Resultats de la cerca
Es mostren 459 resultats
Congrés Obrer Internacional de Saint-Imier
Història
Reunió de delegats de l’AIT celebrat a Saint-Imier (cantó de Berna, Suïssa) el 9 de setembre de 1872, després de la retirada de la minoria bakuninista del Congrés Internacional de la Haia (2-7 setembre de 1872).
Hi assistiren quinze delegats els quatre representants de la Federació Regional Espanyola, Farga Pellicer, González Morago, Marselau i Alerini, més Bakunin, Fanelli, Guillaume, Malatesta, Cafiero, Costa, etc en nom de cinc federacions regionals Espanya, Itàlia, França, Jura i els Estats Units Hom aprovà un pacte d’amistat, solidaritat i defensa mútua entre federacions lliures Pacte de Saint-Imier, que, en contra de les ressolucions del Congrés de la Haia, proclamava la quasi total autonomia de les federacions, denunciava l’autoritarisme del consell general de l’AIT i es negava la…
Johan van Oldenbarnevelt
Història
Polític holandès.
Confident de Guillem d’Orange, tingué un paper destacat en la negociació de la pau de Gant 1576 i fou un dels més clars partidaris de la Unió d’Utrecht El 1586 fou nomenat gran conseller d’Holanda i, de fet, ostentà pràcticament la presidència de la república holandesa El 1602, per tal de superar la competència de Portugal, decidí de fundar la Companyia Holandesa de les Índies Orientals , com una federació de les companyies preexistents El 1609 negocià amb Espanya la Treva dels Dotze Anys A partir d’aquest moment la seva inclinació arminiana dins les tensions teologicopolítiques que afectaven…
Maurici I de Nassau-Orange
Història
Stadhouder d’Holanda i Zelanda (1585-1625) i d’Utrecht i Overijssel (1590-1625).
Segon fill de Guillem I d’Orange Fou nomenat president del consell d’estat de les Províncies Unides 1584, i després governador i capità general 1587 Conquerí per a Castella Breda 1590, Nimega 1591, Nieuwpoort 1600 i Rhinberg 1601, entre altres places S'oposà a la treva dels Dotze Anys 1609-21 un cop finida, no assolí cap triomf bèllic decisiu
Hendrik Petrus Berlage
Arquitectura
Arquitecte holandès.
Cap de l’escola holandesa que es rebellà contra l’eclecticisme del segle XIX i a través de la qual passà a Europa la influència de l’escola americana Basà l’arquitectura en la construcció i aplicació de materials fets per menestrals el maó vist té tota la bellesa, i els arrebossats no compten Fou atret per les construccions romàniques i usà les grans parets contínues i els arcs de mig punt Durant la seva estada a Amèrica rebé una gran influència de Henry Hobson Richardson Les seves obres més importants són la casa del Diamantista a Amsterdam 1899-1900, la borsa d’Amsterdam 1903 i la casa d’…
Jan de Witt
Història
Política
Polític holandès.
Líder de la burgesia republicana, fou gran pensionari d’Holanda 1653 Signà la pau amb Cromwell 1654, s’oposà a l’absolutisme de la casa d’Orange feu aprovar la Clàusula d’Exclusió contra Guillem d’Orange i impulsà el comerç i la navegació, tot afavorint els interessos de la burgesia Després d’una guerra amb Anglaterra 1665-67, desfermada per rivalitats comercials i colonials, fou l’impulsor d’una aliança amb Anglaterra i Suècia Triple Aliança, 1668 contra França, que, tanmateix, Lluís XIV aconseguí de trencar La invasió francesa d’Holanda 1672 desencadenà un moviment nacionalista favorable a…
Cornelis de Witt
Història
Política
Polític holandès.
Burgmestre de Dordrecht 1666, fou diputat i collaborador del seu germà Jan de Witt Arrossegat per la caiguda en desgràcia del seu germà, fou empresonat i morí, juntament amb ell, en un aldarull
Gabriel Daniel Fahrenheit
Física
Físic alemany.
Estudià a Amsterdam i es dedicà a la comercialització d’instruments de precisió Mantingué contactes amb els principals científics del seu temps El 1709 ideà el termòmetre d’alcohol, i el 1714 un de mercuri, en el qual establí l’anomenada escala Fahrenheit El 1724 fou nomenat membre de la Royal Society de Londres Feu importants descobriments sobre la temperatura d’ebullició dels líquids, la solidificació de l’aigua en el buit, el pes específic dels cossos, etc
Christoffel Bisschop
Pintura
Pintor frisó, membre de l’escola realista.
Conreà el retrat, la pintura de gènere i la natura morta L’obra A l’església 1898 és al Museu d’Art Modern de Barcelona
Armand Barbès
Història
Revolucionari francès.
Participà en diverses conspiracions republicanes contra la monarquia de Juliol El 1839, després d’haver dirigit amb Blanqui i Martin-Bernard la insurrecció de maig, fou condemnat a la pena de mort, commutada al cap de poc per la de cadena perpètua La Revolució del 1848 l’alliberà Molt popular, fou elegit diputat per l’Aude En la jornada revolucionària del 15 de maig de 1848 intentà de constituir un govern a la casa de la ciutat de París Novament condemnat a cadena perpètua, fou indultat per Napoleó III el 1854 Passà voluntàriament a l’exili, on morí
Willem Kloos
Literatura
Poeta i crític literari holandès.
Representant del moviment dels Tachtigers ‘Els 80’ i cofundador de llur òrgan De Nieuwe Gids Fou un capdavanter en poesia, en què conreà particularment el sonet, i en crítica literària Escriví tres volums de versos, Verzen 1888-1913 i Veertien jaar literatuur-geschiedenis ‘Catorze anys d’història de la literatura’, 1896
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina