L’agró roig (Ardea purpurea) és lleugerament més petit que el bernat pescaire (Ardea cinerea), car no supera els 79 cm, i és curiós que els dibuixos del seu plomatge es distribueixen igual que en aquell, però substituint els colors clars pel to marró vermellós que el caracteritza. A la fotografia, presa a l’albufera de València, veiem un exemplar adult i un poll.
Sebastià Hernandis/Ramon Dolç.
Als Països Catalans és un ocell estival més aviat local, que nia en uns pocs punts de la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià. A les illes Balears és poc freqüent en ambdós períodes migratoris i, a més, s’observen regularment ocells estiuejants en llocs adients de Menorca, Mallorca i Eivissa, però tan sols nia en una petita quantitat en una localitat mallorquina.
En migració pot observar-se per tot el territori. El pas de primavera comença a la darreria de març, augmenta a l’abril i dura fins als darrers dies de maig. El pas de tardor és menys evident i va des del final d’agost fins al final de setembre, i a l’octubre ja escassegen les observacions. Fora d’aquestes dades, n’hi ha algunes d’excepcionals el febrer (20.02.1961 i 05.02.63, sengles exemplars caçats al delta de l’Ebre), el novembre (02.11.63, un exemplar caçat al mateix delta de l’Ebre) i el gener (20.01.82, un exemplar a s’albufera d’es Grau, Menorca).
Les colònies de nidificació s’ocupen a partir de mitjan abril; al delta de l’Ebre la màxima es dona des del final d’abril al maig i les postes tardanes es perllonguen fins al juliol.
Àrea de nidificació de l’agró roig (Ardea purpurea) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
L’agró roig ocupa tota mena d’ambients palustres, amb la condició que existeixin canyissars extensos i tranquils on poder fer el niu. Viu en llacunes litorals, marges i illes fluvials, cues d’embassaments, estanys, llacs i basses de reg. Per fer el niu tria les zones de canyissar més espès i alt, generalment a la vora de l’aigua, on basteix el niu formant colònies laxes, normalment de 5 a 50 nius. De vegades cria juntament amb esplugabous i martinets, i en algunes localitats favorables, com el delta de l’Ebre o l’albufera de València, les colònies poden ésser més grans; per exemple, al delta de l’Ebre havia niat en colònies molt grans, de 400 nius o més. L’agró roig és un ocell solitari que, per alimentar-se, es desplaça sovint grans distàncies, i per pescar se situa immòbil en indrets d’aigües somes i quietes, generalment no gaire lluny de la vegetació, des d’on cerca els petits peixos, granotes o invertebrats aquàtics de què s’alimenta. Al delta de l’Ebre, per exemple, és molt típic veure’ls pescar als marges dels canyissars o dintre dels arrossars quan l’arròs és ben crescut.
L’agró roig nidifica localment al Rosselló, on nien de 10 a 12 parelles en tres petites colònies als estanys de Salses i Canet. A Catalunya és més freqüent, però en els darrers anys ha disminuït molt i ha desaparegut de moltes localitats. Nidifica encara als aiguamolls de l’Empordà, al delta del Llobregat, en alguns embassaments de la província de Lleida (Utxesa, Sant Llorenç de Montgai i Mequinensa) i al delta de l’Ebre, amb una població avaluada en 200-300 parelles, de les quals de 150 a 250 nien en aquesta darrera localitat. Al País Valencià també és molt local i actualment nien unes 100 parelles a l’albufera de València; el 1980 van niar tres parelles a Xeresa, i al Migjorn crien unes 50 parelles a l’albufera del Fondo i unes 10 al marjal de Santa Pola. A les Balears, encara es reprodueixen unes poques parelles, màxim de 12 adults, a l’albufera d’Alcúdia.