Situació
Sector sud-oest del temple, amb el porxo que empara la porta d’entrada.
ECSA - R. Gutiérrez
L’ermita de Sant Sadurní i Sant Andreu es troba emplaçada al nord d’Aguilar, enlairada a 1 010 m d’altitud a la serra dels Aventales, damunt la riba esquerra de l’Éssera i gairebé davant Sant Quilis.
Mapa: 31-11 (250). Situació: 31TBG847894.
L’accés és problemàtic. Des de Santa Liestra, a la dreta de la carretera A-139 de la vall de Benasc, surt el camí que mena a la caseria d’Aguilar. D’allí mateix surt un camí en l’esmentada direcció que s’enfila per la serra vers l’ermita. (JBP)
Història
No s’ha localitzat cap notícia que pugui documentar l’existència d’aquesta església en època romànica. Probablement cal relacionar la seva gènesi amb l’activitat dels monjos d’Ovarra, car no devia ser gaire lluny de l’antic monestir de Sant Esteve i Sant Pere d’Aguilar, localitzat segons el fals IV d’Ovarra, entre les viles de Santa Liestra i d’Aguilar. Amb tot, al seu entorn hi ha vestigis ben vistents d’antics baluards fronterers, cosa que fa pensar en una vinculació castellera. En aquest sentit, M. Iglesias, d’acord amb l’aplec tradicional que s’hi celebra per Sant Andreu, i segons el nom de la serra, proposa la identificació amb l’església de Sant Andreu i Sant Aventí de Montenigro que l’any 1018 lliuraren els veïns d’Erdao a l’abat Galí d’Ovarra i al seu germà Ató per a la seva reconstrucció; això, però, sembla difícil, perquè Erdao és situat a l’altre extrem del terme, i més aviat el castell de Montenigro era emplaçat al sud-est de Bafallui. (JBP)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per un arc toral, i ampliada lateralment per dues capelles rectangulars. Aquestes capelles formen una mena de transsepte. La nau és capçada a llevant amb un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral.
La porta fou substituïda per l’actual, de factura renaixentista, d’arc de mig punt motllurat i aixoplugada per un porxo. Aquest porxo, a la part superior, forma un curiós campanar de torre d’un sol nivell d’obertures, i amb la coberta unificada amb la de la nau.
Al mur de ponent es dibuixa perfectament el perfil de l’edifici original, i s’hi conserva una finestra de doble esqueixada, com la que hi ha al centre de l’absis. Aquestes són les úniques obertures de l’obra original. Les façanes són totalment mancades d’ornamentació i presenten un aparell de carreuó ben escairat, disposat molt ordenadament en filades uniformes i regulars. Aquestes característiques posen en evidència les fórmules constructives pròpies de l’arquitectura de l’inici del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Serrano, 1912, pàg. 233
- Martín Duque, 1965, doc. 29, pàgs. 31-32
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàg. 41