Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Castell de Casesnoves (Illa)
Art romànic
Situació Vista aèria del despoblat de Casesnoves, amb l’església de Sant Salvador i la torre del castell ECSA - Jamin El castell de Casesnoves és situat al despoblat de Casesnoves, al costat de l’església de Sant Salvador de Casesnoves, a ponent de la vila d’Illa, aigua amunt i a l’esquerra de la Tet Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 10,2” N - Long 2° 35’ 48” E S’hi arriba per una carretera que parteix de la D-2, immediatament després de passar el pont de la Tet, a mà esquerra venint d’Illa Història Les primeres notícies històriques sobre el castell i el llogaret de Casesnoves es coneixen…
Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona
Societat creada l’any 1881 per tal de construir i explotar la línia directa de Madrid a Barcelona per Molina de Aragón, Calamocha, Montalbà, Utrillas i Casp; havia d’enllaçar Roda de Berà amb les línies del ferrocarril de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona.
Fou promoguda per la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona en fou director Francesc Gumà i Ferran, director d’aquella companyia Construí el tram de Roda de Berà a Reus, que començà a funcionar el 1884 A causa de dificultats econòmiques, renuncià al projecte inicial i demanà la concessió de la línia de Saragossa a Barcelona per Casp poc després es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França 1886
Sidamon
L’església parroquial de Sant Bartomeu, Sidamon
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell.
Situació i presentació El 1937 canvià el seu nom pel d’Olestria i va pertànyer al Segrià fins el 1988, es troba a la plana regada pel Canal Auxiliar d’Urgell i dins l’àrea d’atracció de Mollerussa Limita a ponent amb Bell-lloc d’Urgell, al N amb el Palau d’Anglesola, a llevant amb Fondarella i a migdia amb Torregrossa Comprèn el poble de Sidamon i el despoblat de la Quadra, que es troba a migdia del cap municipal i era un lloc que havia pertangut al capítol de Lleida Les partides del terme són les de la Serra, la Quadra, la Coma i Pelagalls, totes al S del nucli de Sidamon Aquest…
riu de Montdony
Riu
Riu de l’alt Vallespir, afluent, per la dreta, del Tec, que neix dins el terme de Montalbà de l’Església (els Banys d’Arles), al vessant septentrional del roc de Frausa i del seu contrafort occidental (1 235 m alt) el roc de Montdony (o de Sant Salvador).
Després de passar vora aquest poble, rep, per l’esquerra, el riu del Terme i penetra al municipi dels Banys d’Arles a través de les llargues i profundes gorges de Montdony , molt visitades pels banyistes i turistes dels Banys d’Arles, població sorgida al voltant dels balnearis establerts a la confluència d’aquest riu amb el seu collector
Sant Andreu de Tarerac
Art romànic
Situació Frontis de l’església, amb les obertures practicades en època tardana ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Andreu de Tarerac és al centre del reduït nucli agrupat del poble de Tarerac, a la plaça de l’Església Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 41’ 29” N - Long 2° 30’ 10” E Tarerac és situat a la zona muntanyosa del NE del Conflent, vora els límits amb la Fenolleda S’hi pot arribar per la carretera D-13, que s’agafa entre Vinçà i Marquixanes, a mà dreta En el seu inici travessa la Tet, a l’embassament de Vinçà, i a continuació s’enfila seguint l’estreta vall de la ribera de…
Castell de Palaldà (els Banys d’Arles)
Situació Vista aèria del nucli de Palaldà, centrat per l’església parroquial i les dues torres de l’antic castell ECSA - Camara JP Joffre Les restes del castell, conjuntament amb els vestigis de l’antic recinte fortificat, són a la part alta del nucli vell d’origen medieval del poble de Palaldà, prop de l’església de Sant Martí Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 15″ N - Long 2° 40′ 32″ E Per a arribar-hi des del Voló o Ceret, cal agafar la carretera D-115 i seguir-la fins als Banys d’Arles, des d’on, a la riba esquerra del Tec, es veu el conjunt del nucli de Palaldà, concentrat dalt d’un turó…
ducat paria de Luynes
Història
Títol jurisdiccional francès creat el 1619 sobre el comtat de Maillé (Indre i Loira) i la senyoria de Luynes (comtat Venaissin) a favor de Charles d’Albert (Pont Saint-Esprit 1578 — Longueville 1621), primer marquès d’Albert i comte de Tours, favorit de Lluís XIII, el qual intentà de pactar amb la noblesa i perseguí els protestants, però fracassà davant Montalbà i morí poc després, essent conestable de França de feia pocs dies.
Maçanet de Cabrenys

Edifici de la Unió Maçanetenca, a Maçanet de Cabreys (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Maçanet de Cabrenys, de 67,88 km 2 d’extensió és situat a l’extrem nord-occidental de la comarca, als vessants pirinencs limítrofs amb el Vallespir, i, per tant, amb l’Estat francès Comprèn la vila de Maçanet de Cabrenys, cap de municipi, els pobles de Tapis, els Vilars i Oliveda, els veïnats d’Arnera, les Salines i les Creus, i la caseria de les Mines, a més d’algunes urbanitzacions Limita amb els termes empordanesos d’Albanyà i Sant Llorenç de la Muga SW i S i Darnius i la Vajol E, i amb els vallespirans de les Illes, Ceret, Reiners, Montalbà de…
Els pintors del Rosselló
Art gòtic
Retaule de Sant Andreu, testimoni de l’elevada qualitat de la pintura feta a Perpinyà en el primer internacional MMA, Rogers fund, 1906 - ©1983, MMA El primer gòtic internacional és una de les etapes més fructíferes de la pintura gòtica del Rosselló Hi destacaren artistes com Pere Baró i els seus dos fills, Pere i Joan, així com Jaubert Gaucelm, Francesc Ferrer, Bartomeu Capdevila i Arnau Pintor, entre d’altres Tot i que la documentació dona força notícies sobre les seves vides artístiques, malauradament el nombre d’obres conservades d’aquest període és més aviat reduït Tanmateix, retaules…
Castell i vila medieval de Peralada
Art romànic
Situació Peralada és una vila que es troba a la riba dreta de l’Orlina davant la seva confluència amb el Llobregat d’Empordà, rius que l’encerclen pel sud-oest i per ponent El nucli més antic de la vila, enlairada damunt un petit turó, és al voltant del castell, centre del pagus i el comtat de Peralada Mapa 258M781 Situació 31TEG008842 Hom pot arribar a Peralada des de Figueres, agafant una carretera que hi ha vers tramuntana i que hi porta després de passar per Vilabertran JVV Història Pla de la població Les muralles dibuixades de colorvermell són dels segles X-XI o, fins i tot, en algun…