Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
gasteròtrics
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics acelomats i de categoria taxonòmica incerta.
Inclou formes microscòpiques de 0,1 a 1,5 mm de llargada i amb el cos en forma de cilindre o ampolla acabat en dos extrems perfectament diferenciats, el cefàlic, separat de la resta del cos per una estrangulació i proveït de boca, cilis i pèls sensorials, i el caudal, amb l’anus i dos apèndixs terminals digitiformes La superfície del cos és revestida d’una cutícula proveïda d’espines sovint corbades i amb cilis de la cara ventral L’aparell excretor presenta dos nefridis, i l’aparell nerviós, dos ganglis cefàlics i un parell de cordons longitudinals Són hermafrodites o bé…
cefalòpodes
Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
diplòpodes
Milpeus
© MC
Zoologia
Ordre de miriàpodes amb la major part dels segments dobles, és a dir, que tenen els òrgans interns i els externs duplicats a cada anell (diplosomites).
Tenen el cap diferenciat, amb ulls o sense, òrgan sensitiu de Tömösvary i un parell d’antenes la boca és força complicada La resta del cos és pràcticament uniforme El tòrax és constituït pels quatre primers segments, amb un parell de potes cadascun, excepte el primer, que és àpode L’abdomen és format per anells, cadascun dels quals té dos segments, i cada segment, dos parells de potes i d’estigmes respiratoris, com també dos parells de ganglis nerviosos i d’ostíols cardíacs La morfologia externa és variada, i la interna és la típica dels artròpodes Els sexes són diferenciats Tenen…
limfangièctasi
Patologia humana
Dilatació dels ganglis i dels conductes limfàtics, congènita o per compressió o obliteració.
Limfangitis
Patologia humana
Definició És anomenada limfangitis la inflamació dels vasos limfàtics, és a dir, dels conductes que transporten el líquid que procedeix del drenatge de l’espai intercellular dels teixits orgànics, la limfa Aquest trastorn pot afectar els membres superiors o els inferiors, i evoluciona de forma aguda en la majoria dels casos Causes La limfa és un líquid entre blanquinós i groc, format bàsicament per aigua, productes de rebuig cellular i cèllules immunitàries, que és drenat permanentment de l’espai intercellular dels teixits Els vasos limfàtics són uns conductes estrets i de parets primes, que…
Càncer de llengua
Patologia humana
Definició És anomenat càncer o tumor maligne de llengua el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules pertanyents a aquest òrgan, que tendeixen a créixer molt acceleradament i formen una massa o tumor El càncer de llengua, que incideix fonamentalment en els homes d’entre 40 anys i 60, se sol manifestar inicialment per la presència d’una taca blanquinosa, una placa vermellosa sobreelevada o una clivella de consistència llenyosa a la llengua i és fàcilment extirpable en aquestes etapes Més endavant, en canvi, tendeix a infiltrar-se pels teixits sans veïns i a propagar-se cap als ganglis…
braç
D’esquerra a dreta: ossada i musculatura profunda de la regió braquial anterior, i musculatura de la regió braquial posterior (braç 1 3); morfologia externa latero-anterior (braç 1 2) [a: braó o braç pròpiament dit; b: avantbraç] (David, de Miquel Àngel)
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part de cada extremitat toràcica de l’home compresa entre el colze i l’espatlla (en oposició a avantbraç).
L’esquelet del braç és constituït per l’húmer, que s’articula amb l’escàpula a l’espatlla i amb el cúbit i el radi al colze Els músculs del braç són envoltats per l’aponeurosi braquial, que circumscriu, mitjançant dos envans fibrosos, les regions braquials anterior i posterior A la regió braquial anterior hi ha dos plans musculars, un de superficial, constituït pel deltoide i el bíceps, i un de profund, format pel coracobraquial, el braquial anterior i el supinador llarg A la regió braquial posterior només hi ha un múscul, el tríceps braquial Els vasos sanguinis són constituïts, en els plans…
cama
Anatomia
Part de cadascuna de les dues extremitats inferiors locomotores de l’home compresa entre el peu i el genoll.
L’esquelet és constituït per la tíbia i el peroné, units per lligament interossi i articulats amb el fèmur en el genoll, i amb l’astràgal en el turmell La regió anteroexterior de la cama conté els músculs tibial anterior, extensor comú dels dits del peu, extensor propi del dit gros i peroneal anterior A la regió externa hi ha els peroneals laterals curt i llarg La regió posterior és formada per quatre músculs superficials els dos bessons i el soli, que s’insereixen a la cara posterior del calcani mitjançant el tendó d’Aquilles, i el plantar prim i per tres músculs profunds el flexor llarg del…
El que cal saber de la limfangitis
Patologia humana
La limfangitis consisteix en la inflamació dels vasos limfàtics, és a dir, els petits conductes que transporten el líquid que s’acumula en l’espai intercellular dels teixits cap a la circulació venosa La inflamació dels vasos limfàtics és deguda a restabliment de gèrmens al seu interior, com bacteris o fongs, que procedeixen gairebé sempre d’infeccions cutànies de mans o peus, i penetren als teixits a través de ferides, com les degudes a un gratament intens, o bé úlceres A part de la febre i el malestar general, aquest trastorn es manifesta amb dolor, inflor i envermelliment del membre…
Mussol
Patologia humana
És anomenada mussol la inflamació aguda d’origen infecciós de les glàndules sebàcies o sudorípares de les parpelles Hi ha dos tipus de mussols, el mussol extern , que correspon a la inflamació d’una glàndula sebàcia de Zeis o una glàndula sudorípara d,e Moll, les quals desemboquen a la vora de la parpella, i el mussol intern , corresponent a la inflamació d’una glàndula sebàcia de Meibom, que desemboca a la cara interna de la parpella La infecció és deguda generalment a estafilococs, o, menys sovint, a estreptococs El mussol extern es presenta com una tumefacció arrodonida a la…