Resultats de la cerca
Es mostren 791 resultats
càpsula fonocaptora
![](/sites/default/files/media/FOTO3/capsula_fonocaptora.jpg)
càpsula fonocaptora
(CC0)
Electroacústica
Transductor mecanoelèctric emprat en la reproducció de discs fonogràfics, que transforma els senyals mecànics o moviment de la punta lectora en senyals elèctrics.
Les càpsules es classifiquen en dos grans grups, segons que siguin sensibles a l’amplitud del moviment de la punta de l’agulla o a la seva velocitat de desplaçament Entre les primeres hi ha les piezoelèctriques , les de resistència variable , les fotoelèctriques i les de condensador entre les segones, les magnètiques i les dinàmiques Les càpsules piezoelèctriques són basades en la propietat que tenen certs materials de carregar-se elèctricament en ésser deformats Són emprades en equips de reproducció econòmics i portàtils Les càpsules de resistència variable són basades en la variació de…
musicalitat
Música
Habilitat a interpretar un obra musical amb una sensibilitat i un bon gust especials.
art
Habilitat, destresa, a fer certes coses adquirida amb l’estudi, l’experiència, l’abnegació.
José Egea Gómez
Futbol
Futbolista.
Extrem esquerre conegut amb el sobrenom de Rateta per la seva habilitat i rapidesa Fou jugador durant quatre temporades 1949-53 del Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual disputà 80 partits de Lliga a primera divisió i anotà 37 gols, 15 d’aquests en la campanya 1951-52 En deixar l’Espanyol actuà amb el Centre d’Esports Sabadell 1953-54, club en el qual ja havia jugat la temporada 1942-43 L’any 1950 disputà dos partits amb la selecció catalana
flauta de pistó
Música
Instrument de vent, semblant a una flauta sense forats, que se serveix d’un pistó o èmbol que es desplaça per l’interior del tub cilíndric, amb l’objectiu de modificar l’altura de so.
En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta de forma ajustable, que pot ser de buf directe al cantell del tub o amb conducte d’aire Amb una mica d’habilitat s’hi poden tocar melodies senzilles Una de les seves variants, la flauta mussolera , era utilitzada antigament per a caçar mussols permet imitar el so d’aquest animal Actualment, les flautes de pistó són utilitzades, bàsicament, com a entreteniment o com a joguina infantil, construïdes de manera artesanal -de canya- o industrial -de metall o de plàstic
Gautier d’Espinal
Música
Trobador francès.
Sembla que era membre de la família dels senyors d’Épinal Se n’han conservat setze cançons que posen de manifest la seva notable habilitat tècnica en el gènere de la chanson courtoise La major part de les estrofes són isomètriques, amb predomini dels versos de deu síllabes Les melodies solen estar estructurades, i la seva característica principal és la utilització de més d’un pol d’atracció tonal No són susceptibles d’interpretació rítmica, i generalment s’hi aprecia una activitat més gran cap al final de les frases
Diego de Torrijos
Música
Compositor i organista castellà.
Exercí de mestre de capella, organista i arpista del monestir d’El Escorial, d’on va ser monjo jerònim Malgrat que les seves obres pertanyen a la polifonia del Renaixement, el desenvolupament conté un estil més modern, sobretot els villancicos Encara que no arriben al nivell de JB Cabanilles o A de Cabezón, les seves composicions per a orgue palesen la seva habilitat en aquest instrument En la seva producció s’han de destacar misses, salms, lamentacions, magníficats, lletanies i villancicos des de quatre fins a dotze veus, pange lingua , etc
refugi de les Clotes
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Situat al paratge de les Clotes, al vessant sud de la punta de la Serena, al nord-oest del massís dels Ports, dins del Parc Natural dels Ports, a 968 m d’altitud És un petit mas cedit per l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan a la Unió Excursionista de Catalunya UEC i habilitat com a refugi lliure amb capacitat per a vint persones És punt de pas del GR-7, base de travesses pel massís dels Ports i d’excursions a la punta de la Serena 1035 m i l’Espina 1181 m
refugi Sant Jordi
![](/sites/default/files/media/EEC/refugi_sant jordi.jpg)
Refugi Sant Jordi
Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Guardiola de Berguedà (Berguedà).
Situat al parc natural del Cadí-Moixeró, al sud-est del coll de Pendís, al vessant sud de la serra de Moixeró, a 1565 m d’altitud L’actual edifici fou inaugurat l’any 1961 al costat de l’antic hostal de la Font del Faig, el qual havia habilitat com a refugi la delegació catalana de la llavors Federació Espanyola de Muntanyisme l’any 1951 Té una capacitat de quaranta-quatre places, i és punt de pas del GR-107 Camí dels Bons Homes i base d’ascensió a les Penyes Altes de Moixeró
Decretals Pseudoisidorianes
Dret canònic
Recull de decretals apòcrifes, nascudes al s. IX en el context de la reforma gregoriana
.
És el més famós de quatre reculls contemporanis Encapçalades amb el nom d’Isidorus Mercator, és obra d’un taller de falsaris francs executada entre el 847 i el 862 Hom les utilitzà sovint polèmicament en defensa del papat Fins a l’època moderna hom en desconegué el caràcter apòcrif, gràcies a l’habilitat amb què combina texts autèntics amb documents falsos De les tres parts en què es divideix, la més apreciable és la segona, que conté texts conciliars des del concili de Nicea 325 fins al vuitè de Toledo 683
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina