Resultats de la cerca
Es mostren 322 resultats
Sant Ermengol de Tiurana
Art romànic
Situació Església que s’assenta sobre un penyal rocallós, al sud del poble de Tiurana ECSA - E Pablo L’església de Sant Ermengol és assentada sobre un penyal rocallós, al cim d’un serrat que domina el poble de Tiurana pel sud Mapa 34-13329 Situació 31TCG550476 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt de la carretera de Ponts a Bassella, que quedarà negada per l’embassament de Rialb, davant del poble de Tiurana i va cap al mas Joanet, abans del qual cal desviarse i seguir fins al cap del serrat, on hi ha l’ermita JAA Història Malauradament no tenim notícies històriques sobre aquesta…
Sant Climent de la Tovenya (Graus)
Art romànic
Situació Porta d’arc de mig punt i brancals monolítics que s’obre a l’extrem de ponent de la façana sud Imatge extreta de M Iglesias, Arquitectura románica Siglos X-XI, XII y XIII Arte religioso del Alto Aragón oriental L’ermita de Sant Climent és situada a sol ixent de la Pobla de Fontova, a la riba dreta del barranc de la Bodegueta i aigua avall de la casa Baiona, vora el casal fortificat dels Tovenya, actualment mig arruïnat Mapa 31-11 250 Situació 31TBG871816 S’hi arriba per una pista que surt de la Pobla de Fontova i segueix en direcció a la casa Baiona JBP-JAA Història L’església de…
Santa Fe de Montfred (Talavera)
Art romànic
Situació Absis que encapçala aquest petit edifici, molt ben conservat en la seva estructura primitiva ECSA-E Pablo La capella de Santa Fe és situada al costat del mas de Montfred, a 1 km de la carretera de la Panadella a Santa Coloma de Queralt Mapa 34-15 390 Situació 31TCG662022 S’hi arriba per una pista que surt, en direcció oest, del quilòmetre 4 de l’esmentada carretera, just al cim de la collada JAA Història El lloc de Montfred és documentat des de l’any 1051 entre les afrontacions del castell de Civit El primer esment de l’església de Santa Fe de Montfred és de l’any 1195, en el primer…
Santa Maria de Miralles (Tremp)
Art romànic
Situació Església avui molt malmesa, construïda dins els cànons estilístics de Santa Maria d’Alaó ECSA - R Larrègula Les ruïnes de l’església de Santa Maria de Miralles són al caire d’un serrat, en un coll que domina la vall del barranc de Miralles Mapa 32-11251 Situació 31TCG162864 Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem indicat en la monografia precedent JAA Història Fins a l’actualitat no s’han localitzat notícies històriques sobre aquesta església no és el cas del castell, que apareix esmentat en la documentació des del segle IX i que fou l’origen dels Miralles, llinatge…
Sant Ròc de l’Esquèrda, abans Santa Maria
Situació Sector nord-oest d’aquesta església situada al cementiri del poble de l’Esquèrda ECSA - A Roura Aquesta església és situada al cementiri del poble de L’Esquèrda, a 350 m al SE del nucli actual Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 49′ 03″ N - Long 2° 32′03″ E Per a arribar a L’Esquèrda, cal prendre la carretera D-619 en direcció a Sant Pau de Fenolhet Poc abans de travessar el congost de la Clua de la Fou, després del pont que salva el riu Aglí, surt un trencall a mà dreta D-19 que porta a L’Esquèrda DB-CPO Història Són ben escasses les dades documentals d’aquesta església, que depengué…
Sant Joan d’Alins (Sanui i Alins)
Art romànic
Situació Absis de l’església, bastit sobre un gran sòcol ECSA - JA Adell Aquesta església, dedicada a sant Joan Baptista, presideix el poble d’Alins, assentat a la solana d’un esperó Mapa 31-12 288 Situació 31BG796555 S’hi arriba per un camí asfaltat des de Sanui, que és a uns 6 km JBP Història Aquesta església fou una possessió del monestir de Santa Maria d’Alaó Li fou disputada per l’ardiaca de Ribagorça a mitjan segle XII L’abat d’Alaó declarà en un judici que l’església havia estat lliurada al monestir pel bisbe Ponç el dia de la consagració de Sant Bartomeu del castell de Calassanç 1103…
Sant Sadurní i Sant Andreu d’Aguilar (Graus)
Art romànic
Situació Sector sud-oest del temple, amb el porxo que empara la porta d’entrada ECSA - R Gutiérrez L’ermita de Sant Sadurní i Sant Andreu es troba emplaçada al nord d’Aguilar, enlairada a 1 010 m d’altitud a la serra dels Aventales, damunt la riba esquerra de l’Éssera i gairebé davant Sant Quilis Mapa 31-11 250 Situació 31TBG847894 L’accés és problemàtic Des de Santa Liestra, a la dreta de la carretera A-139 de la vall de Benasc, surt el camí que mena a la caseria d’Aguilar D’allí mateix surt un camí en l’esmentada direcció que s’enfila per la serra vers l’ermita JBP Història No…
la Pesta Negra
Història
Nom donat pels coetanis (i acceptat pels historiadors) a l’epidèmia de pesta que assolà Àsia i Europa des de mitjan s. XIV al començament del XV.
La freqüència de les petèquies amb el color fosc de la sang al coll, tòrax i membres, així com el desenllaç quasi sempre tràgic de la malaltia, foren la causa dels noms “pesta negra” i “mort negra”, corrents des del principi de l’epidèmia Originada a l’Extrem Orient, arribà a Constantinoble l’any 1347 i d’ací s’estengué ràpidament pels països llatins, via Gènova i Marsella Tant l’Àfrica del nord com l’Europa central i septentrional en foren afectades poc temps més tard, i hom pot assegurar que l’any 1350 tot el món conegut a l’època es trobava infectat, amb xifres de mortalitat que en alguns…
Sant Jaume de Pallerols (Talavera)
Art romànic
Situació L’església des del costat sud-est, amb l’absis primitiu i la segona nau, gòtica, que li fou afegida més tardanament ECSA-E Pablo L’església parroquial de Sant Jaume és al centre de la petita població de Pallerols, al sud-est de Sant Antolí Mapa 34-15 390 Situació 31CG628089 S’hi accedeix per la N-II Entre la Panadella i Sant Pere dels Arquells, cal prendre la carretera LV-2032 fins a arribar a Pallerols, passat Sant Antolí JAA Història Una de les primeres referències d’aquesta església data de l’any 1093, en què els senyors de Montlleó la cediren al monestir de Santa Maria de…
calta
calta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles cordades reniformes i flors grosses, solitàries, mancades de pètals, però amb cinc sèpals d’un color groc d’or.
Creix en prats humits, a les vores de petits corrents d’aigua dels Pirineus i altres terres fredes i humides de l’hemisferi nord
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina