Resultats de la cerca

Els fariseus eren pietosos i vivien separats de tot el que era legalment impur S'autoanomenaven companys o sants apartats i gaudien de popularitat Religiosament eren tradicionalistes i propugnaven un nacionalisme extrem Al segle I aC es convertiren de fet en governants del poble

Guià el grup important de tribus israelites que sortí d’Egipte i s’installà finalment a la Transjordània i a la Palestina central Les diverses tradicions recollides en el Pentateuc el presenten com un profeta taumaturg, enviat per Déu per alliberar el poble d’Israel de la servitud dels egipcis A la seva manera, cadascuna d’aquestes tradicions li atribuïa els prodigis de l' Èxode , l’aliança amb Déu al desert, la legislació, l’organització del poble i del culte i la conquesta de la Transjordània, on morí abans que Josuè emprengués la conquesta de Palestina Fora dels llibres històrics que…

Tot i que desconeixen el Talmud, disposen d’una Bíblia escrita en llengua gueez, practiquen la circumcisió, observen el sabbath , etc Des d’un punt de vista etnològic el seu origen és controvertit Mentre algunes hipòtesis els consideren un dels diversos grups etnolingüístics àgau convertit al judaisme per emissaris hebreus provinents d’Egipte als ssII i III dC, altres situen el seu origen en comunitats jueves emigrades d’Egipte i posteriorment barrejades amb la població etiòpida autòctona, la qual haurien convertit Hom calcula el seu nombre en uns 50 000, i ocupen la regió d’…

Fugitiu a Amsterdam, es posà a sou dels protestants Dedicà als estats d’Holanda una Christiana confesión de la fe Lleida, 1629, de tendència calvinista Contra els inquisidors escriví Libro intitulado In Coena Domini la Haia, 1629 Autor també d’ Aviso sobre los abusos de la Iglesia Romana la Haia, 1633, on defensa la doctrina luterana sobre la justificació i la calvinista sobre la Santa Cena, Throsne de David au cinquiesme Monarchie, Royaume d’Israel que dedicà al príncep Guillem d’Orange, el diàleg De divinitate Jesu Christi et de regno Dei 1650 Tornat al judaisme, el 1645…

El Likud, el partit del primer ministre sortint Benjamin Netanyahu, i la coalició Blau i Blanc empaten a 35 escons en les eleccions anticipades convocades arran de la disputa sobre el servei militar obligatori als religiosos Blau i Blanc, liderat per Benny Gantz, és una coalició centrista favorable a aquesta mesura Amb vuit escons cadascun, els altres dos partits més votats són els ultrareligiosos Shas i el Judaisme Unit de la Torà, mentre que els laboristes obtenen el pitjor resultat de la seva història 6 Els escons restants del total de 120 se’ls reparteixen sis partits més…

Jesús, acomodant-se al llenguatge del judaisme, que, per expressar una acció divina, solia evitar els verbs actius i preferia no pronunciar el nom de Déu, no ho anuncià dient que “aviat Déu regnaria”, sinó que “el regne del cel era a prop” Era el gran esdeveniment salvador que Déu estava a punt de dur a terme “Entrar” en el regne vol dir ésser comptat entre els qui es beneficiaran d’aquest esdeveniment un cop complertes les condicions exigides “Posseir-lo en herència” vol dir fruir per sempre dels béns que portarà Fora dels tres primers evangelis, aquest llenguatge arcaic és poc…

Principal autoritat del judaisme català al segle XIV Regí l’escola de Barcelona, on es formaren els grans rabins de la generació posterior El 1352 fou cridat pel rei Pere III per assistir l’infant Joan en una malaltia consta que els anys 1357, 1369 i 1373 aquests li encomanaren qüestions jurídiques entre els jueus El 1367 sofrí presó, amb altres principals jueus de Barcelona, per una falsa acusació de crim ritual Escriví uns 20 comentaris sobre tractats del Talmud i 13 comentaris més sobre el Pentateuc, 12 homilies, unes 77 respostes a qüestions de dret, poesies i quatre cartes…

Fou rabí de Carrión de los Condes, per la qual cosa és conegut també en la cultura castellana per Santos de Carrión És autor dels Consejos y Documentos dedicats al rei Pere I de Castella, en castellà, de la qual obra es conserven les versions hebrea i en aljamiat hebraicocastellà, coneguts també com a Proverbios morales de poesies religioses en hebreu i de Milḥamot ha-'et wĕ-ha-misparayim ‘Disputa del càlam i de les tisores’, 1345 Traduí també de l’àrab a l’hebreu els Preceptes temporals , obra litúrgica d’Išrael ben Išrael La seva obra influí tant en el judaisme hispànic com en la…

Herència del cant litúrgic del judaisme sinagogal, passà a la litúrgia cristiana, sobretot en la lectura cantada de les lectures bíbliques, de les oracions i de la salmòdia Al s XVI passà a l’òpera, a l’oratori, a les cantates i a altres obres vocals, en què fou gradualment fixat com a part narrativa o d’acció dins l’obra, per contrast amb l'ària Podia ésser acompanyat només per un clavecí, violoncel, etc recitatiu secco , o bé per una part de l’orquestra o tota recitatiu acompanyat Aquest, preconitzat per Gluck, acabà abolint l’altre, al s XIX En algunes ocasions, hom ha adaptat…

En el Judaisme bíblic hom aplicà el nom, d’antuvi, a les ofrenes fetes a Déu separades de l’ús profà Més comunament significà la sentència d’extermini del botí de guerra sobre el qual havia estat decretada la maledicció de Déu En el cristianisme, a partir del concili d’Elvira ~ 306, l’anatema esdevingué el procediment regular contra els heretges o contra els qui combatien els dogmes i l’autoritat de l’Església Les actes dels concilis en què eren dirimides qüestions de fe acostumaven a acabar amb una sèrie d’anatemes contra els qui sostinguessin el contrari d’allò que havia…