Resultats de la cerca
Es mostren 189 resultats
Narciso Yepes
Música
Guitarrista espanyol.
Encara infant, emigrà amb la seva família a València, on, de jove, es matriculà al conservatori i fou alumne de V Asensio Debutà al Teatre Serrano de València el 1943 Quan tenia vint anys interpretà el Concierto de Aranjuez de J Rodrigo, sota la direcció d’A Argenta, a Madrid El 1948 actuà per primera vegada a l’estranger, en un concert molt reeixit fet a Ginebra Aquell mateix any fixà la seva residència a París La consolidació de la seva fama internacional li arribà el 1952, amb l’estrena de la pellícula Jeux Interdits , de R Clement, de la qual compongué la banda sonora El film fou…
Maria Ripoll i Julià
Cinematografia
Directora.
Vida Estudià cinematografia a la Universitat Politècnica de Barcelona i codirigí el curt collectiu Bar 1987, guanyador del Premi Iberoamericà del Festival Internacional d’Osca Posteriorment treballà com a directora de la 2a unitat de la sèrie Tahiti Paradise TVE i d’auxiliar de direcció a Angoixa 1986, Josep Joan Bigas Luna Com a primera ajudanta de direcció feu El vent de l’illa 1987, Gerard Gormezano El complot dels anells 1987-88, Francesc Bellmunt El niño de la Luna 1988, Agustí Villaronga, i La veritat oculta 1986-87 i Capità Escalaborns 1990, ambdós de Carles Benpar A continuació es…
Ángel Jesús García Martín
Música
Violinista extremeny.
De ben petit arribà a Barcelona amb la seva família, i a sis anys es matriculà al Conservatori de Música del Liceu, on obtingué tots els premis de violí i piano Quan només tenia tretze anys ingressà a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu 1961-64 Es traslladà a París, on es perfeccionà amb Christian Ferras, René Benedetti, Leonid Kogan i Tibor Varga, i al Conservatori de Música de París, on aconseguí un primer premi S’inicià com a violinista professional el 1966 a l’Orquestra Filharmònica d’Amsterdam, de la qual formà part fins el 1970, que passà a ser concertino de la Radio…
Frank Langella
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Després de cursar estudis superiors a la Universitat de Syracuse, es matriculà a l’escola d’interpretació de Sawyer Falk i a la de Wynn Handman Completà la seva formació escènica prenent classes de dansa amb Anna Sokolow Intervingué per primera vegada en un muntatge teatral a Nova York amb l’obra The Immoralist 1963 Parallelament a la seva tasca damunt els escenaris, inicià el seu debut cinematogràfic amb Diary of a Mad Housewife 1970, de FPerry Entre els seus papers més destacats en el cinema, cal esmentar els interpretats en una versió de Dracula 1979, de JBadham Sphinx 1981, de FJSchaffner…
Erasme de Gònima i Passarell
Indústria tèxtil
Fabricant d’indianes.
Fill d’un teixidor de llana, Josep Gònima i Puig — Moià 1802, entrà d’aprenent 1757 a la fàbrica d’indianes de Fèlix i de Francesc de Maguerola, a Barcelona El 1766 es casà amb la filla del fabricant d’indianes Joan Coll i Manresa això li permeté, després de l’examen de rigor 1780, d’installar-se com a fabricant Edificà la seva fàbrica al Raval Barcelona a partir del 1783 el 1791 ocupava 1500 persones El 1808 hi installà un taller de fabricació de maquinària tèxtil, de curta durada, però un dels primers de Catalunya Envià vaixells propis amb teixits a Amèrica, que en tornaven amb tints El…
patent de cors
Història
Llicència atorgada per un govern a favor d’un capità mercant i la seva tripulació, per tal que puguin navegar al cors fer actes d’hostilitat contra l’enemic.
Antigament no existia la patent de cors i calia només la simple ruptura de les hostilitats, perquè tots els vaixells mercants d’un estat poguessin dedicar-se al cors Els perjudicis que això reportava donaren origen al lliurament d’una patent de cors per a distingir els corsaris dels pirates, car als primers calia tractar-los com a belligerants i a aquests com a malfactors L’any 1356 Pere III de Catalunya-Aragó donà unes Ordinacions sobre certes regles que es deuen tenir en los armaments de corsaris particulars La navegació al cors era malvista i, moltes vegades, venia a resultar una…
Josep Xaupí
Historiografia catalana
Erudit i historiador.
Vida i obra Fill de Josep Xaupí, doctor en medicina, pertanyia a una família de catalans afrancesats Xaupí, igual que Francesc de Fossà, pertanyé a la primera generació d’erudits rossellonesos que escriviren tota la seva obra en francès El 20 de desembre de 1715 pronuncià a la catedral de Sant Joan de Perpinyà l’elogi fúnebre de Lluís XIV Canonge de la catedral d’Elna i ardiaca del Vallespir 1724, estudià teologia a la Universitat de París Establert en aquesta capital des del 1762, fou degà de la Facultat de Teologia 1764 La seva obra més important és Recherches historiques sur la noblese des…
Llibre verd
Militar
Llibre de matrícula del braç militar de Catalunya iniciat el 1602 arran de l’aprovació dels estatuts i les ordinacions del braç.
A la primera meitat hom transcrivia les ordinacions i les modificacions, i a la segona les signatures de tots els membres que entraven al braç militar i les anotacions de nous privilegis i títols nobiliaris Era conservat a l’arxiu del braç militar, al palau de la generalitat, i fou dut al dia fins el 1713 Actualment és a l’Arxiu de la Corona d’Aragó
Joaquim Sorolla i Bastida
© Museu de Belles Arts de València
Pintura
Pintor.
Orfe i recollit per un oncle seu, serraller, que intentà de donar-li un esdevenidor i el matriculà a l’Escola Normal de València, la seva vida representa un esforç de voluntat admirable per aconseguir les seves pròpies metes i fer-se a ell mateix Assistí a l’Escola de Menestrals 1877 i fou deixeble de l’escultor Capuz El 1879 es matriculà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles i compaginà els estudis amb el treball a la serralleria del seu oncle Anà a Madrid 1882 i copià, al Museo del Prado, obres de Velázquez i Ribera Obtingué de la diputació de València la pensió per anar a Roma 1884, amb…
Josep Mestres i Cabanes
Música
Pintor i escenògraf català.
Vida Nascut en una família amb precedents en el món de la pintura mural i l’escenografia, el 1911 ingressà a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa, al mateix temps que entrava com a aprenent al taller de pintura mural de B Corrons, on romangué fins que el 1918 acabà els estudis L’any següent anà a Barcelona, on es matriculà a la Llotja i començà a treballar al taller que Salvador Alarma tenia al Teatre Circ Barcelonès Treballar al taller d’Alarma, un dels escenògrafs més grans del moment, li permeté contactar amb altres mestres, com ara M Vilomara i O Junyent, que influïren notablement en el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina