Definició

És anomenada limfangitis la inflamació dels vasos limfàtics, és a dir, dels conductes que transporten el líquid que procedeix del drenatge de l’espai intercel·lular dels teixits orgànics, la limfa. Aquest trastorn pot afectar els membres superiors o els inferiors, i evoluciona de forma aguda en la majoria dels casos.

Causes

La limfa és un líquid entre blanquinós i groc, format bàsicament per aigua, productes de rebuig cel·lular i cèl·lules immunitàries, que és drenat permanentment de l’espai intercel·lular dels teixits. Els vasos limfàtics són uns conductes estrets i de parets primes, que neixen en l’espai intercel·lular dels teixits i transporten la limfa cap a la circulació venosa. En diversos punts del cos, on conflueixen vasos limfàtics importants, com per exemple en l’engonal i les aixelles, es localitzen els ganglis limfàtics, unes formacions cel·lulars de diversos mil·límetres de diàmetre que tenen la funció principal de depurar la limfa d’elements estranys com són bacteris o d’altres microorganismes que hagin estat absorbits als vasos limfàtics des dels teixits.

La causa de la limfangitis és l’establiment i la reproducció de microorganismes als vasos limfàtics de les extremitats. Els gèrmens poden entrar en la limfa a partir de qualsevol teixit i, en condicions normals, són filtrats pels ganglis limfàtics. Tanmateix, però, quan són massa virulents o bé la limfa circula a una velocitat menor de l’adequada és possible que s’aturin i es reprodueixin als mateixos vasos limfàtics, i aleshores ocasionen una limfangitis’. Els orígens més habituals d’aquesta alteració són les infeccions cutànies de les mans i els peus per estafilococs, estreptococs i diversos tipus de fongs com tricòfits o dermatòfits. Els microorganismes poden travessar la pell i introduir-se en els vasos limfàtics, per exemple quan hi ha una úlcera cutània o bé per l’existència de petites ferides com les degudes a un gratament massa intens. D’altra banda, l’alentiment del flux limfàtic, com s’esdevé en els casos de varices i insuficiència venosa, afavoreix en aquestes circumstàncies la reproducció dels microorganismes.

Símptomes i evolució

Aquest trastorn se sol presentar bruscament i provoca malestar general, desgana, debilitat muscular, elevació de la temperatura corporal per sobre de 39°C, esgarrifances i, sovint, mal de cap, nàusees i vòmits.

Simultàniament, o bé al cap d’algunes hores, es manifesten els símptomes locals de la zona afectada, en general mans, avantbraços, peus o cames, deguts a la inflamació. Aquests símptomes inclouen dolor, inflor, augment de la temperatura cutània i envermelliment. L’envermelliment pot afectar un membre sencer de manera difusa, o bé seguir el trajecte dels vasos limfàtics més propers a la pell, i en aquest cas es presenten unes línies vermelloses que neixen en la zona cutània infectada i acaben a l’arrel del membre. Els ganglis limfàtics que drenen la limfa del membre afectat, és a dir, els de les aixelles o engonals, solen trobar-se engrossits i en general són dolorosos, especialment si hom hi exerceix una pressió. De vegades, igualment, es produeix una inflamació del teixit cel·lular subcutani o cel·lulitis, o bé es presenten úlceres petites i fins i tot àrees de teixit cutani necrosat, la qual cosa es manifesta pel seu ennegriment.

En la majoria dels casos els símptomes desapareixen al cap d’uns quants dies, sempre que hom procedeixi al tractament oportú. Altres vegades, en canvi, sobretot quan hi ha trastorns venosos associats, com varices o insuficiència venosa, tendeixen a esdevenir perpetus o crònics.

En alguns casos aquest trastorn deixa una lesió residual, a conseqüència de la qual la circulació limfàtica queda més o menys obstruïda, i per tant la limfa s’acumula progressivament en el teixit afectat, i provoca la inflor de tota l’extremitat. Aquesta complicació s’anomena limfoedema.

Diagnosi i tractament

La diagnosi d’aquesta alteració s’efectua bàsicament a partir de l’estudi dels símptomes i les característiques que presenten, i a través de la inspecció física, que sol posar de manifest la zona lesionada de la pell per on han entrat els microorganismes en els vasos limf àtics. Per tal de detectar quin és el germen causant del trastorn hom realitza anàlisis de sang o bé s’extreu una mostra del teixit afectat.

D’altra banda, el tractament de fons consisteix en l’administració dels antibiòtics o els fàrmacs adequats per a combatre els microorganismes responsables de l’afecció. Per atenuar-ne la simptomatologia, hom recomana diverses mesures generals com ara el repòs amb l’extremitat afectada en una posició elevada i l’aplicació d’apòsits humits i calents al seu voltant.