Resultats de la cerca

Introductor de noves idees en la música de jazz , és considerat el jazzman blanc més important de la seva època i el més destacat representant de l’estil Chicago La seva tècnica fou influïda pels compositors europeus moderns, com Igor Stravinsky, Claude Debussy i Maurice Ravel Influí sobre el jazz blanc, i també sobre alguns trompetistes negres, com Rex Stewart, i fou un dels precursors de l’estil cool

Durant la guerra civil de 1936-39 dirigí el Teatro de Arte y Propaganda de Madrid i tingué un paper destacat en les activitats culturals republicanes Entre les obres que escriví es destaquen Contra viento y marea 1941, Morirás lejos 1942, Del tiempo amargo 1962 i el recull biogràfic Memoria de la melancolía 1970

Creador de la integral que duu el seu nom i autor de Leçons sur l’intégration et la recherche des fonctions primitives 1904, obrí noves perspectives en la teoria de funcions

Inicià els seus estudis amb Free Focke composició i Juan Allende Blín harmonia i contrapunt al Conservatorio Nacional de Música de Santiago 1940-47 El 1952 viatjà a Alemanya per estudiar a l’Acadèmia Detmold amb H Jelinek Tres anys després tornà a Xile i esdevingué membre de l’Agrupación Tonus Fou professor de música a Santiago 1955-61 i secretari de l’Asociación Nacional de Compositores Del 1962 al 1966 dirigí l’Archivo Musical de l’Instituto de Extensión Musical de la Universitat de Xile i fou professor de composició fins el 1968 L’any següent s’installà a Tel-Aviv, on exercí de docent a l’…

Formada al Conservatori de Música Peyrellade 1963 i al Conservatori Nacional 1965, a l’Havana, començà la carrera com a pianista Establerta a Nova York des del 1967, completà els estudis musicals a la universitat d’aquesta ciutat, particularment els de composició amb Ursula Mamlok Treballà com a pianista, directora i compositora amb el Dance Theatre of Harlem Ha dirigit diverses orquestres als EUA, Europa i Sud-àfrica i també manté una rica activitat docent Del 1988 al 1991 fou directora artística del Fòrum de compositors de Nova York El seu estil compositiu, influït pel gòspel i el jazz , ha…

Estudià la carrera de piano a la Universitat Estatal de Michigan i musicologia a la Universitat de Yale, amb C Palisca Obtingué el doctorat en aquest darrer centre 1964, i posteriorment n’esdevingué professor 1974 i fou nomenat director del departament d’humanitats 1994 S’ha interessat principalment per la història i l’estètica de la música clàssica i romàntica Entre les seves obres destaquen Schumann as Critic New Haven, 1967, Clementi his Life and Music Londres, 1977, obra que esdevingué cabdal, i Romantic Music 1984, molt utilitzada com a llibre de text És membre del comitè de direcció del…

Es formà a la Universitat de Colúmbia, i estudià cant i art dramàtic Exercí com a cantant i actor en el camp teatral i també en diversos programes televisius Fou crític i editor de la revista "High Fidelity" 1959-69 i, establert a Nova York, feu de crític musical per al "Financial Times" londinenc 1962-69, a més de collaborar en altres publicacions angleses i nord-americanes El 1970 fou nomenat editor assessor del "Musical Newsletter" i el 1978 publicà la guia crítica The Complete Operas of Mozart , a Nova York Interessat especialment per l’òpera, la seva formació com a intèrpret influí…

Començà a tocar el piano a tres anys, mostrant un extraordinari talent A quinze anys aprengué a tocar la corneta de manera autodidàctica i s’apassionà per l’incipient jazz de Chicago En aquesta ciutat treballà amb el grup The Wolverines Més tard, installat a Nova York, actuà a les bandes de Frankie Trumbauer, Jean Goldkette i Paul Whiteman, entre d’altres El seu estil de corneta fou molt original i el convertí en el primer músic blanc admirat per músics negres Compongué per a piano, amb influències de l’impressionisme In a Mist

Fill de púgil, començà a boxejar el 1971 Fou campió de Catalunya i d’Espanya amateur del pes lleuger 1974 Després de 39 victòries i cap derrota com a aficionat, el 1975 passà a professionals Fou campió d’Espanya d’aquest mateix pes el 1979 L’1 de juny de 1980 es proclamà campió d’Europa dels pesos lleugers al camp de futbol de Terrassa, després de guanyar l’italià Giancarlo Usai El 1981 es passà al pes superwèlter, i aquella mateixa temporada es proclamà campió d’Espanya Es retirà el 1983, després de perdre el combat pel títol europeu de la categoria a Nàpols davant l’italià Patrizio Oliva Al…

Destacà en categories inferiors essent subcampió d’Espanya sènior B amb Montesa 2000 Amb aquest equip, guanyà el Campionat de Catalunya 2001 i quedà segon en el Campionat d’Europa 2002 Finalitzà tercer en el Campionat de Catalunya sènior B d’enduro 2008