesta no devia ésser tampoc la seva primitiva dedicació—, havia estat en altres temps un temple…
Fons romànic del Museu Vicenç Ros (Martorell)
Art romànic
El museu El Museu Municipal Vicenç Ros fou creat el 1945 per Vicenç Ros i Batllevell 1883-1970, alcalde de Martorell 1924-30, 1940-51, i Isidre Clopas i Batlle 1913, historiador i cronista de la vila El fons del museu és integrat per una de les colleccions de ceràmica més importants del país, donació del fundador, i per materials arqueològics i etnogràfics diversos, la majoria procedents de Martorell El museu és installat a l’església de l’antic convent de Caputxins segle XVII FBG El fons Relleu Procedència Sant Genís de Rocafort Martorell Datació segles XII-XIII Mides 16 × 24 cm Núm d'…
Sant Martí de Jóc
Art romànic
Situació Les escasses restes de l’antiga església parroquial de Sant Martí de Jóc són situades al cementiri municipal, a llevant i a uns 500 m del centre del poble, vora el còrrec de Sant Martí Hi porta un camí asfaltat Per tal d’arribar a la vila de Jóc cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 14” N - Long 2° 31’ 28” E Història L’església de Sant Martí és esmentada indirectament a la primera meitat del segle XI, concretament l’any 1031, quan Gaugibert i la seva muller Amirata feren donació a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà d’uns…
Santa Maria de Sunyer
Art romànic
Situació Dos detalls dels brancals esquerre i dret —segons l’espectador— de l’antiga porta d’entrada al temple, amb capitells decorats amb motius vegetals ECSA-E Pablo Aquesta església és la parròquia de Sunyer, poble situat al sector meridional de Segrià, sobre un tossal que domina una extensa plana de secà L’església és al centre de la població Mapa 32-15 388 Situació 31TBF992998 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior XEC Història Hi ha molt poques notícies sobre el lloc i l’església del lloc Sunyer apareix esmentat com a castell a l’inici…
Sant Pere de Rubí
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església amb ornamentació d’arcuacions i una finestra geminada, bé que molt restaurada posteriorment A Moro L’església de Sant Pere de Rubí es troba emplaçada al centre de la població de Rubí, concretament a la plaça del doctor Guardiet Mapa 36-16420 Situació 31TDF192940 AAMG Història El lloc de Rubí apareix esmentat l’any 986 en un precepte del rei Lotari pel qual confirma al monestir de Sant Cugat del Vallès tots els seus béns, la immunitat i la lliure elecció d’abat segons es desprèn de l’escriptura, el terme de Rio Rubeo , juntament amb d’altres com…
Sant Feliu de Canovelles
Art romànic
Situació Vista del sector sud-est d’aquesta església molt restaurada M Anglada L’església de Sant Feliu de Canovelles queda dins el nucli antic del poble, a 175 m d’altitud És situat al costat del camí antic de l’Ametlla a Granollers, actual carretera que enllaça amb l’autovia de l’Ametlla Mapa L37-15393 Situació 31TDG399086 En arribar al poble venint de Granollers cal prendre un trencall a l’esquerra, on hi ha una plaça que dóna a la rectoria i a les façanes sud i llevant de l’església MAB Història El terme de Canovelles és documentat, per primera vegada, l’any 1008 en una permuta de terres…
Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre de Rialb, abans de Rialb Jussà (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta església, antigament centre d’un ampli terme religiós anomenat Rialb Jussà ECSA - JA Adell L’església de Sant Iscle i Santa Victòria centra el pe-tit nucli de la Torre de Rialb, situat en un esperó que domina el curs del Rialb, al marge esquerre, just davant de l’església de Sant Girvés Mapa 34-13329 Situació 31TCG515491 Per a anar-hi, cal prendre la pista que surt de Gualter en direcció al Rialb i creuar el riu pel pont, seguint la pista en direcció a Polig i Pallerols A uns 4 km del pont, a l’esquerra, hi ha el trencall sense senyalitzar que porta a la Torre…
Mil·liaris de la Via Augusta i els seus ramals
Introducció Mapa de la situació dels milliaris del romà tardà trobats a Catalunya amb relació a la Via Augusta i les mansiones del seu recorregut informació extreta de M Mayer-I Rodà La via Augusta des Pyrénées à l’Èbre , “Documents d’archéologie française”, 61 1997 “Voies romaines du Rhòne à l’Èbre via Domitia et, via Augusta”, figs 71-75 Els milliaris són fites de pedra que porten inscrita la distància en milles romanes 1 490 m entre el punt d’implantació i el punt de partida de la via, a més del nom de l’emperador romà sota el govern del qual es va construir o modificar la via Són…
Santa Maria de la Rodona (Illa)
Art romànic
Situació Interior de l’església on s’aprecia la seva capçalera, d’estructura ja tardana ECSA - A Roura Aquesta església forma part del darrer recinte fortificat de la vila d’Illa, a l’extrem nord-est del nucli urbà PP Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 26,4” N - Long 2° 37’ 19,2” E Història Per falta de documentació, hom ignora per què fou anomenada des de sempre “la Rodona” La primera notícia històrica d’aquesta església és de l’any 1173, en què Baró, per disposició testamentària, es feu enterrar a l’església de Santa Maria d’Illa Molt probablement fou la parròquia primitiva d’Illa, quan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina