Resultats de la cerca
Es mostren 1104 resultats
Marina Garcia Sánchez
Atletisme
Atleta.
Formada al Club Atlètic Pitiús, destacà en proves de velocitat i salts horitzontals Assolí diversos títols en els Campionats d’Espanya de totes les categories de formació Fou becada al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i es preparà a les ordres d’Antoni Corgos Al seu palmarès destaquen dos títols de campiona de Catalunya absoluts de triple salt 2005, 2006 Fou internacional amb la selecció catalana absoluta i amb l’estatal sub-23 Acabada la seva etapa al Pitiús, competí amb l’Integra2-l’Hospitalet 2003-05 i el FC Barcelona 2005-06 Després de cinc anys allunyada de les pistes,…
trapezi
Gimnàstica
Aparell per a fer exercicis de gimnàstica o d’acrobàcia que consisteix en una barra horitzontal suspesa pels caps per dues cordes paral·leles.
En acrobàcia n'hi ha diverses modalitats, entre les quals es destaquen el trapezi doble , conjunt de dos trapezis horitzontals parallels o en línia damunt els quals dos acròbates executen exercicis simultanis, i el trapezi volant , sostingut amb cordes molt llargues, vers el qual es llança un acròbata des d’una plataforma per agafar-se sia a les mans d’un altre acròbata en posició invertida sobre un aparell anomenat cadira, sia en un altre trapezi, en l’anomenat salt de bastó a bastó, força més rar i difícil Els exercicis en el trapezi volant són anomenats passos, els més…
escif
Arqueologia
Vas utilitzat en el món grec antic, profund, amb un petit peu anular i dues nanses horitzontals.
Pot portar decoració de figures negres o roges Aquesta forma és coneguda també amb el nom de còtila
estatge nival
Geobotànica
Zona altitudinal de les muntanyes on les superfícies horitzontals són cobertes de neu persistent tot l’any.
fonament

Diversos tipus de fonaments per a estructures de formigó armat
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Basament de les parets i els pilars d’un edifici que resten sota terra i transmeten al terreny el pes de la construcció.
Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen les parets, els fonaments tenen més amplada que el gruix d’aquests per tal de repartir el pes sobre més superfície de terres Els fonaments poden ésser continus , si n'hi ha tot al llarg de les parets, o discontinus , en forma de daus o sobre estaques , si només n'hi ha al peu dels pilars o en els encreuaments de parets, en el qual cas les parets descansen sobre corretges de fonamentació de formigó armat o sobre arcs de descàrrega que transmeten el pes de les parets als daus de fonamentació Els fonaments…
plafó prefabricat
Construcció i obres públiques
Element bidimensional de formigó prefabricat emprat per a la formació de tancaments i particions d’edificis.
El plafó prefabricat és estructural si, a més de materialitzar tals tancaments i particions, collabora en la resistència de les accions globals, gravitatòries o horitzontals, que actuen sobre l’edifici En el cas de plafons no estructurals, encara és possible de classificar-los entre plafons autoportants, quan suporten el seu propi pes en tota l’alçada, tot mantenint-se lateralment arriostrats a l’estructura, i no autoportants, quan queden recolzats sobre els sostres o suspesos dels pilars a nivell de cada pis El plafó és de tipus sandvitx si és format per diverses capes, una…
riu de Gorgos
Riu
Riu de la Marina, a la Serralada Subbètica.
Neix de barrancs intermitents al NE de la Serrella i al N de la serra de la Xortà, prop de Castell de Castells, on és conegut com a riu de Castells , i, en rebre el barranc de Malafí, pren la direcció W-E Drena les valls de Pop encaixada entre la serra de Laguar i la muntanya de coll de Rates i de Xaló més oberta, entre el puig de Segili i el coll de Rates, on gairebé desapareix pels regadius 22 ha sota els estrats horitzontals de l’Eocè Reprèn el curs vora Gata, passada la qual el seu llit s’eixampla entre vinyars, tomba al NE, s’encaixa entre dipòsits quaternaris i desemboca a…
encep
Construcció i obres públiques
Peça prismàtica de formigó armat que transmet i reparteix la càrrega dels pilars o murs als grups de pilons.
De vegades s’utilitza la denominació de sabata sobre pilons El nombre de pilons per encep és variable i generalment es prefereix utilitzar pilons de diàmetre més gran abans que incrementar-ne el nombre Quan els pilons eren de fusta calia emprar-ne molts més És convenient arriostrar els diferents enceps d’un fonament En el cas d’enceps amb un o dos pilons és imprescindible disposar de bigues centradores per tal de resistir les excentricitats accidentals i els moments flectors de la base dels pilars En cas que un encep rebi càrregues horitzontals a més de les verticals, als pilons…
notació diastemàtica
Música
El seu nom deriva del grec diastema, que significa ’interval'.
Inclou tots aquells tipus de notació neumàtica escrita in campo aperto , és a dir, en un espai desproveït de línies horitzontals, els neumes de la qual guarden entre ells una certa relació d’alçada el seu contrari és la notació adiastemàtica Algunes notacions diastemàtiques, especialment les que utilitzen neumes de tipus accent, poden ser molt vagues d’altres, com l’aquitana, que empra neumes de punts, són gairebé tan precises com aquelles que s’escriuen en el tetragrama L’afany d’escriure els neumes de forma espaiada cada vegada amb més precisió dugué a l’ús de dues línies que…
digressió

Digressió d’un estel circumpolar de l’hemisferi nord. A causa de la rotació de la Terra, l’estel determina un moviment aparent (cercle blau) amb quatre punts particulars: les dues culminacions i les dues digressions. Els cercles verticals de digressió màxima (en vermell) són tangents a la trajectòria aparent i perpendiculars al corresponent cercle horari de digressió màxima (φ és l’altura del pol i és igual a la latitud geogràfica del lloc d’observació)
© Fototeca.cat
Astronomia
Màxima desviació angular d’un astre amb relació a un pla de referència, generalment el pla meridià del lloc d’observació.
Aquest mot és especialment emprat en tractar del moviment dels estels circumpolars En considerar el moviment diürn d’un d’aquests estels al voltant d’un dels pols celestes, hom observa l’existència de dues posicions en les quals la seva separació respecte a aquest pol és màxima en azimut coordenades astronòmiques horitzontals i horàries, l’una cap a l’est digressió oriental , i l’altra cap a l’oest digressió occidental En aquestes dues posicions el pla vertical que passa per l’estel cercle vertical és tangent a la trajectòria aparent de l’estel i perpendicular al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina