Resultats de la cerca
Es mostren 163 resultats
Manuel Sacristán Luzón
Filosofia
Literatura
Pensador i escriptor.
Estudià dret i filosofia a Barcelona i lògica a Münster 1954-56 De nou a Barcelona, fou professor des del 1956 de lògica, història de la filosofia, filosofia de la ciència i metodologia a les facultats de filosofia i econòmiques La seva activitat política el portà a la direcció del PSUC clandestí i tingué un paper destacat en el moviment universitari català Les seves idees marxistes li valgueren discriminacions, fins que el 1965 fou expulsat de la Universitat de Barcelona El 1966 participà en la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona i en la concepció i redacció del…
bé futur
Dret
Bé que no és posseït actualment, però que hi ha possibilitats lògiques de posseir en un futur més o menys pròxim (una collita, per exemple).
deducció
Lògica
Raonament mitjançant el qual hom conclou rigorosament d’una o més proposicions (premisses) una altra que n’és la conseqüència (conclusió), en virtut d’unes regles lògiques.
Identificada sovint, tot i que no pugui ésser-ho, amb el sillogisme, n'és la forma més usual Com a mètode cognoscitiu, sol ésser contraposada a la inducció Hom distingeix la deducció constructiva o demostració, en la qual la conseqüència deduïda suposa un avanç per al pensament, de la simple deducció formal , en què la conclusió —implícitament continguda en les premisses— no hi afegeix res de nou
El mapa conceptual
Educació
Una altra manera de sintetitzar la informació Quan estudies, com passa en tot procés d’aprenentatge, no pots assimilar la informació d’una manera deslligada i mecànica Si el que vols és arribar a entendre bé els continguts de les matèries, has de conèixer procediments i tècniques que et permetin treballar la informació que vols aprendre Treballar la informació vol dir elaborarla adequadament per tal que es converteixi en coneixement i no solament en un conjunt fragmentari d’idees i conceptes apresos de memòria i sense sentit Aquestes tècniques d’estudi et permetran sintetitzar de forma…
sistema expert
Electrònica i informàtica
Sistema basat en la intel·ligència artificial que integra una base de coneixements (conjunt de dades i programes que contenen els coneixements heurístics i factuals corresponents a un camp determinat), un motor d'inferències i les eines necessàries per a solucionar problemes en un camp determinat.
Els sistemes experts són constituïts per programes que modelitzen l’experiència d’un expert, com es ara l’experiència acumulada necessària per a la diagnosi mèdica Les àrees d’aplicació dels sistemes experts són la interpretació de dades químiques, geològiques, etc, la predicció, la diagnosi avaries, malalties, etc, el disseny, la planificació, la gestió, etc Un sistema expert es caracteritza pel fet d’ésser flexible , en el sentit que pot ésser canviat i ampliat fàcilment, i pel fet d’ésser entenedor , en el sentit que pot explicar el contingut de la seva base de coneixements i les seves…
França 2012
Estat
Amb la vista posada en les eleccions presidencials del 22 d'abril, el president Nicolas Sarkozy va exhibir les seves millors estratègies populistes i la màxima volubilitat en l'acció de govern Sarkozy sabia que la seva popularitat havia estat sota mínims en alguns moments del 2011, però havia aconseguit recuperar l'acceptació entre la població arran de la coratjosa intervenció durant la cimera de la Unió Europea a Niça novembre del 2011 Malgrat tot, la decidida defensa de les polítiques de creixement i despesa enarborada pel candidat socialista a la presidència, François Hollande, va fer…
Miscel·lània: Còmputs pasquals i d’altres
Art romànic
Bibliothèque Nationale de París Ms Lat 2341 Còmputs pasquals Un dels folis inicials del còdex, amb unes taules emmarcades per una estructura arquitectònica Un altre dels còdexs de possible procedència ripollesa segle XI, citat per J Gudiol * , bé que per alguns és més que dubtós que sigui escrit a Ripoll, és el Ms Lat 2 341 de la Bibliothèque Nationale de París es tracta d’una miscellània composta per 273 folis escrits sobre pergamí 27, 50 × 36, 50 cm, que inclou texts com l’ Smaragdus foli 14, S Augustinus, Adversus quinque haereses… foli 136, Virgilius Tapsensis, Dialogus contra Arianos……
Castell de Montboló
Situació Un testimoni dels escassos vestigis que resten d’aquest castell, esmentat en la documentació al segle XIII ECSA - A Roura Les escasses ruïnes del castell es troben vers llevant respecte de l’església de Sant Andreu de Montboló A l’altre costat del camí que hi passa a tocar, hi ha un turonet o replà una mica més baix i de fortes pendents vers llevant i tramuntana És cobert per una intricada vegetació, entre la qual destaca un esplèndid exemplar de roure Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 12″ N - Long 2° 39′ 25″ E Hom arriba a Montboló, 4 km al nord dels Banys d’Arles, per la carretera…
Aplàsia medul·lar
Patologia humana
L’anomenada aplàsia medullar és una alteració molt greu de la medulla òssia que es caracteritza per un desenvolupament insuficient de les cèllules mares hematopoètiques Així, es presenta una notable disminució de la producció d’elements sanguinis i, per tant, un defecte de la concentració que mantenen en la sang L’aplàsia medullar, característicament, genera una manca de totes les cèllules sanguínies, tant d’eritròcits com de leucòcits i plaquetes Aquest trastorn és també anomenat anèmia aplàsica , perquè una de les manifestacions de l’aplàsia medullar és l’anèmia, és a dir, una disminució de…
polivalent
Lògica
Dit del sistema lògic que, a diferència de la lògica tradicional i de la majoria de les lògiques contemporànies (anomenades bivalents, car només admeten dos valors de veritat: ‘‘és veritable’’ i ‘‘és fals’’), accepta més de dos valors de veritat.
Hom en diu trivalent, tetravalent, etc , segons que siguin tres, quatre, etc , els valors que hi siguin admesos d’altra banda, si aquest nombre de valors és finit, hom parla de lògica finitament polivalent i de lògica infinitament polivalent, si el dit nombre de valors és infinit La lògica polivalent, pròpia del s XX bé que hom en cerca antecedents en Aristòtil i en Guillem d’Occam, amb relació al problema dels futurs i futuribles, s’oposa al principi tradicional del non datur tertium i és típicament exemplificable en l’acceptació que, per exemple, una proporció pot ésser “no veritable i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina