Resultats de la cerca

La part més substancial de la seva formació es desenvolupà al Curtis Institut, on fou deixeble de R Serkin, K Silote i M Horszowski El 1943 aconseguí el premi Leventritt, i el mateix any interpretà el Concert núm 2 de J Brahms amb la Filharmònica de Nova York A partir d’aleshores desenvolupà una important carrera concertística, com a solista i també acompanyat de les principals orquestres nord-americanes El seu primer enregistrament, el Concert en do m de JS Bach, obtingué un èxit molt important Sovint formà trio amb el violinista Isaac Stern i el violoncellista Leonard Rose També actuà amb…

Estudià música a Florència i continuà els estudis a Siena i a Salzburg Perfeccionà la seva tècnica als Estats Units, amb Rafael Kubelik i Leonard Bernstein, fet que li permeté dirigir diferents orquestres En un principi compaginà la tasca artística amb la docència a Berkeley 1956-58 i en altres universitats dels Estats Units Novament a Europa, fou director a la Scala de Milà, i del 1969 al 1972 dirigí l’Orquestra Simfònica de la RAI de Torí Interessat per la música del segle XX, el seu repertori inclou obres d’autors contemporanis, com ara Darius Milhaud i Goffredo Petrassi, dels quals dirigí…

A cinc anys inicià els estudis de piano a Katowice sota la tutela d’Andrej Jasinski, el seu únic professor A dinou anys guanyà el famós concurs Chopin de Varsòvia i, en lloc de llançar-se a una carrera internacional, es dedicà a ampliar el seu repertori, fins avui pràcticament cenyit a l’obra de Chopin, del qual és un dels màxims intèrprets de l’actualitat El 1976 conegué Arthur Rubinstein a París i reprengué l’activitat concertística En la seva notable discografia destaquen els enregistraments dels concerts de Schumann i Grieg, amb Karajan, els dos concerts de Chopin i Brahms, sota la batuta…

Léonard Pénicaud , conegut també amb el nom de Nardon Pénicaud, fou el fundador de la dinastia Tingué una primera etapa gòtica, però evolucionà vers el gust italià Tríptic de la Nativitat Museo Nazionale Bargello, Florència Jean Pénicaud , el Vell , destacà en la imitació de gravats flamencs i alemanys Flagellació segons un gravat d’ADürer Jean Pénicaud , el Jove , treballà plenament dins l’estil renaixentista Coronació de Maria Musée des Beaux-Arts, Dijon Jean Pénicaud III, fill de l’anterior, estudià a Itàlia, on rebé influències d’Il Parmigianino Té obres seves al Musée du…

Membre d’una família de contrabaixistes, de ben jove començà a estudiar piano, violoncel i cant, abans de dedicar-se exclusivament al contrabaix Debutà l’any 1962 dirigit per Leonard Bernstein en un concert amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York Considerat un dels contrabaixistes més famosos del món, ha estrenat obres del repertori contemporani com el Concert per a contrabaix de HW Henze, que també ha enregistrat El 1984 creà la Karr Doublebass Foundation, on es conserva la seva collecció d’instruments, inclòs un Amati del 1611 regalat per la vídua del director Sergey Koussevitzky La…

Estudià música amb Leonard Kessler, a Curitiba, i composició de manera autodidàctica A Rio de Janeiro s’involucrà amb la música popular 1934 i estudià les escoles de samba, experiència que utilitzà per als seus treballs compositius Com a investigador de la música folklòrica de la seva terra i amic d’Héitor Villa-Lobos, fou recomanat per a ensenyar música folklòrica al Conservatori Nacional de Cant Orfeònic 1942 Abans, l’any 1938, havia estat nomenat professor a la Universidad do Distrito Federal, a Rio de Janeiro Les obres que més el feren destacar foren les de piano Invocação, canto e dança…

Inicià els estudis de violí al Conservatori de Lieja amb D Hynberg, i els prosseguí a Brusselles amb H Léonard Durant el curs 1868-69 estudià amb L Massart al Conservatori de París mentre tocava a l’orquestra de l’Òpera Després d’una breu estada a Brusselles, es traslladà a Berlín per estudiar amb J Joachim en 1870-71 Debutà com a virtuós en els Concerts Populaires el 1873, on es mostrà com un dels millors violinistes del moment El 1877 fundà a París un quartet amb Rémy, L van Waefelghem i J Delsart Successor d’E Sauzay com a professor de violí al Conservatori de París, el 1892,…

Filla d’una família de classe acomodada, a sis anys començà a rebre lliçons de violí de N Rialp, el seu avi, i continuà els estudis musicals amb Lluís Molist Aviat donà mostres d’una destresa poc habitual En una estada que C Carré i la cantant A Patti feren a Barcelona sentiren la petita Sanjuan, i Carré volgué convertir la jove violinista en alumna seva El 1871 viatjà durant un any per França, Suïssa i Alemanya, tot seguint les gires de Carré El 1872 debutà com a solista als concerts de Baden Tocà juntament amb H Vieuxtemps, C Sivori i H Leonard, i posteriorment actuà a Barcelona en concerts…

És una varietat de la veu de baríton molt poc freqüent i, per aquesta mateixa raó, molt preuada Les veus anomenades heroiques són, en general, veus grans i robustes, capaces de competir amb orquestres de grans dimensions, amb una resistència poc corrent i de timbre molt brillant Malgrat ser un terme bàsicament adscrit al repertori wagnerià, en papers com Wotan a la Tetralogia , Hans Sachs a Die Meistersinger von Nüremberg 'Els mestres cantaires de Nuremberg' i Telramund a Lohengrin , té una equivalència prou directa amb el terme baríton dramàtic, utilitzat en el repertori d’òpera italiana, en…

Professor en diverses universitats, de la seva obra poètica, d’una gran sensibilitat i de factura clàssica, cal destacar The Beautiful Changes and Other Poems 1947, Ceremony and Other Poems 1950, Things of This World Poems 1956, premi Pulitzer 1957 i National Book Award, Advice to a Prophet 1961, Walking to Sleep 1969, The Mind-Reader 1977,  New and Collected Poems premi Pulitzer 1988, Mayflies New Poems and Translations 2000, Collected Poems, 1943-2004 2004, Anterooms 2010 i The Nutcracker 2012 També publicà poesia per a infants Opposites , 1973, i The Disappearing , 1998,…