Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
Cristina Iglesias
Escultura
Escultora basca.
Estudià a la Chelsea School of Art de Londres Li interessa el contrast de textures i materials dels diferents metalls, que habitualment utilitza amb el vidre, i els reflexs que provoquen També ha treballat serigrafiant imatges sobre plaques de metall Un altre mitjà que ha emprat és la fotografia de paisatges L’any 1987 presentà una installació al centre d’art Capc de Bordeus i l’any següent a l’IVAM de València Ha estat present en exposicions collectives, com Metrópolis , a la Martin Gropius Bau de Berlín Los últimos días , a les sales de l’Arenal de Sevilla, o Pasajes , a la mateixa ciutat,…
Josep Maria Fradera i Barceló
Historiografia
Historiador.
Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 1978 i el 1992, i des d’aquest any, a la Universitat Pompeu Fabra Especialitzat en el període de la revolució liberal i les primeres dècades del segle XIX, és autor dels llibres Indústria i mercat Les bases comercials de la indústria catalana moderna, 1814-1845 1987, Cultura nacional en una societat dividida Patriotisme i cultura a Catalunya, 1838-1868 1992 i Jaume Balmes Els fonaments racionals d’una política catòlica 1996 Ha estat director de l’obra La gran transformació, 1790-1860 1997, volum 6è de la…
Ató
Educació
Cristianisme
Bisbe (957-971) i arquebisbe (971) de Vic, mestre de Gerbert, futur papa Silvestre II.
La seva actuació com a bisbe de Vic es troba àmpliament documentada concessions per part del comte de Barcelona, Borrell, d’alguns castells, com el de Tous 970, i consagracions d’esglésies, com la del monestir d’Arles 968 El comte Borrell confià Gerbert a Ató, que li ensenyà les ciències del quadrivi, en especial les matemàtiques Borrell i Ató, el 970, emprengueren un viatge a Roma i s’endugueren Gerbert, el qual fou retingut pel papa Joan XIII En un moment que tota la vida catalana s’anava deslligant del domini franc el comte i el bisbe aprofitaren l’ocasió i aconseguiren, mitjançant cinc…
Leónidas Barletta
Literatura
Escriptor argentí, fundador i director d’El Teatro del Pueblo i director de les revistes «Metrópolis» i «Conducta».
Conreà diversos gèneres La seva millor obra és la novella realista La ciudad de un hombre 1945, on descriu, amb prosa planera, la vida de les classes humils i propugna per a elles una solució revolucionària Publicà també Historia de perros 1950, De espaldas a la luna 1964 i Aunque llueva 1970
literatura llatinoamericana
Literatura
Literatures conreades als països de l’Amèrica Llatina, escrites principalment en llengües castellana, portuguesa, francesa, quítxua, guaraní i nahuatl.
Les literatures llatinoamericanes en llengues romàniques nasqueren generalment a l’època colonial, i adquiriren personalitat a conseqüència dels moviments independentistes Les literatures mexicana i argentina són les capdavanteres entre les de llengua castellana El primer corrent destacat fou un Romanticisme de tipus nacionalista, que reaccionà contra el neoclassicisme epigonal El primer terç del segle XIX fou marcat pel Modernisme, i a la darreria del segle s’hi manifestà una influència creixent dels corrents europeus de l’època, com ara el realisme i el naturalisme Al segle XX continuen…
Lars Norén

Lars Norén
© Lina Ikse
Teatre
Dramaturg, director teatral i poeta suec.
Començà a escriure poemes amb dotze anys i des del 1962 es donà a conèixer publicant nombrosos reculls de poesia Després d’una greu crisi esquizofrènica posterior a la mort de la seva mare, el 1963, fou internat en una clínica psiquiàtrica L’any 1973 debutà en l’escriptura dramàtica i des d’aleshores la seva producció fou molt prolífica, amb més d’una quarantena d’obres i un ampli reconeixement internacional La seva escriptura, sovint impregnada de violència, es nodreix d’obsessions personals i explora les relacions familiars o els conflictes socials de les metròpolis…
Chris Burden
Art
Artista plàstic nord-americà.
Estudià belles arts a la Universitat de Califòrnia Irvine 1971, i el treball de graduació consistí a passar cinc dies tancat al seu armariet de la universitat Els anys següents continuà experimentant en les seves accions i performances , inscrites en l’anomenat art corporal body art , en què l’artista utilitza el propi cos com a vehicle d’expressió, i dins d’aquesta tendència explorà els límits del dolor, l’angoixa i la por Entre d’altres, es féu ferir amb una arma de foc Shoot , 1971, s’administrà corrents elèctrics Doorway to Heaven , 1973, es crucificà, clavat a la part posterior d’un…
Pilar Pedraza Martínez
Literatura
Narradora, assagista i traductora.
Es doctorà en història a la Universitat de València el 1982, i des de llavors hi treballa com a professora d’història de l’art i del cinema Ha estat assessora de cultura de la Generalitat Valenciana El seu vessant narratiu se situa dins la novella gòtica, expressionista i de terror Entre les seves novelles i reculls de contes s’inclouen Las joyas de la serpiente 1984, Necrópolis 1985, La fase del rubí 1987, Mater Tenebrarum 1987, La pequeña pasión 1990, El gato encantado 1992, Las novias inmóviles 1994, Paisaje con reptiles 1996, Piel de sátiro 1997, Arcano 13 cuentos crueles 2000, Fantástico…
Banū Ġāniya
Família berber que a l’època almohade s’independitzà a les Illes Balears i Ifrīqiya.
'Alī ibn Yūsuf, lloctinent de l’almoràvit Yūsuf ịbn Tašfīn, es casà amb una parenta d’aquest, Ġāniya de la qual prengué nom la dinastia, i tingué dos fills Yaḥyà i Muḥammad, governador de Mallorca segurament des del 1126 Durant la conquesta almohade d’Al-Andalus, Muḥammad ibn Ġāniya aconseguí l’autonomia de les Illes Balears aglutinant al seu costat els proalmoràvits fugitius de la península Ibèrica En temps d’Iṣhāq ibn Muḥammad la família es consolidà Dels seus fills sembla que Muḥammad ibn Isḥaq ibn Ġāniya restà en el govern de les Illes Balears, mentre que ‘Alī ibn Isḥāq ibn Ġāniya portava…
Djibouti 2017
Estat
Inauguració d’una base militar xinesa a Djibouti, la primera que té a l’estranger © Indo-Asia-Pacific Defense Forum La Xina va obrir a Djibouti, al principi d’agost, la seva primera base militar a l’estranger Situada a l’estret de Bab el Mandeb, la base dona accés a la mar Roja, per on passa una part important del comerç mundial Per la seva ubicació estratègica, a dues passes de Somàlia i de l’Aràbia Saudita i el Iemen, a Djibouti hi ha installacions militars també de França, l’antiga metròpolis, dels Estats Units d’Amèrica i del Japó L’obertura de la base no va ser gaire ben…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina