Resultats de la cerca

La R llatina majúscula prové de la forma que havia pres en el grec occidental, el qual havia afegit un traç oblic a la forma primitiva del fenici, de l’etrusc cercle cap a l’esquerra i del grec clàssic, que no presentaven encara aquell traç oblic La R clàssica romana és formada per tres traços un de llarg vertical, un altre de semicircular a la meitat superior dreta del primer, i un traç recte oblic que surt de la base del semicercle cap a la dreta i acaba quelcom corbat Cadascun d’aquests traços era executat en un temps El primer traç acostuma a tenir un reforç a la base En intervenir la…

Les lletres Y, V, U, W, tenen el mateix origen gràfic, és a dir, l'ípsilon grega, que conservà la forma Y en el grec clàssic, però que perdé el traç inferior en el grec occidental, i així passà la forma V a alguns alfabets itàlics, entre els quals el llatí Cap al segle I el llatí recuperà la Y grega, tot mantenint la V amb so d' u No fou sinó molt més endavant, després de l’aparició de la forma U , que la forma antiga de la V serví per a distingir en les llengües germàniques segle XI i romàniques segle XV el so de v consonant contraposat al de la u vocal També cap al segle X aparegué en els…

La I llatina deriva de la iota grega occidental a través dels alfabets itàlics Des de l’època clàssica la I és constituïda per un sol pal vertical Té reforços estètics inferior i superior, que desapareixen, però, en les formes cursives En aquestes formes apareix, per un costat, l’atac inicial, que prové sovint del nexe amb la lletra anterior per l’altre, la cueta inferior cap a la dreta, que no és, però, constant La forma allargada superior, simplement estètica de primer, esdevé amb el temps privativa de la inicial de paraula en les escriptures nacionals i precarolines La I allargada per sota…

Deixeble d’Alfred Morel-Fatio a l’École des Hautes Études de París, es doctorà a la Sorbona el 1912 amb la tesi Auzias March et ses prédécesseurs i amb una tesi complementària, en català, titulada  Introducció a l’edició crítica de les obres de Auzias March , publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC, sobre els manuscrits i les edicions del poeta valencià, per al nom del qual Pagès sempre utilitzà la grafia Auzias Professor d’ensenyament secundari a París i a la Rochelle, i inspector d’acadèmia després, a la Turena, dedicà a la literatura catalana medieval la major part dels seus…

Segons llur abast els atles poden ésser generals o universals, nacionals, regionals Segons llur temàtica poden ésser estrictament geogràfics geografia física i política, històrics, econòmics, etc El 1999, l’Institut Cartogràfic de Catalunya ICC i Enciclopèdia Catalana presentaren la primera edició de l' Atles Universal , que és una obra d’informació cartogràfica i temàtica d’àmbit mundial i per als Països Catalans, a escales de representació homogènies, que suposà, en l’última dècada del segle XX, un projecte cartogràfic totalment innovador La forma normativa del terme atles En els Documents…

Tot i que el topònim Llierca apareix esmentat en la donació que feu Bernat de Besalú de l’alou de Tapioles, situat a Montagut, al monestir benedictí de Sant Pere de Besalú, com a afrontació, i amb la grafia “ Lizercha ”, l’any 1004, cal esperar fins a l’any 1169 per trobar documentada l’església de Sant Jaume de Llierca, que fou coneguda durant tota l’edat mitjana com Sant Jaume de Poliger En aquesta darrera data, l’església de “ Sancti Jacobi de Poliger ” fou confirmada com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon en l’acta de consagració de l’església El monestir de…

De família de magistrats rossellonesos, estudià a Perpinyà, a Montpeller i a l’Escola Superior de Comerç de París 1861-63 treballà amb Justí Durand fins que s’installà per compte propi Escriví primer poesies en francès, recollides en part a Poésies roussillonnaises El 1887 sortí el seu primer quadern de poesies catalanes, Oun pougnat de catalanades , que fou una revelació Fins a la seva mort publicà quinze reculls breus Cosas y altres 1888, Historis y coumedi 1888, Bestis y gen 1888, L’hourtoulana 1888, Proubem de riure 1889, Bingnas y donas 1889, Fablas y fabliots 1890, Countas…

La forma actual de la U és una evolució de la v La grafia u representa el fonema vocàlic /u/ en posició tònica i l’arxifonema /U/ en posició àtona, en tots els dialectes cub kúp, salut selút, muntanya muņtáne A vegades, forma part, sense valor fonològic, de seqüències gràfiques, com ara ‘gu’, ‘qu’ seguides de vocal palatal guiar giá, quisso kísu o, com a primer element d’un diftong creixent, quan aquelles seqüències van seguides de vocal no-palatal o en el cas de ‘gü’, ‘qü’ guany gwán, quatre kwátre, güellar gwelá, qüestió kwetió Pot comparèixer igualment com a segon membre d’…

Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Rocamora Inicialment tingué funcions parroquials, però més endavant les perdé i esdevingué sufragània El lloc de Rocamora es troba documentat a partir de l’any 1031 en el testament sagramental de Maier de Clariana, el qual tenia drets a Roca Mora L’església amb les seves funcions parroquials es troba esmentada en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, amb la grafia de Rocha Maura L’advocació del temple apareix l’any 1197 en el testament de Pere de Rocamora, el qual feu una…

El lloc de Vilallonga formà part, a l’edat mitjana, de l’antic i ample terme del Codony l’indret és esmentat l’any 1174 amb la grafia Villallonga com a límit territorial de l’església de Sant Joan de Consell El domini eminent de Vilallonga estigué sempre en mans dels comtes-reis, però tanmateix estava sota la senyoria de la família Montoliu, un membre de la qual, dit Humbert, l’any 1345 la va vendre a Pere de Requesens Posteriorment, el 1391, el rei Joan I de Catalunya-Aragó va vendre, entre molts altres llocs del Camp la vila de Vilallonga a l’arquebisbe de Tarragona Ennec de…