Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
Quaderns de Sueca
Historiografia catalana
Revista editada per l’Ajuntament de Sueca que inicià la seva singladura el 1980 sota el títol de Quaderns de Cultura de Sueca, i que canvià el seu nom per l’actual al següent número.
Desenvolupament enciclopèdic Fins ara se n’han publicat 14 números, el darrer de l’any 2000 El tiratge de la publicació ha estat variable 600 el primer número, 500 del segon al setè, 700 el vuitè, i es tornà als 500 exemplars fins al darrer número excepte el número onzè, que amb motiu de la Fira Internacional de Maquinària Agrícola FIMAC feren un tiratge de 5 000 exemplars La llengua utilitzada ha estat majoritàriament el català Així, dels 92 articles publicats en els vint anys de la revista i 14 números, només se n’han escrit 12 en castellà La revista nasqué amb uns objectius ben delimitats…
so envoltant
Electrònica i informàtica
Nom genèric dels diferents sistemes de so que reprodueixen més de dos canals d’informació d’àudio per tal que l’oïdor pugui situar la font sonora en l’espai.
Els primers sistemes foren desenvolupats per al cinema al principi dels anys cinquanta i disposaven d’un mínim de quatre pistes d’àudio sistema CinemaScope enregistrades sobre material magnètic situat en un costat de la pellícula Malgrat tot, les pistes magnètiques eren molt estretes i la fidelitat del so no era gaire bona A l’entrada dels setanta aparegueren en el mercat diferents sistemes domèstics, anomenats quadrafònics, que combinaven les dues pistes estereofòniques per obtenir canals auxiliars que permetessin de reproduir una illusió de so espacial Aquests sistemes tingueren poc èxit a…
Julià Guillamon i Mota

Julià Guillamon i Mota
© Ramonperis
Literatura
Crític literari i narrador.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1985, exerceix el periodisme cultural i la crítica literària en diversos mitjans de comunicació Diari de Barcelona , Avui , Serra d’Or, El Temps i, de manera regular des del 1993, a La Vanguardia Dirigí una collecció dels Llibres del Mall i la revista literària Lletra de Canvi en la darrera etapa Ha publicat assaigs sobre aspectes diversos de literatura catalana i sobre alguns dels seus autors més destacats del segle XX Joan Perucho i la literatura fantàstica 1989 La ciutat interrompuda De la contracultura a la…
,
acceleració
Cinematografia
Procediment consistent en la projecció a velocitat nornal (24 imatges per segon) d’una figuració filmada amb alentiment (16, 8, 4, imatges per segon) que origina la il·lusió d’accelerar el moviment.
Banc de Badalona (1921-1948)
Al final del 1921 calia alguna cosa més que illusió per a crear un banc, ja que el país era en plena crisi econòmica i bancària A l’ensorrada econòmica, resultat de la Gran Guerra, s’hi afegia l’ambient general de desconfiança envers les institucions financeres, creat per la suspensió de pagaments del Banc de Barcelona i de la Banca Italiana di Sconto, que tenia oficina a la capital catalana No obstant això, el 12 de desembre de 1921, els badalonins constituïren el banc que porta el nom de la seva ciutat, amb un capital d’un milió de pessetes, desemborsat en el 50% Les oficines eren al carrer…
panorama
Art
Perspectiva total o parcial d’una escena o d’un paisatge projectat circularment en l’interior d’una rotonda el centre de la qual és ocupat per l’espectador, que n’obté il·lusió de realitat.
Fundat en primer lloc en l’obra de Guidobaldo del Monte Perspectivae libri sex , 1600 i més immediatament en els estudis de JABreysig Über die Basrelief Perspektive , 1789, el primer panorama fou construït el 1793 a Edimburg pel pintor RBarker La flota russa davant Spithead El matrimoni Thayer l’importà a França Montmartre, 1798 Evacuació dels anglesos de Toló el 1793 i l’espectacle obtingué un èxit i una divulgació enormes, prolongats durant el s XIX fins que la curiositat del públic fou desplaçada pels diorames de LJDaguerre i ChMBouton
La vida de cada dia
El ritme de la vida diària, tant al camp com a les viles, tenia grans variacions estacionals Entre els camperols la vida quotidiana anava lligada a les hores de sol i a les tasques agràries A les ciutats el pas del temps era diferent a la darreria del segle XIV es van installar els primers rellotges públics amb campanes que tocaven les hores dia i nit El primer rellotge s’installà al palau de Perpinyà i poc després foren els ciutadans de València, Barcelona i Lleida els qui van sentir tocar les hores i, fins i tot, al segle XV, els quarts Les campanades marcaven el ritme del treball, dels…
Federació Internacional de Joventuts Musicals
Música
Xarxa d’associacions nacionals que ofereix activitats musicals múltiples i diversificades.
Les seves activitats tenen com a objectiu desenvolupar l’interès dels joves per la música i iniciar-los en el món de la creativitat, lluny de qualsevol discriminació i a la recerca d’una societat respectuosa i interessada per la identitat cultural de cadascú Les Joventuts Musicals foren creades l’any 1940 a Bèlgica per Marcel Cuvelier, per a crear en els joves una illusió en un moment en què el seu país es trobava envaït per les tropes nazis Un any més tard, René Nicoly fundà un moviment similar a França De la cooperació d’aquests dos moviments nasqué la Fédération Internationale des…
Hermann Bonnín i Llinàs

Hermann Bonnín i Llinàs
© La Seca
Cinematografia
Teatre
Director escènic i professor d’art dramàtic.
Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre 1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya 1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…
, ,
Tomàs Mallol i Deulofeu
Cinematografia
Cineasta i col·leccionista cinematogràfic.
Vida Estudià enginyeria tècnica a l’Escola Industrial de Barcelona Posteriorment muntà un estudi de publicitat amb Gabriel Pérez i després una agència de publicitat amb Josep Serra i Estruch Tot seguit entrà a treballar de fotògraf a Gráficas Manén, i el 1964 creà Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat La seva dèria pel cinema li sorgí al final de la dècada del 1920, arran d’una sessió ambulant que es feu en l’hostal que regentaven els seus pares a Torroella de Fluvià Al principi dels anys trenta construí un parell de projectors i anà desenvolupant una destresa pel món de la imatge…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina