Resultats de la cerca

Definició Els pòlips nasals constitueixen tumoracions prominents de la mucosa nasal que sorgeixen a conseqüència d’una inflamació crònica i poden originar obstrucció i rinorrea Causes La formació de pòlips nasals és un trastorn relativament freqüent Apareixen en relació amb una inflamació crònica nasal a causa de la qual l’epiteli s’eixampla i es forma una prominència que penja de les parets de les fosses nasals de l’epiteli que la cobreix La inflamació de la mucosa sol ésser originada per una rinitis crònica de causa allèrgica el 10 % dels casos o vasomotora la major part dels casos El…

L’ anàlisi de sang consisteix en l’examen d’una mostra sanguínia que permet d’obtenir informació, bàsicament, sobre la concentració dels elements constituents, bé dels components habituals o bé dels que es presenten ocasionalment en el curs de diverses alteracions orgàniques Per tal d’efectuar una anàlisi, cal extreure sang del cos i que sigui recollida en unes condicions adequades l’anàlisi en si mateixa és duta a terme en laboratoris que disposen de mitjans tècnics i personal especialitzat D’altra banda, l’ extracció de sang es pot efectuar en el mateix laboratori que després analitzarà la…

Els granulòcits poden ésser eosinòfils, basòfils o neutròfils, segons que els grànuls tinguin afinitat, respectivament, pels colorants àcids o bàsics o no en tinguin per cap

Definició La malaltia de Hodgkin constitueix una alteració crònica originada per una transformació atípica de les cèllules limfàtiques, que causen tumoracions en els ganglis limfàtics i són capaces d’estendre’s a la resta de l’organisme i produir-hi manifestacions extremament diverses, segons els òrgans que en resultin afectats Aquesta alteració pot englobar-se dins els trastorns coneguts com a limfomes , amb la diferència que és menys maligna, o, com a mínim, hi és probable un percentatge de guariments més elevat Freqüència, edat i sexe La malaltia de Hodgkin no és gaire freqüent, ja que…

Definició El terme leucèmia inclou una sèrie de trastorns que, si bé presenten una evolució i un pronòstic diferents, es caracteritzen per la proliferació exagerada de leucòcits, sovint atípics i anomenats en general cèllules leucèmiques les cèllules leucèmiques s’acumulen a la medulla òssia, n’ocupen l’espai sencer i substitueixen els elements cellulars normals, de manera que l’hematopoesi s’altera globalment igualment, envaeixen altres òrgans hematologies com la melsa, el fetge i els ganglis limfàtics, i també teixits i òrgans no hematologies com el tub digestiu, les meninges, el ronyó i…

La circulació sanguínia a través dels capillars assegura la nutrició dels teixits en permetre el bescanvi de substàncies entre la sang circulant i els teixits perifèrics Els capillars es distribueixen en forma de xarxa per gairebé tots els teixits, i llur configuració i quantitat varia molt segons l’estructura i les necessitats circulatòries dels òrgans o teixits Així, té una gran densitat la xarxa capillar de la substància grisa del sistema nerviós central, de la musculatura esquelètica, del cor i del teixit adipós El diàmetre dels capillars oscilla entre 0,007 i 0,14 mm, i llurs parets són…

Hom fa els preparats cosmètics amb mescla d’astringents minerals i vegetals Les sals d’alumini, de ferro, crom, plom, mercuri, zinc i zirconi i el sofre són astringents En les aigües per a rentar-se la boca i també en alguns dentifricis és utilitzat sobretot el clorur de zinc ZnCl 2 Els astringents produeixen una inflor en el conducte de desembocadura de les glàndules sudorípares i redueixen la secreció de suor, per la qual cosa són emprats com a antitranspirants són els components principals dels desodorants Tenen també un efecte vasoconstrictor que és aprofitat per a fer…

L’ esplenomegàlia consisteix en l’augment de la grandària de la melsa Hi ha persones que tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que hi hagi cap trastorn que ho justifiqui En la gran majoria dels casos, però, l’esplenomegàlia constitueix una manifestació de diversos trastorns que la poden originar, especialment alteracions hematològiques L’augment de la grandària de la melsa pot ésser degut a diversos trastorns no hematologies com ara cirrosi hepàtica, mononucleosi infecciosa o paludisme Entre les malalties de la sang que poden causar esplenomegàlia…