Resultats de la cerca
Es mostren 596 resultats
suarisme
Filosofia
Doctrina de Francisco Suárez i dels seus seguidors, tradicionalment representada pels jesuïtes.
Posició intermèdia entre tomisme i escotisme, el suarisme té com a trets característics l’afirmació de la cognoscibilitat del singular i el corresponent rebuig del principi aristotelicotomista d’individuació per la matèria la idea d’un ens generalissimum i, d’acord amb aquesta, la insistència en l’analogia d’atribució analogia de l’ens l’oposició a la distinció real defensada pel tomisme entre essència i existència i, sobretot, l’elaboració del concepte de mode, a partir del qual diversos problemes de caràcter teològic pogueren ésser molt més ben resolts que no podien ésser-ho fins aleshores…
locomoció animal
Zoologia
Manifestació de la possibilitat que tenen els animals de moure’s d’un lloc a un altre emprant mitjans propis.
El mitjà de locomoció d’un animal és fruit d’un compromís entre l’adaptació al medi en què habita i les estructures anatòmiques rebudes del seus avantpassats Des del punt de vista metabòlic, la locomoció és la transformació de l’energia química, provinent de l’alimentació, en energia mecànica, que és utilitzada pels músculs Els principals tipus de locomoció són el terrestre amb dues varietats principals, la marxa i la reptació, l’aeri vol i l’aquàtic natació Cada tipus de locomoció implica unes despeses energètiques característiques, de tal manera, que el consum d’oxigen per quilogram de pes…
Biblioteca A tot vent
Col·lecció de novel·la en català publicada per Edicions Proa.
Fou dirigida per Joan Puig i Ferreter en la seva primera època de Barcelona 1928-38 i fins a la seva mort 1956 durant l’etapa intermèdia de Perpinyà 1951-64 El 1964 Joan BCendrós en possibilità el retorn a Barcelona, on, amb el peu editorial d’Aymà i sota la direcció de Joan Oliver, arribà al número 200, mantenint la qualitat de les traduccions dels principals autors estrangers que s’hi publicaren El 1983, en passar Proa a formar part d’Enciclopèdia Catalana SA, la collecció inicià una nova etapa amb un canvi de format i un ritme de publicació més intens Al cap de poc temps adoptà la…
Santa Maria de Torregrossa
Art romànic
El poble de Torregrossa és situat al sud del Pla d’Urgell, tocant a les Garrigues, sobre una petita altura que domina la vall intermèdia entre la Femosa i la plana d’Urgell La primera menció de Torregrossa sembla que és la de l’any 1079, que consta entre afrontacions del terme del castell d’Anglesola, sota la denominació “ almuniam grossam ” El mot “almúnia” designa una explotació agrícola musulmana Cal esperar, però, fins a la dècima papal del 1279 per tenir una referència de la parròquia de Torregrossa, dins el bisbat de Lleida El capellà de Torregrossa hi contribuí amb 24 sous i 1 diner L’…
promielòcit
Biologia
Mielòcit embrionari, és a dir, cèl·lula intermèdia entre el mieloblast i el mielòcit.
classe política
Política
Terme que designa les elits polítiques dotades de cohesió, consciència de classe i homogeneïtat social, que controlen el poder o ho intenten i que cerquen de perpetuar-s’hi.
Formulat per Gaetano Mosca, el concepte ha estat objecte d’un debat terminològic que comporta una qüestió de fons Els autors de la tradició elitista constaten l’existència en totes les societats polítiques d’una minoria de governants —la classe política o dirigent — que exerceix el poder Els marxistes, dins una teoria més àmplia del canvi polític, prefereixen el terme classe dominant , que deté els mitjans de producció D’altra banda, certs autors, com Raymond Aron, proposen el terme de categories dirigents o personal dirigent per denotar el fet que es tracta d’una pluralitat de categories…
barbàrie
Antropologia social
Història
Estat del qui és bàrbar, que presenta inferioritat o manca de civilització.
El concepte de barbàrie o el seu afí poble bàrbar fou introduït per Lewis HMorgan en el seu famós estudi Ancient Society 1877 Segons ell, l’estat de barbàrie era una fase intermèdia entre l’estat salvatge original de la humanitat i l’estat civilitzat en la barbàrie l’home domina ja unes tècniques elementals fer foc, domesticar animals, construir edificis rudimentaris, etc Aquest esquema, desenvolupat per Engels, sobretot a Ursprung der Familie, des Privateigentums und des Staates ‘L’origen de la família, de la propietat privada i de l’estat’, 1884, i millorat, encara ha trobat seguidors a…
homicidi
Dret penal
Delicte que consisteix a matar una persona sense circumstàncies que donin lloc a un altre delicte especial (assassinat, infanticidi, parricidi).
Pot revestir dues formes de comissió, caracteritzades pel dol 2 2 i la culpa 4 Els penalistes en reconeixen una forma intermèdia, denominada homicidi preterintencional preterintencionalitat El codi penal del 1995 inclou dintre d’aquesta figura tipificada com a delicte el parricidi i l’infanticidi, de manera que no hi ha articles que tractin aquestes dues figures de manera autònoma El nou text legal simplement alludeix a la circumstància de parentiu, que en aquests dos casos agreugen el delicte Per tant, si l’autor de l’homicidi és el cònjuge o la persona lligada amb la víctima de manera…
correspondència de bits
Electrònica i informàtica
Mètode usat per a la representació de dades en què cada element d’aquestes és representat per un bit.
L’ús més habitual de la correspondència de bits és per a la representació d’imatges, que es basa en la descomposició de cada imatge en elements molt bàsics o punts anomenats pícsels En les pantalles per correspondència de bits, cada element pictòric de la pantalla es correspon amb un únic bit d’una memòria intermèdia que conté la correspondència de bits del que ha d’ésser el contingut de la pantalla En les pòlisses per correspondència de bits, cadascun dels caràcters es descompon en un patró de bits això permet usar la tècnica de la correspondència de bits per a la seva visualització, sense…
caravel·la
Transports
Vaixell utilitzat del s XIV al s XVII, de buc molt alt, ample i relativament curt, bé que més llarg que el de les naus
i coques
; les característiques del seu aparell li permetien de navegar contra vent.
D’origen portuguès el nom té origen probablement en la càrava , primitivament tenia dos o tres pals amb vela llatina, sense bauprès ni trinquet Al s XV els mateixos portuguesos, a conseqüència de llurs experiències al litoral africà, perfeccionaren aquest vaixell allargant-lo una mica més i hi posaren castellets a proa i a popa, mantenint encara les seves veles llatines, bé que en cas de vent de popa també se servien de treus o petites veles rodones a la darreria del s XV ja hi havia caravelles de popa plana, amb cofes i aparell rodó, a voltes només al trinquet i altres vegades també al pal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina