Resultats de la cerca

Les xucles són centracàntids de costums gregaris, força comuns a tota la nostra plataforma continental La xucla vera Spicara maena , a dalt, es coneix perquè té el cos més alt i la coloració verdosa amb tot de petites taquetes blaves La xucla blanca S smaris , a baix, en canvi, és més pàllida i de cos més fusiforme Els individus de totes dues espècies són femelles els primers anys d’ésser madurs i posteriorment, quan fan uns 15 cm, esdevenen mascles Jean-Georges Harmelin Els centracàntids, els peixos que popularment anomenem xucles, gerrets i gerles, s’assemblen força als espàrids, però se’…

Com a les altres espècies de la família, els mascles preparen un niu i tenen cura dels ous Són freqüents a la Mediterrània i als rius que hi desemboquen

Característiques de grup Els embiòpters o teixidors, són insectes de dimensions mitjanes, tegument fi i tou, i normalment de colors marronosos Són mal voladors, i generalment viuen, en condicions càlides i humides, sota les pedres o les escorces, dins de túnels revestits de fils sedosos que teixeixen ells mateixos Tenen un dimorfisme sexual molt accentuat les femelles no tenen ales mentre que els mascles són alats i atrets per la llum Teixidors és el nom amb què hom coneix, en diferents llengües europees, els representants d’aquest ordre dels embiòpters "web spinners", "tisserins…

Ponen els ous en plantes, i en els estadis larvaris posseeixen brànquies traqueals caudals o laterals Pertanyen a aquest grup les damiselles, amb mascles de cos blavós i femelles verdoses

Generalment, el gàmeta és el femení, però hi ha espècies sobretot a les algues i els fongs on el fenomen partenogenètic es dóna també en els gàmetes masculins Entre els animals hi ha tres modalitats de partenogènesi l’arrenotòcia, quan origina exclusivament mascles, la telitròcia, si només dóna femelles, i la deuterotòcia, si es produeixen individus de qualsevol sexe Les dues últimes modalitats es distingeixen pel fet de presentar una partenogènesi cíclica , és a dir, una alternança més o menys regular de generacions produïdes per reproducció sexual normal i de generacions…

Els mascles són molt petits uns 2 o 3 cm, molt més que les femelles, que mesuren fins a 15 cm Els mascles tenen un braç hectocòtil que, un cop desenvolupat dins una bossa, es desprèn del cos per autotomia en el moment de la fecundació, l’extrem d’aquest braç, portador dels espermatozoides, penetra a la cavitat pallial de la femella i la fecunda Les femelles tenen dos dels braços repleglats endarrere i molt modificats són amples i aplanats a l’extremitat i secreten una ooteca fràgil, calcària, espiralada i estriada que mesura uns 15 cm, a la qual, a més, serveixen de suport Aquesta ooteca…

La femella té una atracció molt forta sobre els mascles Es troben voleiant des de l’abril fins al juny, i les larves, fitòfagues, perjudiquen les pereres i altres arbres fruiters

Els arlequins tenen al tòrax dues espines articulades, i els mascles presenten les antenes i les potes anteriors molt llargues Són propis de les zones equatorials de l’Amèrica del Sud

Tenen una trompa llarga i dura proveïda de sis estilets, amb la qual les femelles perforen la pell dels mamífers i els xuclen la sang els mascles s’alimenten de sucs vegetals

Com la resta de les espècies del gènere Gerynidae , fa migracions horitzontals durant la posta, període després del qual mascles i femelles se separen i s’installen a diferent profunditat Té interès comercial