Resultats de la cerca
Es mostren 417 resultats
Eris

Representació artística del planeta nan Eris i la seva única lluna coneguda, Disnòmia
NASA/JPL-Caltech
Astronomia
Planeta nan de 2.400 km de diàmetre, situat més enllà de l’òrbita de Neptú, originalment anomenat 2003 UB313.
Es tracta del planeta nan més gran descobert fins ara Fou descobert per M Brown, C Trujillo i D Rabinowitz des de l’observatori Palomar San Diego, Califòrnia el 5 de gener de 2005, a partir d’imatges preses l’any 2003 Té una òrbita molt inclinada i excèntrica, amb un període orbital de 557 anys i una distància mitjana al Sol de 67,7 unitats astronòmiques El seu satèllit fou anomenat Disnòmia , filla d’Eris a la mitologia grega
Jean-Pierre Vernant
Filosofia
Historiador i antropòleg francès.
Especialista en la Grècia clàssica, desenvolupà —influït per Claude Lévi-Strauss— diversos estudis sobre la mitologia grega des d’un punt de vista estructuralista Entre altres qüestions, analitzà la relació entre el pensament mític, el pensament racional i la democràcia El 1984 obtingué el títol de professor honorari del Collège de France Entre les seves obres cal esmentar Les origines de la pensée grecque 1962, Mythe et pensée chez les Grecs 1965 i L’individu, la mort, l’amour 1989
ciclopi | ciclòpia
Un fragment de construcció ciclòpia a la muralla de Tarragona
© Fototeca.cat
Arqueologia
Dit dels murs construïts amb blocs de pedra (generalment calcària) de mida molt gran, no tallats i sense cap material que els uneixi, sovint amb alguna pedra petita per a falcar-los i reduir els espais entre els blocs.
El nom, derivat dels ciclops, gegants de la mitologia grega, fou aplicat primerament a l’arquitectura micènica i estès després a d’altres A Catalunya ha estat aplicat a vegades als monuments megalítics, a la part baixa de la muralla de Tarragona probablement d’època romana i a la muralla d’Olèrdola, que sembla també romana a Mallorca i Menorca, a les construccions de la cultura talaiòtica Resulta un nom més aviat confusionari, atesa la diversitat de monuments i d’èpoques als quals és aplicat
dimoni
Religió
Personificació indeterminada de forces de la natura o de l’ànima humana.
Considerats com a éssers intermedis entre els déus i els homes, en principi els dimonis són èticament neutrals Tanmateix, hom diferencià aviat els dimonis bons , o esperits guardians com aquell que guiava i aconsellava Sòcrates, que apareixen, en certes religions, com a àngels de la guarda o, en l’espiritisme, com a mèdiums, i els esperits dolents , o agents del mal, la raó dels quals és de justificar l’existència del mal en el món i que, per influència de la mitologia zoroàstrica i del judaisme tardà, cristallitzaren d’una manera definitiva en el cristianisme
Alfredo Mayo
Cinematografia
Nom artístic de l’actor Alfredo Fernández.
Treballà a la companyia d’EVilches, i el 1935 féu el primer film, El 113 Durant la guerra civil de 1936-39 fou oficial d’aviació El 1941 esdevingué galant de moda en papers èpics representatius de la mitologia del nou règim Harka i Escuadrilla 1941, Raza i A mí la Legión 1942, El último cuplé 1957, etc Vinculat cada cop més a papers secundaris, recuperà protagonisme a La caza 1965 i Pippermint frappé 1967, de CSaura, Raza, el espíritu de Franco 1977, de GHerralde, Patrimonio Nacional 1980, de LGBerlanga, etc
Fundació Apel·les Fenosa

Jardins de la Fundació Apel·les Fenosa
© Fundació Apel·les Fenosa
Escultura
Nom de l’entitat cultural i de l’equipament museístic obert al públic l’any 2002 al Vendrell, on s’exposa el fons del taller de l’escultor Apel·les Fenosa.
És emplaçada en una casa del segle XVI que l’artista i la seva dona compraren l’any 1958 i on residiren durant llargues temporades L’edifici acull el llegat de l’artista, amb un fons de prop de 1150 escultures, de les quals s’exposen unes 700 En la primera fase del nou centre museístic s’enllestiren la planta baixa de l’edifici i el jardí d’escultures Els visitants poden descobrir-hi els grans temes de l’obra de l’escultor la dona, la mitologia i el retrat
nan | nana
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia, personatge imaginari d’estatura reduïdíssima.
A Grècia i a Roma, la fabulació entorn d’aquests follets no fou gaire freqüent bé que apareixen en algunes pintures pompeianes, deformes i associats als pigmeus, però en la tradició germànica, assimilats als elfs, tenen importància en moltes llegendes i faules populars Dotats d’intelligència, els nans habitaven l’interior de les muntanyes eren minaires, conservadors de tresors com a la llegenda dels Nibelungs o ferrers molt hàbils, gairebé sempre al servei dels homes
Creusa
Mitologia
Personatge de la mitologia i la literatura gregues.
Filla de Creont, rei de Corint, i promesa de Jasó Morí en encendre-se-li un vestit fetillat que, engelosida, li havia regalat Medea, primera muller de Jasó
Creont
Mitologia
Personatge de la mitologia i la literatura gregues.
Rei de Corint, se suïcidà després de la mort de la seva filla Creusa
Cacus
Mitologia
En la mitologia romana, antiga divinitat del foc.
Una llegenda molt estesa el feia fill de Vulcà, i el descrivia com a bandoler monstruós que vomitava foc i habitava a les coves de l’Aventí fou mort per Hèrcules, aïrat pel fet que Cacus li havia robat uns bous del ramat de Gerió
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina