Resultats de la cerca

Residí a l’URSS des del 1923 i estudià a la Universitat de Leningrad, on es graduà el 1939 Posteriorment feu recerca a l’Institut Lebedev de Moscou 1946-83, i des del 1954, a l’Institut d’Energia Atòmica Estudià la propagació de les ones electromagnètiques, la radiofísica quàntica i sobretot els generadors i amplificadors moleculars, el desenvolupament dels quals donà lloc al màser i al làser El 1959 rebé el premi Lenin i el 1964 el premi Nobel de física, juntament amb NG Basov i CH Townes

Estudià agricultura a Rússia i a Anglaterra S'interessà per la variabilitat genètica, especialment la de les plantes cultivades, i aportà prou arguments per tal d’establir-ne la llei de les sèries homòlogues 1920-22 els seus treballs sobre l’origen geogràfic, la selecció natural i l’aclimatació de les plantes cultivades 1926 tingueren un gran ressò Fundà un seguit d’instituts de botànica aplicada reunits després sota el nom d’Acadèmia Lenin de Ciències Agràries Enfrontat amb TD Lysenko, que l’acusà d’obstaculitzar la producció agrícola, fou empresonat i desterrat 1940

El Tribunal Nacional de Justícia de l’Equador condemna l’expresident Rafael Correa a 8 anys de presó i a 25 anys d’inhabilitació com a responsable d’una xarxa corrupta que entre 2012 i 2016, quan era president, va rebre, a canvi de contractes avantatjosos, fons amb els quals va finançar la seva coalició, Alianza País Després de ser succeït pel nou president, Lenín Moreno, el maig de 2017, Correa va anar a Bèlgica, on resideix L’any 2018, l’Equador en reclamà l’extradició Juntament amb Correa, el Tribunal condemna també diversos alts càrrecs que van formar part del seu govern

Estudià a l’URSS, als EUA, al Canadà i a Anglaterra Treballà a la Universitat de Roma amb EFermi fins el 1936, que se n'anà a París fugint del règim feixista Més tard al Canadà féu recerques sobre els raigs còsmics i el triti Ciutadà britànic el 1948, treballà al Harwell Research Center a Berkshire, però el 1950 desaparegué i cinc anys després se sabé que era ciutadà soviètic i que treballava a l’URSS en recerques sobre energia atòmica a Dubna Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS i el 1963 obtingué el premi Lenin

Es féu conèixer amb un recull de poemes, Les pleureuses 1895, i algunes novelles, com L’enfer 1908, però la seva consagració tingué lloc després de la Primera Guerra Mundial, amb Le Feu 1916, novella antimilitarista que provocà una polèmica sorollosa i que guanyà el premi Goncourt de l’any 1917 Partidari del leninisme, anà a viure a Rússia, on féu assaig, com Paroles d’un combattant 1921, Le couteau entre les dents 1922, etc, novella, com Clarté 1919, i narració, com Quelques coins du coeur 1922, Les Judas de Jésus 1927, biografies de Lenin 1934 i de Stalin 1935, etc

Treballà com a bibliotecària, mestra i actriu, i s’adherí entusiàsticament a la revolució Obtingué un gran èxit amb Virineja 1925, una de les primeres narracions sobre l’emancipació de la dona a la Unió Soviètica Les seves obres, d’un accentuat dramatisme, se situen amb preferència en medis rurals i palesen un gran coneixement de la llengua popular Altres obres seves són les narracions Aleksandr Makedonskij ‘Alexandre de Macedònia’, 1922, Muzickij skaz o Lenine ‘Una llegenda camperola sobre Lenin’, 1924 i Sobstvennost ' ‘Propietat’ 1933 A partir dels anys trenta la seva producció…

Començà a publicar contes el 1958 i el 1963 aparegué Sel’skie žiteli ‘Els pobletans’ El guió Živet takoj paren ‘Així viu un xicot’ i el film corresponent guanyaren el Lleó d’Or del Festival de Venècia el 1964 El 1967 guanyà el premi Germans Vasil’ev En les seves narracions, plenes de sentit còmic i tràgic, mostra interès especial pels éssers que canvien d’ambient social, per exemple del poble a la ciutat, d’un camp de concentració a la llibertat i llurs reaccions El 1976 li fou concedit pòstumament el premi Lenin per a directors de cinema

Participà en el congrés de la pau de Versalles, i fou assessor de la Societat de Nacions Es dedicà després 1936 a l’ensenyament universitari i del 1941 al 1946 fou subdirector del “Times” De les seves obres cal destacar Karl Marx 1934, Michael Bakunin 1937, What is History 1961 i sobretot la monumental A History of Soviet Russia , en diversos volums, publicats a partir de 1950 i agrupats en títols diferents The Bolshevic Revolution 1917-23 1950-53, The Interregnum 1923-24 1954, Socialism in One Country, 1924-26 1958-64, Foundations of a Planned Economy, 1926-29 1969-78, The Russian Revolution…

Inicià l’activitat literària amb la novella Fiebre 1941, on manifesta la seva ideologia, que el portà a la lluita contra la dictadura de Juan Vicente Gómez A aquesta obra seguiren Casas muertas 1955, Oficina número uno 1961, La muerte de Honorio 1963, Cuando quiero llorar no lloro 1970 i els reculls Prosa completa 1976 i Obra humorística completa 1976 La caiguda de les dictadures, els intermedis d’expansió democràtica i el conflicte generacional són fets que es repeteixen en l’obra de l’autor, tot expressat amb una prosa clara, concisa i acurada El 1980 li fou atorgat el premi Lenin…

Filla de ballarins, aprengué primerament amb la seva mare, i més tard fou deixebla d’A Vaganova El 1928 ingressà a la companyia Mariinskij anomenat Ballet Kirov en 1935-91 Pel seu temperament, líric i expressiu, fou una intèrpret idònia del ballet romàntic Actuà en les principals companyies i teatres de ballet de l’URSS, i des del 1944 fou membre estable del teatre Bolšoj de Moscou, on restà amb càrrecs docents després de retirar-se el 1961 Actuà en els principals teatres europeus En possessió del premi Stalin diverses vegades i del premi Lenin, fou declarada artista del poble el…