Resultats de la cerca
Es mostren 236 resultats
Sant Vicenç de Sendes (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El lloc de Sendes és esmentat com a Semitas en un document del 914, i hi apareix vinculat al monestir de Sant Vicenç dels Torrents o de les Torres, i pertanyent a Sant Serni de Tavèrnoles En l’acta de consagració del cenobi de Tavèrnoles, del 1040, entre els béns dotals consta la parròquia de Sempdes Amb la grafia de Semitas apareix en un llegat testamentari datat l’any 1010 o 1012 Posteriorment apareix en dues donacions d’alous a Santa Maria de la Seu dels anys 1090 i 1104 L’any 1131 el comte d’Urgell, Ermengol, feia donació a Sant Serni de Tavèrnoles d’unes possessions que tenia a Sendes…
Magí Ferrer i Pons
Literatura
Escriptor.
El 1807 ingressà a l’orde de la Mercè Fou rector del collegi de Sant Pere Nolasc de Tarragona des del 1824 i secretari dels bisbes d’Urgell i de Solsona Durant la primera guerra Carlina escriví La cuestión dinástica publicada el 1869, a favor de Carles M Isidre de Borbó, i proposà a la junta carlina de Berga que demanés al pretendent el restabliment de les constitucions catalanes suprimides el 1714 Acabada la guerra passà a França El 1840 féu publicar a Barcelona, amb el pseudònim de Fèlix Ramon de Tresserra i Fàbregas , isabelí imaginari, una Historia de la última época de la vida del conde…
Amadeu Pagès
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Deixeble d’Alfred Morel-Fatio a l’École des Hautes Études de París, es doctorà a la Sorbona el 1912 amb la tesi Auzias March et ses prédécesseurs i amb una tesi complementària, en català, titulada Introducció a l’edició crítica de les obres de Auzias March , publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC, sobre els manuscrits i les edicions del poeta valencià, per al nom del qual Pagès sempre utilitzà la grafia Auzias Professor d’ensenyament secundari a París i a la Rochelle, i inspector d’acadèmia…
,
atles

Atles Universal d’Enciclopèdia Catalana
Cartografia
Col·lecció sistemàtica de mapes o esquemes cartogràfics.
Segons llur abast els atles poden ésser generals o universals, nacionals, regionals Segons llur temàtica poden ésser estrictament geogràfics geografia física i política, històrics, econòmics, etc El 1999, l’Institut Cartogràfic de Catalunya ICC i Enciclopèdia Catalana presentaren la primera edició de l' Atles Universal , que és una obra d’informació cartogràfica i temàtica d’àmbit mundial i per als Països Catalans, a escales de representació homogènies, que suposà, en l’última dècada del segle XX, un projecte cartogràfic totalment innovador La forma normativa del terme atles En els Documents…
Sant Jaume de Llierca
Art romànic
Tot i que el topònim Llierca apareix esmentat en la donació que feu Bernat de Besalú de l’alou de Tapioles, situat a Montagut, al monestir benedictí de Sant Pere de Besalú, com a afrontació, i amb la grafia “ Lizercha ”, l’any 1004, cal esperar fins a l’any 1169 per trobar documentada l’església de Sant Jaume de Llierca, que fou coneguda durant tota l’edat mitjana com Sant Jaume de Poliger En aquesta darrera data, l’església de “ Sancti Jacobi de Poliger ” fou confirmada com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon en l’acta de consagració de l’església El monestir de…
Albert Saisset
Literatura catalana
Escriptor, conegut amb el pseudònim d’Un Tal.
De família de magistrats rossellonesos, estudià a Perpinyà, a Montpeller i a l’Escola Superior de Comerç de París 1861-63 treballà amb Justí Durand fins que s’installà per compte propi Escriví primer poesies en francès, recollides en part a Poésies roussillonnaises El 1887 sortí el seu primer quadern de poesies catalanes, Oun pougnat de catalanades , que fou una revelació Fins a la seva mort publicà quinze reculls breus Cosas y altres 1888, Historis y coumedi 1888, Bestis y gen 1888, L’hourtoulana 1888, Proubem de riure 1889, Bingnas y donas 1889, Fablas y fabliots 1890, Countas de l’altra…
,
u
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-unena lletra de l’alfabet català, anomenada u [pl us].
La forma actual de la U és una evolució de la v La grafia u representa el fonema vocàlic /u/ en posició tònica i l’arxifonema /U/ en posició àtona, en tots els dialectes cub kúp, salut selút, muntanya muņtáne A vegades, forma part, sense valor fonològic, de seqüències gràfiques, com ara ‘gu’, ‘qu’ seguides de vocal palatal guiar giá, quisso kísu o, com a primer element d’un diftong creixent, quan aquelles seqüències van seguides de vocal no-palatal o en el cas de ‘gü’, ‘qü’ guany gwán, quatre kwátre, güellar gwelá, qüestió kwetió Pot comparèixer igualment com a segon membre d’…
Sant Jaume de Rocamora (Argençola)
Art romànic
Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Rocamora Inicialment tingué funcions parroquials, però més endavant les perdé i esdevingué sufragània El lloc de Rocamora es troba documentat a partir de l’any 1031 en el testament sagramental de Maier de Clariana, el qual tenia drets a Roca Mora L’església amb les seves funcions parroquials es troba esmentada en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, amb la grafia de Rocha Maura L’advocació del temple apareix l’any 1197 en el testament de Pere de Rocamora, el qual feu una…
Sant Martí de Vilallonga del Camp
Art romànic
El lloc de Vilallonga formà part, a l’edat mitjana, de l’antic i ample terme del Codony l’indret és esmentat l’any 1174 amb la grafia Villallonga com a límit territorial de l’església de Sant Joan de Consell El domini eminent de Vilallonga estigué sempre en mans dels comtes-reis, però tanmateix estava sota la senyoria de la família Montoliu, un membre de la qual, dit Humbert, l’any 1345 la va vendre a Pere de Requesens Posteriorment, el 1391, el rei Joan I de Catalunya-Aragó va vendre, entre molts altres llocs del Camp la vila de Vilallonga a l’arquebisbe de Tarragona Ennec de…
n
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Catorzena lletra de l’alfabet català, anomenada ena [pl enes].
La N majúscula llatina és derivació directa de la lletra grega i etrusca corresponent d’origen fenici La N clàssica romana constava de tres pals traçats en tres temps el primer baixava vertical el segon arrencava de la part superior del primer i baixava en diagonal cap a la dreta el tercer traç, parallel al primer, finia a l’extrem inferior del segon El primer traç tenia un reforç estètic a l’extrem inferior, i el tercer el tenia a sobre Amb la velocitat, aquests traços originaris es redueixen a dos 1,2+3 i fins a un de sol ondulat en l’escriptura més cursiva dels segles I i II…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina