Castell de Casesnoves (Illa)

Situació

Vista aèria del despoblat de Casesnoves, amb l’església de Sant Salvador i la torre del castell.

ECSA - Jamin

El castell de Casesnoves és situat al despoblat de Casesnoves, al costat de l’església de Sant Salvador de Casesnoves, a ponent de la vila d’Illa, aigua amunt i a l’esquerra de la Tet.

Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 40’ 10,2” N - Long. 2° 35’ 48” E.

S’hi arriba per una carretera que parteix de la D-2, immediatament després de passar el pont de la Tet, a mà esquerra venint d’Illa.

Història

Les primeres notícies històriques sobre el castell i el llogaret de Casesnoves es coneixen gràcies a una carta de donació que feu Pere Miró l’any 1076 a la Seu d’Urgell d’una sèrie de propietats seves situades al terme d’Illa. Entre les afrontacions d’aquests alous hom esmenta en primer lloc la vil·la de Corbera o la villa de Greulera i els seus voltants (al sud-est d’Illa); en segon lloc, els alous afronten amb el caslar anomenat Beneinvento o amb el villarunculo anomenat de Casas Novas (a ponent d’Illa); en tercer terme, amb el lloc anomenat Montalbà o amb el lloc anomenat Cuixós (al nord d’Illa); i finalment, amb l’indret anomenat Caboriu (Capudrivi) o amb els voltants de la villa de Reglella, al lloc anomenat Monegal o al lloc dit Alzina Vella (al nord-est d’Illa, vora el riu). Aquest primer esment del vilar de Casesnoves i del seu castell, anomenat de Benevent, es repeteix en la publicació sacramental del testament de Pere Miró feta uns dies més tard, on es parla del “castellare quod vocant Benevent”.

Aquests documents permeten d’aclarir un problema no resolt fins ara: el de la localització del castell de Benevent, que pertanyia al segle XII al comte Gausfred III de Rosselló, el qual s’intitulava en un document del 1145 comte de Rosselló i senyor de Requesens, Montbram, Benevent, la vall de Sant Martí i Oltrera, és a dir, senyor dels termes o castells fronterers amb el comtat d’Empúries, de Requesens, la vall de Sant Martí —per on passava una antiga via de comunicació amb l’Empordà—, Montbram —fortalesa que vigilava l’extrem sud de l’esmentada via— i Oltrera —castell d’origen romà que defensava l’extrem nord d’aquest camí. Quant al castell de Benevent, aquest seria una fortalesa de fundació comtal, probable creació de Gausfred II (†v. 1074). El castell era situat al segle XI en un lloc molt proper a les possessions dels comtes de Cerdanya (Conflent) i de Besalú (Vallespir i Fenolleda), en un moment de males relacions i enfrontaments entre els comtes de Rosselló i els comtes de Cerdanya.

El 1265 la senyoria i les justícies de Casesnoves foren infeudades per l’infant Jaume d’Aragó, futur rei de Mallorca, que regia el comtat de Rosselló en nom del seu pare Jaume I, pro indiviso entre Ramon d’Illa i Ponç de Caramany. El fill d’aquest, del mateix nom, va vendre els seus drets l’any 1321 a Guillem Fuster, burgès de Perpinyà. Més tard, aquests drets passaren a l’església cistercenca de Sant Guillem de Perpinyà. Als segles XIV i XV, Bernat d’Illa i la seva esposa Margarida eren encara consenyors de Casesnoves.

Castell

Alçat de la façana sud, secció transversal de la planta baixa i planta de la torre del castell.

R. Mallol

El castell de Casesnoves és constituït per una potent torrassa central, de planta quadrada, gairebé intacta, que es dreça al mig d’un recinte irregular, edificat sobre un promontori espadat de la riba esquerra de la Tet.

El recinte, en gran part arrasat i amagat per la vegetació, era sostingut, del costat del riu, per un talús de maçoneria i protegit per un ample vall en el sector oposat a la riba, davant de l’església i del poble.

La torre central presenta un aparell de còdols de riu de grans dimensions, de vegades desbastats amb el martell i esporàdicament disposats en espina de peix, amb alguns vestigis de juntes solcades al ferro. Hi ha dues espitlleres obertes a cada façana i una única porta d’arc carpanell, probablement més tardana, que se situa a migdia. Aquesta porta s’obria cap a l’exterior, com ho demostra el seu rebaix. Interiorment la torre presenta dues sales superposades cobertes amb volta de canó llis de perfil apuntat. La inferior, d’eix est-oest, és il·luminada escassament per dues obertures molt estretes, una a cada extrem. Uns boquets de pedra a les parets nord i sud testimonien que un trespol a mitja alçada dividia la sala en dos pisos, el superior dels quals permetia l’ús de les vuit espitlleres. A l’angle nord-oest de la volta una obertura quadrada donava accés per mitjà d’una escala de fusta a la sala superior, també dividida per un trespol sobre boquets, il·luminada amb dues finestretes idèntiques a les del pis baix i situades de la mateixa manera. Per una obertura quadrada de la volta hom accedia a la terrassa superior, segurament emmerletada. El gruix dels murs és d’1,45 m.

L’aparell de les maçoneries, la planta i les altres característiques del conjunt de la fortalesa, molt semblant al castell de Pujols (Argelers) i a la torre de l’Alexis (Illa), situen la construcció d’aquest castell vers el darrer terç del segle XI.

Bibliografia

  • Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 903, pàgs. 34-35 i doc. 905, pàg. 37.