Resultats de la cerca

Els proboscidis més primitius presenten quatre defenses Tetralophodon , mentre que les espècies més modernes en tenen dues Mastodon Hi havia espècies amb les defenses en forma de pala Platybelodon i Amebelodon Hom en troba fòssils des de l’Oligocè fins al Plistocè

El canal infraorbitari és estret, i la cua és més curta que el cos Comprèn una vintena de gèneres i més de 100 espècies lemming , rata d’aigua, rata mesquera americana, etc

Els carnívors constitueixen un grup homogeni pel que fa a les seves característiques generals, amb un nombre bastant reduït d’espècies actuals unes 230, agrupades en 91 gèneres i 7 famílies Actualment, el grup és considerat monofilètic La història dels carnivors s’inicia a mitjan Paleocè en separar-se del tronc ancestral dels insectívors i donar lloc a la primera superfamília de l’ordre, els miacoïdeus Aquests es van extingir a començament de l’Oligocè, després de donar lloc, durant l’Eocè fa 5425 milions d’anys, a les dues superfamílies actuals, els canoïdeus i els feloïdeus La primera de…

Són de costums nocturns i formes de vida molt variades, tant arborícoles com aquàtiques Es nodreixen d’artròpodes, cucs de terra i molluscs Habiten en boscs, prades i rius, a Madagascar, excepte el grup dels Potamogale , que habita a l’Àfrica centreoccidental Inclou 44 gèneres, amb 24 espècies, entre els quals destaquen els gèneres Tenrec, amb el tenrec Tecaudatus , Setifer, Oryzorictes, Microgale i Potamogale

Són nocturns, es nodreixen preferentment de fruita, tenen costums arborícoles i gregaris i presenten una letargia hivernal prolongada La rata dormidora grisa o liró   Glis glis , d’uns 13-19 cm, de pelatge grisós argentat per sobre i d’orelles petites, habita en boscs de roures i d’altres arbres de fulla caduca, jardins, parcs i camps de fruiters o d’avellaners És comuna a gairebé tot Europa, llevat d’Escandinàvia, la Gran Bretanya i Irlanda i una gran part de la península Ibèrica És freqüent als Països Catalans La rata dormidora rogenca o liró   Muscardinus avellanarius , més petita 7-9 cm,…

Els espàrids constitueixen una de les famílies de peixos més ben representades al litoral català 9 gèneres i 20 espècies, i també més ben conegudes, ja que inclouen espècies d’una gran importància pesquera Tenen un cos generalment fusiforme, alt i sovint comprimit, amb escates cicloides o ctenoides fortes i ben aparents, i una línia lateral ben visible i més o menys parallela al perfil dorsal El cap, fort i comprimit, és mancat d’espines o en alguns casos, dèbilment espinós i té uns ulls grossos i una boca relativament petita, amb uns premaxillars no gaire protràctils Les dents són d’una gran…

Els hoplocàrides són crustacis bentònics marins, d’una àmplia distribució geogràfica, freqüents a les mars càlides i temperades com la Mediterrània Algunes de les espècies que viuen a les nostres costes, conegudes amb el nom de galeres Squilla , són comestibles Això fa que siguin, al costat dels decàpodes, uns dels crustacis més ben coneguts que hi ha Els hoplocàrides reuneixen una curiosa combinació de caràcters primitius i especialitzats que, en conjunt, els dona una morfologia força peculiar Són de dimensions mitjanes o grosses de 20 a 30 cm de llargada i tenen una closca curta i estreta…

Mapa de les esglésies del Rosselló anteriors al 1300 C Puigferrat Alenyà Santa Eulàlia d’Alenyà Sant Martí de Boaçà Argelers Santa Maria del Prat o d’Argelers Sant Martí i Santa Creu de Tatzó d’Avall Sant Julià del Roar Sant Bernat Sant Jeroni Sant Alexandre o Sant Ferriol de la Pava Sant Pere de la Cellera o dels Forquets Sant Llorenç del Mont Santa Maria de Torreneules Santa Maria de Vallbona Bages de Rosselló Sant Andreu de Bages Sant Joan de Rard Baixàs Santa Maria de Baixàs abans Sant Esteve Banyuls de la Marenda Sant Joan Evangelista de Banyuls o de la Rectoria Sant Joan Baptista de la…

Invertebrats ancestrals Fa entre 551 i 539 milions d’anys, al sud de la Xina, una estranya criatura en forma de cuc va morir al fons oceànic i va quedar-ne el cos fossilitzat junt amb la seva impressió al fang Aquests fòssils es consideren un nou gènere i espècie d’animal Yilingia spiciformis Els oceans ediacarians estaven plens de vida, però aquells organismes presentaven característiques tan inusuals que és complicat establir relacions amb els animals actuals En canvi, Yilingia spiciformis mostra ja un cos segmentat amb simetria bilateral semblant als cucs anèllids i els artròpodes L’…

Les corones dentàries dels rosegadors presenten una gran variabilitat, relacionada generalment amb els hàbits alimentaris El tipus de corona permet agrupar-los en famílies, i les particularitats són emprades en sistemàtica per a diferenciar espècies L’esquema indica diferents tipus de corona en nou famílies de rosegadors 1 castòrids, 2 esciúrids, 3 arvicòlids, 4 múrids, 5 cricètids, 6 glírids, 7 hidrocoèrids, 8 octodòntids i 9 histrícids Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els rosegadors constitueixen l’ordre de mamífers més diversificat Conté unes 1700 espècies vivents, que…