Resultats de la cerca

Professor a l’escola normal de Rouen i des del 1909 fins al 1913 al Licée Henri IV de París Defensà un humanisme individualista basat en els valors de la cultura clàssica Les seves idees influïren notablement sobre l’escola normal, que reorientà la seva pedagogia vers la formació d’un pensament lliure i moral més que no pas cap a l’acumulació de coneixements Desenvolupà una important tasca política, sobretot de caire pacifista s’oposà a la guerra perquè produïa la paralització de les responsabilitats morals Com a pensador fou famós pels seus Propos , uns 5 000 articles publicats…

Entre els anys 1926-30 participà en el moviment surrealista, però se n'allunya per tal d’intentar experiències literàries relacionades amb el cinema collaborà amb els directors cinematogràfics francesos més importants, com MCarné, ACayatte, etc, i amb el seu germà Pierre i amb la poesia, sempre, però, amb un gust particular per les divagacions elegants i paradoxals Símbol d’una època i d’una generació, la seva poesia Paroles , 1949 Spectacle , 1949 La pluie et le beau temps , 1955 Histoires , 1963 Choses et autres , 1972, sovint divulgada en forma de cançons, mostra el seu humanisme…

Estudià a l’École Normale Supérieure de París Residí a Madrid, fins el 1922 on, becat, feu recerca Ensenyà lletres franceses a la Universitat de Lisboa 1922-26 i fou professor al Lycée de Bordeus 1926-29 Alternà l’ensenyament a la Sorbona amb les recerques a l’École Française de Madrid Professor al Collège de France, que dirigí en 1955-65 i membre de l’Institut de France des del 1952, fou director de l’Institut d’Études Hispaniques, de París, i del “Bulletin Hispanique” El 1937 publicà el seu estudi fonamental, la tesi Érasme et l’Espagne recherches sur l’histoire spirituelle du XVIe siècle…

Es llicencià en filosofia i la seva manera de veure el món i la vida evolucionà, primer, des de l’herència cristiana i l’humanisme existencialista de la postguerra a una militància comunista fugaç, per passar, des dels anys setanta a l'anarquisme, del qual es convertí en una referència La seva abundosa obra poètica s’inicià en llibres com Poemas de la tierra 1955 i Jardín Botánico 1957, continuà amb el joc en títols com Veinte poemas desesperados y una canción de amor 1981 o bé Labios como espadas 1983, als quals seguiren  Misticismo libertario 1985, La palabra del hombre 1990 i…

Estudià musicologia al Conservatori de Moscou, on fou alumne de V Šebalin Es graduà el 1956 amb una tesi sobre Janácek Treballà a la radiotelevisió txecoslovaca, dirigí el Centre d’Estudis de Música Contemporània i arribà a secretari general de la Unió de Compositors Txecs Tot i estar lligada a motivacions polítiques i socials, la seva obra no rebutja les tècniques dodecatòniques, però no cau mai en la freda abstracció, com demostra el cicle de cambra Protesty ‘Protestes’, 1963 Produïda a l’estudi de música electrònica de Plzen, Lidice 1972, sobre la matança que hi perpetraren els nazis, és…

Vida i obra Es llicencià en dret civil a València 1760 Installat a Madrid, fou escrivent 1766 i bibliotecari 1777 a la Biblioteca Real i ocupà importants càrrecs oficials d’estat El 1775 ingressàa l’Academia de la Historia Influït per Manuel Martí, Gregori Maians, amb qui mantingué una copiosa relació epistolar, i per la metodologia del criticisme històric, es dedicà a l’edició crítica de textos d’accés difícil i de gran valor literari, bàsicament en el camp de l’humanisme llatí, de les lletres castellanes i de la història Entre d’altres, publicà De Aphrodisio expugnato , de Joan…

S’inicià en l’excursionisme durant la dècada de 1960 i el 1967 s’associà al Centre Excursionista Puigcastellar, de Santa Coloma de Gramenet, on collaborà en les excavacions arqueològiques del poblat ibèric de Puig Castellar Al començament dels anys setanta ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual fou vocal de la secció de muntanya 1978-86, membre de la junta directiva 1993-98 i vicepresident 1998-02 Formà part de l’equip assessor de la collecció “Llibre de Motxilla” de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat des del 1994, i fou membre del consell de redacció de les…

El 1385 era lloctinent de protonotari de Pere III de Catalunya-Aragó, i a la mort d’aquest passà al servei del duc de Montblanc, el futur rei Martí El 1392 acompanyà aquest a Sicília quan hi anà a prendre possessió del regne, amb el seu fill Martí El 1395, a la mort de Joan I, tornà a Barcelona actuà de notari a les corts del 1396, i de notari i secretari reial del rei Martí en el procés del Consell de Joan I Protonotari de la reina Maria de Luna Des del 1397 acompanyà sempre el rei a Barcelona i en els seus desplaçaments El 1401 succeí com a protonotari Bartomeu Sirvent El seu estil…

Aprengué la tècnica al taller de Stefano a Verona i rebé la influència de Gentile da Fabriano, l’estètica refinada del qual continuà en els frescs avui perduts de la Sala del Maggior Consiglio al Palazzo Ducale de Venècia 1422 i de Sant Joan del Laterà a Roma 1431-32 Conreà un humanisme a mig camí entre l’ús cortesà del gòtic internacional i l’estudi de la natura i de l’antiguitat clàssica En són exemples l' Anunciació 1424-26, església de San Fermo Maggiore, Verona i la Mare de Déu i l’Infant Museo di Castelvecchio, Verona, el fresc de Sant Jordi i la Princesa 1433-38, església…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1746 i ensenyà humanitats a Cervera Establert a Ferrara després de l’exili del 1767, hi dirigí la biblioteca pública, per a la reestructuració de la qual redactà un interessant memorial, encara inèdit Afeccionat a les lletres hebraiques i rabíniques, es relacionà amb l’hebraista piemontès Gian Bernardo De Rossi, professor a la Universitat de Parma Publicà, esparsos, diferents poemes llatins i grecs Home de la Illustració, defensà les Reflexiones morales del pare Lallemand sobre el Vell Testament Madrid 1790, s’interessà per la teodicea de Leibniz i publicà…