Resultats de la cerca

L’agró roig Ardea purpurea és lleugerament més petit que el bernat pescaire Ardea cinerea , car no supera els 79 cm, i és curiós que els dibuixos del seu plomatge es distribueixen igual que en aquell, però substituint els colors clars pel to marró vermellós que el caracteritza A la fotografia, presa a l’albufera de València, veiem un exemplar adult i un poll Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Als Països Catalans és un ocell estival més aviat local, que nia en uns pocs punts de la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià A les illes Balears és poc freqüent en ambdós períodes…

Situació Vista aèria del nucli antic de Camarasa, format als peus del penyal del castell ECSA - M Catalán Les ruïnes del castell es troben al cim i a la falda de la serra sota la qual s’assenta la vila actual Mapa 33-13 328 Situació 31TCG243379 La vila de Camarasa és situada a 8 km de Balaguer seguint la carretera C-147, més coneguda com a carretera del Doll Des de la part alta de la vila, on hi ha l’església de Sant Miquel, surt un carrer pavimentat que porta fins a la cinglera, i d’allí, un petit caminet duu fins al cim CAT Història El castell de Camarasa és un hisn andalusí molt important…

Situació Edifici situat en un replà sota el castell de Girbeta que podria haver estat la primitiva parròquia del lloc ECSA - F Parra L’antiga església de Sant Pere, avui coneguda per la Mare de Déu del Congost, s’emplaça sota el tossal del castell de Girbeta i damunt mateix del penya-segat excavat per la Noguera Ribagorçana, aprofitant un petit bancal Mapa 32-12 289 Situació 31TCG095635 S’hi accedeix des del poble de Girbeta agafant el camí del Maset que segueix la riba dreta del riu fins a la capella també s’hi va des del castell, baixant la costa JBP Història Les dades que en tenim no…

L’ànec collverd Anas plathyrhynchos és l’ànec més comú al nostre país i l’espècie origen d’algunes de les races domèstiques d’ànec El mascle és ben conegut pel color verd del cap, separat del marró del pit per un estret cinturó blanc, que s’aprecia bé en la fotografia, procedent del delta del Llobregat, i també pel petit plomall cargolat del carpó La femella, de colors brunencs, es distingeix pel to moradenc del mirall L’ànec coll-verd pon els ous en un niu situat generalment en la vegetació del voltant de l’aigua Fototeca / MC L’ànec coll-verd és, essencialment, un ànec sedentari que es…

Fou creada després de la creació de la batllia reial el 1247, i ampliada vers el 1279 fins a Anyà i Montmagastre a l’E, Gerb al S, les Avellanes a l’W i la conca de Meià i l’Ametlla de Montsec, al N En adquirir la ciutat de Lleida el marquesat de Camarasa el 1396, la vegueria passà sota la jurisdicció del veguer de Lleida com a sotsvegueria, la qual, però, no persistí i fou repartida, al segle XVII, entre les vegueries de Lleida i d’Agramunt

La geografia Cap de comarca, Balaguer Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre sectors el Montsec, el Segre Mitjà, la Noguera estricta i el pla d’Urgell Els vessants meridionals del Montsec d’Ares sector central del Montsec i del Montsec de Rúbies sector llevantí, als Prepirineus, ocupen el nord de la comarca, prolongada al NE per les serres de Comiols i de la Conca Al seu peu, la vall d’Àger i la conca de Meià componen una típica zona ramadera i agrícola de secà, tancada al S per les serres de Montclús i de Sant Mamet Més al S encara, els eixos anticlinals serres de Sant Miquel, Mont-…

Situació Pany de mur de l’angle nord-oest del castell amb algunes espitlleres, un dels elements més sencers del conjunt ECSA - J Bolòs Les restes del castell de l’Ametllera, també dit de l’Armellera per la gent del país, es drecen a la crestallera de la serra del Castell de Llaguarres, al costat del camí que puja de Lasquarri uns centenars de metres a l’oest del vèrtex geodèsic La seva visibilitat és àmplia, ja que domina la partió d’aigües entre les valls de l’Isàvena i del Queixigar Mapa 32-12 289 Situació 31TBG959714 De l’entrada a Benavarri pel nord direcció única, surt a mà dreta una…

El morell de cap-roig Aythya ferina és un dels nostres principals ànecs cabussadors Té unes bones dimensions fins a 46 cm, i el mascle, que veiem a la fotografia, és inconfusible pel color marró vermellós fosc del cap, el pit negre i la resta del cos gris clar, blanquinós Noteu la franja blavosa del bec, distintiva de l’espècie Oriol Alamany Hivernant i migrador abundant i regular, tant a les aigües del litoral com a les del rerepaís, és accidental a Formentera i absent a Andorra N’existeix també un nucli reproductor important al Baix Vinalopó, calculat el 1984 en 500 parelles als marjals…